A primu sunt bènnidos... est unu sermone de su pastore Martin Niemöller a pitzus de s'apatia de is intelletuales tedescos de sighida a sa pigada de su podere de is nazistas e de is purgas de totu is grupos chi issos discriminaiant. Sa poesia est bene connota, tzitada a fitianu e est unu mollu pobulare pro descrìere is perìgulos de s'indiferèntzia polìtica, e comente issa a bortas incumentzet intzullende sa gente contras a un'obietivu impreende sa timoria.
Su testu
Sa versione atzetada comente originale dae s'istudiosu Harold Marcuse, cun s'agiunta de su de bator versos, impreada dae s'autore a pustis de su 1945, narat[1][2]:
« Als die Nazis die Kommunisten holten, habe ich geschwiegen; ich war ja kein Kommunist.
Als sie die Sozialdemokraten einsperrten, habe ich geschwiegen; ich war ja kein Sozialdemokrat.
Als sie die Gewerkschafter holten, habe ich geschwiegen; ich war ja kein Gewerkschafter.
Als sie die Juden holten, habe ich geschwiegen; ich war ja kein Jude.
Als sie mich holten, gab es keinen mehr, der protestieren konnte. »
« Cando is nazistas ant pigadu a is comunistas so abarradu mudu, ca no fia comunista.
Cando ant acorradu a is sotzialdemocràticos so abarradu mudu, ca no fia sotzialdemocràticu.
Cando ant pigadu a is sindacalistas so abarradu mudu, ca no fia sindacalista.
Cando ant pigadu a is ebreos so abarradu mudu, ca no fia ebreu.
Cando ant pigadu a mene, non ddoe fiat prus nemos chi si nde podiat chesciare. »
A custa versione si nde sunt agiuntas àteras, prus poèticas, chi bortas medas nòminant àteros grupos ètnicos, polìticos e culturales e incumentzant cun s'incipit famadu "A primu sunt bènnidos". Una versione impreada meda, pro esempru, narat[3][4]:
« A primu sunt bènnidos a pigare a is zìngaros, e deo fia cuntentu, ca furantzulaiant.
A pustis sunt bènnidos a pigare a is ebreos, e mi nde so abarradu mudu, ca non m'andaiant a gèniu.
A pustis sunt bènnidos a pigare a is omosessuales, e fia aliviadu, ca m'infadaiant.
A pustis sunt bènnidos a pigare a is comunistas e deo no apo naradu nudda, ca no fia comunista.
Una die sunt bènnidos a pigare a mene, e non ddoe fiat abarradu nemos a si nde chesciare. »
Contierra a pitzus de s'orìgine e de su testu
In is paisos de limba ispagnola sa poesia est istada s'ispissu atribuida a Bertolt Brecht incumentzende dae is annos setanta, mancari no esistat proa peruna chi su drammaturgu tedescu apat mai, nemmancu in forma variada, nen publicadu nen resadu cussos versos.[5]
Unas cantas chircas[6] ant postu s'orìgine de sa poesia a is arresonos pronuntziados dae Niemöller in su 1946.[7] Comente e chi siat, su testu de sa poesia abarrat contierradu: ddoe at variantes medas, chi si diferèntziant siat pro is persones tzitadas (comunistas, sotzialistas, ebreos, catòlicos, testimòngios de Geova, omosessuales, malàidos incuràbiles etc), siat pro s'òrdine chi sunt tzitadas.[8] Comente narat Richard John Neuhaus in su nùmeru de santandria 2001 de su diàriu suo in lìnia First Things, cando a Niemöller in su 1971 dd'ant pregontadu sa versione curreta de tzitare, at naradu chi no fiat seguru meda de àere naradu cuddas paràulas ma, si sa gente insistiat a ddu tzitare, issu diat àere prefertu sa versione chi faeddat de comunistas, sotzialdemocràticos, sindacalistas, mene.[9]