|
Rivolutzione de su 5 de santugaine de su 1910Custu artìculu est iscritu cun sa grafia
 Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
Sa Rivolutzione de su 5 de santugaine de su 1910 aiat supostu sa proclamatzione de sa Prima Repùblica Portughesa e aiat postu fine a sa monarchia in Portugallu. S'assugetamentu de su paisu a sos interessos coloniales britànnicos,[1] is ispesas de sa famìlia reale,[2] su pòdere de sa Crèsia, s'instabilidade polìtica e sotziale, su sistema de bortaorta de is duos partidos a su pòdere (progressistas e reatzionàrios), sa ditadura de João Franco[3] e su dificultade a si pònnere a tenora de is istados canteapares de s'època e s'adatare a sa modernidade aiant contribuidu in unu protzessu inesorable de fresadura de sa monarchia[4] portughesa de su cale is defensores de sa repùblica, massimamente su Partidu Republicanu, aiant ischidu profetare.[5] Su Partidu Republicanu si presentaiat comente su solu cun unu programa capatzu de torrare in su paisu su prestìgiu pèrdidu e ghiare in Portugallu in su caminu de su progressu. A pustis de s'oponimentu de s'esèrtzitu a cumbàtere contra de unos duamìgia sordados e marineris rebeldes intre de is dies 3 e 4 de santugaine de su 1910, sa repùblica fiat proclamada a is 9.00 oras de s'incràs in su balcone de sa domo comunale de Lisbona. A pustis de sa rivolutzione, unu guvernu provisòriu ghiadu dae Teófilo Braga aiat ghiadu su paisu fintzas a sa nàschida de sa Prima Repùblica cun s'aprovatzione de sa Costitutzione de 1911.[6] S'arribu de sa repùblica aiat implicadu, intre àteras cosas, su càmbiu de is sìmbulos natzionales: s'innu natzionale e sa bandera.[7][8] Riferimentos
|
