11 de agosto
| xenaro · febraro · marso · apriłe · majo · xugno · lujo · agosto 2026 · setenbre · otobre · novenbre · diçenbre | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Sa | Do | Lu | Ma | Me | Zi | Ve | Sa | Do | Lu | Ma | Me | Zi | Ve | Sa | Do | Lu | Ma | Me | Zi | Ve | Sa | Do | Lu | Ma | Me | Zi | Ve | Sa | Do | Lu | ||
| ← | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | → |
L' 11 de agosto el ze el 223° dì dal scumìsio de l'ano drio del całendàrio gregorian e el 224° inte i ani bizesti. Par rivar al cao de l'ano ghe vołe oncora 142 dì.
Avegniminti
- 3114 v.C. – Scumìsio de l'època atuałe secondo el Całendàrio longo dei Maya
- 480 v.C. La flota persiana e cueła grega i lota inte ła bataja de Cao Artemìzio, bataja no decizionałe
- 106 – El teritòrio sud-òvest de ła Dàcia (l'atuałe Romania) ła divien na provincia romana.
- 117 – El more l'inperatore Trajan.
- 355 – Clàudio Silvan el se proclama inperatore roman a Cołònia
- 1492 – El conclave el ełeze cofà sucesore de Papa Inocenso VIII el cardenałe Rodrigo Borgia, che el divien Papa Lisandro VI.
- 1786 – El capitan Francis Light el tołe l'ìzoła de Penang, andove de sevente ła vegnarà fondada ła cołònia britànega de Penang in Malaysia
- 1804 – Cesco II, inperatore dei Romani, el se sorbe el novo tituło de inperatore d'Austria col nome de Cesco I
- 1806 – A Ratisbona Cesco II el desolve el Sacro Roman Inpero, renunsando al tituło de inperatore dei Romani
- 1858 – Prima scałada de l'Eiger
- 1904 – Le trupe cołoniałi todesche guidae dal tenente zenerałe Lothar von Trotha i vinse contro de l'ezèrsito dei Herero inte ła bataja de Waterberg
- 1919 – Ła vien adotada ła Costitusion de ła Repùblega de Weimar
- 1920 – Ła Rùsia ła reconose la indipendensa de Letònia.
- 1930 – Córdoba, Arzentina: el scritor e umanista Carlos B. González Pecotche conosesto anca cofà Raumsol, el crea la Escuela Raumsólica de Logosofía, antecesora de la Fondasion Logozòfega Fundación Logosófica.
- 1934 – Ła prezon miłitare de Alcatraz ła divien prezon federałe de màsima seguresa
- 1944 – De sevente de un'insuresion partezana proclamada dal Comità Toscan de Libarasion Nasionałe, anca Firense e łe zone arenti łe gnen libarae da l'ocupasion todesca.
- 1945 – Caracas, Venesueła, la Plaza Altamira, uncó ciamada Piasa Fransa Plaza Francia ła vien fondada.
- 1951 – René Pleven el divien primo ministro de Fransa
- 1952 – Hussein el vien proclamà re de Zordània
- 1960 – El Ciad el declara l'indipendensa da ła Fransa
- 1965 – Scontri rasiałi a Watts, inte l'àrea de Los Angeles
- 1966 – John Lennon el fa na conferensa stanpa a Chicago, scuzàndose par gaver dizesto che i Beatles i zera pì tanto conosesti de Jezù
- 1966 – Ła Nizèria ła declara la guera totałe a Biafra.
- 1999 – Ecrise totałe de Sołe in Eoropa e Àzia
- 2003
- La NATO el tołe el comando de ła forsa de peacekeeping (International Security Assistance Force) in Afghanistan, che ła divien ła prima granda oparasion de fora de l'Eoropa inte i so 54 ani de istòria.
- El lìder de Jemaah Islamiyah, Riduan Isamuddin, mejo conosesto cofà Hambali, el vien inprezonà a Bangkok, Thaiłandia.
- I vien catai i primi computer infetai dal worm Blaster
- 2012 – Iran, do forti teramoti de 6.4 e 6.3 gradi i ciapa el nordest del paeze. 306 morti, 3 viłaji desfai e dani anca in Armènia e Azerbaijan
Nasesti
Morti
- 1956:
- Jackson Pollock, pitor stadunitense.
Feste e recorense
Internasionałi
- Dì Internasionałe de ła Logozofia - Ła coresponde al nasimento del creator de ła disiplina. De facto ła vien festejada inte racuanti stati de ła Iberoamèrica dai logozòfeghi.
Nasionałi
- Dì de ła Bandiera
El Salvador:
- Dì del Nutrisionista.
- Dì de l'Economista.
Rełijoze
Santi catòłeghi
Festa del patrono de łe sità
Làeghe
In altri projeti
Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so 11 de agosto
el detien schemi gràfeghi so
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.
Index:
pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve









