15 de setenbre
| xenaro · febraro · marso · apriłe · majo · xugno · lujo · agosto · setenbre 2026 · otobre · novenbre ·diçenbre | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Ma | Me | Zi | Ve | Sa | Do | Lu | Ma | Me | Zi | Ve | Sa | Do | Lu | Ma | Me | Zi | Ve | Sa | Do | Lu | Ma | Me | Zi | Ve | Sa | Do | Lu | Ma | Me | ||
| ← | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | → |
El 15 de setenbre el ze el 258° dì dal scumìsio de l'ano drio del całendàrio gregorian e el 259° inte i ani bizesti. Par rivar al cao de l'ano ghe vołe oncora 107 dì.
Avegnimenti
- 367 – El véscovo Ursin el torna a Roma dal bando.
- 668 – Costantin IV el divien inperatore bizantin
- 1578 – Traslasion a Turin de ła Sìndone
- 1644 – Elesion de papa Inocenso X
- 1682 – XXVI pasajo de ła Cometa de Halley al perièłio. Ła vien vedesta da l'astrònomo Edmund Halley, che ła liga matemategamente e orbitalmente ai so tre precedenti pasaji
- 1776 – I britàneghi i desbarca a Kip's Bay, inte el ndar de ła Canpagna de New York
- 1789 – El gnen fondà el Departemento de Stato dei Stati Unii
- 1821 – Costa Rica, Guatemała, Honduras, Nicaragua, e El Salvador i proclama l'indipendensa
- 1830 – In Gran Bretagna el vien inaugurada ła prima lìnea feroviària del mondo, intrà Liverpool e Manchester
- 1835 – La HMS Beagle, co Charles Darwin drento, el atraca inte łe ìzołe Galápagos
- 1862:
- Le trupe confederae łe catura Harper's Ferry (West Virginia)
- El vien cantà par ła prima volta el Ino Nasionałe Mesegan al Teatro Sant'Ana, dopo renomenà Teatro de la República in Sità del Mèsego
- 1876 – El Buenos Aires Herald el taca ła so publegasion in Arzentina
- 1879 – San Salvador: El vien cantà par ła prima volta el Ino Nasionałe Salvadoregno inte na serimònia pùblega.
- 1894 – El Japon el trionfa su ła Cina de Qing inte ła bataja de Pyongyang
- 1914 – Scumìsia ła prima bataja de l'Aisne, intrà Zermània e Fransa
- 1916 – El caro armà el vien doparà par ła prima volta inte el ndar de ła bataja de ła Somme
- 1931 – Scumìsio del mutinamento de Invergordon
- 1935
- Le Leji de Norinberga privan i ebrei todeschi de ła sitadinansa
- La nova bandiera todesca el ze el veło nazista
- 1940 – Battle of Britain Day: se conbate el dì decizionałe de ła bataja de Inghiltera
- 1950 – Trupe statunitensi łe desbarca a Incheon, in Corea del Sud
- 1952 – Le Nasion Unie łe concede l'Eritrea a l'Etiòpia
- 1959 – Nikita Khruščëv el divien el primo lìder soviètego far vìzita ai Stati Unii de l'Amèrica
- 1975 – Álvaro del Portillo el sucede a Josemaría Escrivá de Balaguer cofà cao de l'Opus Dei
- 1996 – Umberto Bossi el proclama a Venèsia l'indipendensa de ła Padània
- 2000 – I Zughi de ła XXVII Ołinpìade i vien verzesti ufisalmente a Sydney
- 2008 – Fałimento de ła Lehman Brothers e scumìsio de ła crize econòmega mondiałe
- 2017 – La sonda Cassini, lanciada inte el 15 de otobre del 1997, ła finise el servìsio co un tonfo inte l'atmosfera de Saturno
Nasesti
- 1254:
- Marco Polo, esplorador vèneto.
- 1890:
- Agatha Christie, scritrixe inglexe (m. 1976)
- 1919:
- Fausto Coppi, coridor de siclismo tałian (m. 1960)
Morti
Feste e recorense
Internasionałi
- Dì Internasionałe de ła Democrasia
- Dì Mondiałe de ła Consensiasion sul Linfoma
- Dì Eoropeo de ła Sałute Prostàtega[1]
Nasionałi
Azerbaijan: Dì del Conosimento
Ciłe:Dì Nasionałe de ła Cultura Folclòrega[2]
Ìndia:Dì del Inzegnero
Mèsego:Aniversàrio del Grito de Dolores col cuało se ghea dazesto invio a ła Guera de Indipendensa del Mèsego
Regno Unìo:Dì de ła Bataja de Inghiltera
Taiłàndia:Dì de Silpa Bhirasri- Dì de ła Independensa (Guatemala, El Salvador, Honduras, Nicaragua e Costa Rica)
Rełijoze
Santi catòłeghi
Festa del patrono de łe sità
Làeghe
In altri projeti
Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so 15 de setenbre
el detien schemi gràfeghi so
- ↑ https://www.lavanguardia.com/vida/salud/enfermedades/20190915/47354081982/dia-de-la-salud-prostatica-prostata-cancer-de-prostata-problemas-de-prostata.html
- ↑ Presidenta Bachelet anuncia el 15 de septiembre como Día Nacional de la Cultura Folclórica, in Consejo Nacional de la Cultura y las Artes, Valparaíso y Santiago, Chile, 15 de setenbre del 2015. Entrada il 19 de octubre de 2015.
«Artículo sobre la creación del Día Nacional de la Cultura Folclórica en Chile.».
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.
Index:
pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve









