16 de lujo
| zenaro · febraro · marso · apriłe · majo · zugno · lujo 2026 · agosto · setenbre · otobre · novenbre · disenbre | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Me | Zi | Ve | Sa | Do | Lu | Ma | Me | Zi | Ve | Sa | Do | Lu | Ma | Me | Zi | Ve | Sa | Do | Lu | Ma | Me | Zi | Ve | Sa | Do | Lu | Ma | Me | Zi | Ve | ||
| ← | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | → |
El 16 de lujo el ze el 197° dì dal scumìsio de l'ano drio del całendàrio gregorian e el 198° inte i ani bizesti. Par rivar al cao de l'ano ghe vołe oncora 168 dì.
Avegnimenti
- 622 – Scumìsio del całendàrio islàmego, in conesion a l'Ezira fata dal profeta Maometo
- 986 - Bataja del Spercheo, intrà Inpero Bizantin e Inpero Bùlgaro
- 1054 - Grando Sisma intrà ła Ceza romana osidentałe e ła Ceza romana orientałe
- 1212 – Reconquista: vitòria decisiva de ła coałision cristiana contro i Almohadi inte ła bataja de Las Navas de Tolosa
- 1228 – Papa Gregorio IX el canoniza Francesco d'Asisi
- 1661 - La banca sentrałe svedeze Stockholm Banco ła emisiona łe prime monede
- 1683 - Le forse navałi de ła dinastia Qing guidae dal merajo Shi Lang el dèzema el Regno de Tungning inte ła bataja de Penghu arente łe izołe Pescadores
- 1717 - Inìsia l'Asèdio de Belgrado inte el ndar de ła Guera austro-turca
- 1779 – Guera d'indipendensa americana: łe forse dei Stati Unii, guidae dal zenerałe Anthony Wayne, łe tołe Stony Point (New York) a łe trupe britàneghe
- 1783 – Anunciae concesion de tere in Cànada par i leałisti americani
- 1790 – La firma de ła Residence Bill stabiłise un logo drio el fiume Potomac cofà Distreto de Columbia (sede del goerno) dei Stati Unii.
- 1846 – Papa Pio IX, un meze dopo ła so ełesion, el ghe concede l'amnistia ai reati pułìteghi, procuràndose sinpatie de tuti i libarałi italiani rinforsando el movimento de l'Itàlia unia.
- 1862 – Stati Unii d'Amèrica: David G. Farragut el divien el primo contramerajo de ła Marina Miłitare Statunitense
- 1880 – La dotoresa Emily Stowe, ła devien ła prima dona a poder ezersitare ła profesion mèdega in Cànada
- 1914 – Ołocàusto ełènego: Par el cónsołe de l'Inpero todesco Kuchhoff "tuta ła popołasion grega de Sinope e Kastanome ła ze stada bandia". Bando e stermìnio i coinsidarà, parché chi che scanparà da l'èsar copà el morarà de fredo e małatie.
- 1931 - L'inperatore d'Etiòpia Hailé Selassié el firma ła prima costitusion de l'Etiòpia
- 1942 – Ołocausto: Su órdene del goerno de ła Fransa de Vichy, guidà da Pierre Laval, i połisioti fransezi i rostełarà dai 13.000 ai 20.000 ebrei inprezonàndołi inte el Vełodromo d'inverno
- 1945 – Projeto Manhattan: i Stati Unii d'Amèrica i fa s-ciopar inte el dezerto del Novo Mèsego ła prima bonba atòmega
- 1950
- A Rio de Janeiro l'Uruguay el divien par ła seconda volta canpion del mondo de bałon, batindo 2-1, inte ła gara decizionałe del ziron finałe, el Braziłe paron de caza, in cueło che vegnerà recordà cofà el "Maracanazo"
- Masacro de Tunam, inte el ndar de ła Guera de Corea trenta soldai statunitensi prezogneri de guera i vien masacrai da l'Ezèrsito popołare de Corea
- 1951 - Re Poldo III del Belzo el àbdega in favor de so fioło Balduin
- 1957 – El majore dei Marines John Glenn el fa vołare un jet supersònego F8U da ła California a New York in 3 ore, 23 minuti e 8 secondi
- 1965 – El vien inaugurà el Traforo del Monte Bianco soto i oci de Giuseppe Saragat e Charles de Gaulle
- 1969 – Programa Apollo: parte l'Apoło 11, che el portarà l'omo inte ła Luna
- 1973 – Scàndało Watergate: l'ex jutante de ła Caza Bianca Alexander P. Butterfield el informa el comità del Senato statunitense, che el presidente Richard Nixon el ga rezistrà in segreto conversasion potensialmente incrimenanti
- 1979 – Iraq: el presidente Ahmed Hasan al-Bakr el se dimete, dasàndoghe el posto a Saddam Hussein
- 1990:
- 1994 – I framenti de ła cometa Shoemaker-Levy 9 i colpise Zove
- 1999 – Un jet privà piłotà da John Fitzgerald Kennedy Jr. el casca in mare, insieme a eło ghe zera so mojere Carolyn e ła soreła de eła Lauren. Tuti e trè i morirà inte l'insidente
- 2019 - El ex-presidente peruan, Alejandro Toledo, el vien inprezonà da ła połisia statunitense, el taca cusita el proceso de estradision contro de eło par el cazo Odebrecht.
Nasesti
- 1964:
- Miguel Indurain, un coridore de çiclismo spagnoło
Morti
Feste e recorense
Internasionałi
- Dì mondiałe del tatuajo
Nasionałi
– Dì del Presidente (2º dì)
- Festa nasionałe, par èsar el Dì de la Vèrzane del Carmen, Patrona de Ciłe.
- Festa de Nostra Signora del Carmen (o Vèrzane del Carmen): Patrona dei condutori, i ponpieri e le forse armade
- Dì Nasionałe del Inzeniero Siviłe
- Dì Nasionałe del Połisioto
Rełijoxe
- Beata Vèrxane Maria del Monte Carmeło
- Sant'Antioco màrtire
- Sant'Atenòxene de Sebaste, corepìscopo e màrtire
- San Bartołomeo Fernandes des màrtires
- Sant'Elerio de Jersey, eremita
- Santa Elvira de Ohren, badesa
- San Xustinian de Limoges, venerà a Limoges
- Santa Maria Madałena Postel, rełijoxa
- Santi Lang Yangzhi e Paolo Lang Fu, màrtiri cinexi
- Santi Monolfo e Gondolfo, véscovi
- Santi Reinilde de Saints, Grimoaldo e Gondolfo, màrtiri
- San Sisenando de Cordova, màrtire
- Santa Teresa Zhang Hezhi, màrtire
- San Valentin de Treviri, vescovo e màrtire
- San Vitalian da Capua, vescovo
- San Vitalian de Osimo, vescovo
- Beato Claude Beguignot, certosino, màrtire
- Beati Giovanni Sugar e Roberto Grissold, màrtiri
- Beate Ermengarda, badessa
- Beata Madałena del Santo Sacramento (Maddalena Francesca de Justamond), vèrxane e màrtire
- Beato Simone da Costa, gesuita, màrtire
- Beate Amata de Jexù (Maria Rosa de Gordon) e 6 conpagne, màrtiri
Religione romana antica e moderna:
- Dies religiosus
- Ludi Francici, segondo dì
In altri projeti
Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so 16 de lujo
el detien schemi gràfeghi so
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.
Index:
pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve









