28 de apriłe
| zenaro · febraro · marso · apriłe 2026 · majo · zugno · lujo · agosto · setenbre · otobre · novenbre · disenbre | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Me | Zi | Ve | Sa | Do | Lu | Ma | Me | Zi | Ve | Sa | Do | Lu | Ma | Me | Zi | Ve | Sa | Do | Lu | Ma | Me | Zi | Ve | Sa | Do | Lu | Ma | Me | Zi | ||
| ← | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | → |
El 28 de apriłe el ze el 118° dì dal scumìsio de l'ano drio del całendàrio gregorian e el 119° inte i ani bizesti. Par rivar al cao de l'ano ghe vołe oncora 247 dì.
Avegnimenti
- 1192 – Copà Corado del Monferà, rè de Jeruzałeme, a Tiro par man de un sasin nizarito
- 1253 – Tenpio Seicho-ji, Tojo, provincia de Awa, Japon, Nichiren Daishonin a mezodì, el rèsita Nam myoho renge kyo par ła prima volta e el fonda el so insegnamento
- 1487 – I sviseri provegnenti dal Canton Vałeze i vien sconfizesti dai domezi sol ponte de Crevola
- 1611 – Fondada l'Università de Santo Tomás, inte łe Fiłipine
- 1738 – Roma, Papa Clemente XII el condana la Masonaria, co ła boła papałe "In eminenti apostolatus specula"
- 1788 – El Maryland el ze el sètimo Stato a ratifegare ła Costitusion dei Stati Unii
- 1789 – Inmutinamento del Bounty: na parte dei ufisałi i se revolta contro el capitan William Bligh
- 1796 – Armistìsio de Cherasco intrà la Repùblega Franseze e el Regno de Sardegna; l'armistìsio el vegnarà ufisałizà el 15 de majo dopo col Tratà de Parize
- 1896 – Gresa: co se scavava intrà i resti de na caza, ła vien descuerta la parte inferior de ła stàtua de bronzo conosesta cofà l'Auriga de Delfi. La stàtua ła vegnarà portada conpletamente al ciaro el 9 de majo del isteso an.
- 1917 – Prima guera mondiałe, Verona: salta par ària na polvariera, fazendo un mùcio de małani e racuanti ferii
- 1920 – L'Azerbaijan el vien anetesto a l'Union Soviètega
- 1932 – Vien anunsà ła descuerta de un vasin contra de ła freve zała
- 1933 – Primo voło de l'aèreo biplan da càcia Fiat C.R.32
- 1937
- Itàlia, Roma, inaugurasion de Cinecittà
- Apre el Metropolitan Museum of Art de New York
- 1939 – Adolf Hitler el desfa uniłateralmente el pato de no agresion co la Połònia
- 1940 – Roma: Papa Pio XII el ghe manda un mesajo a Benito Mussolini, dimandàndoghe de no intrar in guera.
- 1945 – Seconda guera mondiałe: Benito Mussolini e la so conpagna Clara Petaci, catai a Dongo co i sercava de espatriar in Svìsara, i vien copai col s-ciopo da partezani de ła Rezistensa italiana a Giulino di Mezzegra
- Seconda guera mondiałe: Trieste. I todeschi prima de sbandonar ła sità i rapise da łe Gałere del Coroneo un grupo de partezani e siviłi itałiani e slavi; cargai su de un càmio, portai a Opicina e copai col s-ciopo.
- 1947 – L'etnòłogo e esploratore Thor Heyerdahl el parte dal Perù col Kon-Tiki: el intende dimostrar che i nativi peruviani i podaria inte el pasà èsar rivai inte łe ìzołe de ła Połinèzia
- 1952 – I Stati Unii d'Amèrica i mete fin a l'Ocupasion młiitare del Japon
- 1965 – Forse miłitari USA i invade ła Repùblega Domenegana par contrastar l'instaurarse de un rezime ditatoriałe e evacuar i sitadini americani
- 1967
- Guera del Vietnam: el zenerale William Westmoreland el dimanda pì ómani e struminti Congreso, contàndoghe de na situasion dramàtega
- USA: puziłato, el canpion del mondo dei pezi màsimi Cassius Clay el se declara obietore de cosiensa par evitar l'inrołamento miłitar; par sto fato ła World Boxing Association el ghe cava el tìtuło
- 1969 – Charles de Gaulle el se dimete da presidente de ła Fransa
- 1977 – Zermània Ovest: finise el proceso contro i menbri de ła Rote Armee Fraktion (pì conosesta cofà Banda Baader-Meinhoff): Andreas Baader, Gudrun Ensslin e Jan-Carl Raspe i vien reconosesti cofà colpévułi de cuatro omisidi e pì de trenta tentai de omisìdio
- 1978 – El presidente de l'Afghanistan Mohammed Daoud Khan el vien deponesto e sasinà inte un colpo de Stato guidà da rebełi fiło-comunisti
- 1989 – Dopo cuatro ani da ła Straje de l'Heysel, riva la sentensa de primo grado par 25 inputai: 14 i vien condanai a 3 ani co la condisionale, asolvesti chełi altri 11, l'UEFA e łe autorità de Borseła.
- 1990 – New York: dopo pì de 6.200 rèsite vien sarà par l'ùltema volta el tełon del musical A Chorus Line
- 1994 – Ruanda, sentenari de miliaia de pròfughi i sbandona el stato i masacri intrà grupi ètneghi aversari
- 1997 – Ła entra in vigor, co le ùlteme adezion de Russia, Iraq e Corea del Nord el tratà so łe arme chìmeghe firmà a Parize inte el zenaro del 1993
- 1999 – Fondada la Fondasion cineze par el controło dei narcòteghi
- 2004 – Stati Unii d'Amèrica: ła rete tełeviziva CBS ła mostra łe imàzeni dei prezonieri mal-tratai e umiliai da soldai americani inte ła prezon de Abu Ghraib
- 2013 – Roma: inte l'insediamento del Governo Leta, Luigi Preiti el spara inte ła piasa davanti Palaso Chigi, ferendo do Carabinieri e na dona
- 2021 – Cołónbia: Ła reforma fiscałe e tributària, anunsada dal ministro de łe Finanse Alberto Carrasquilla del goerno de Ivan Duqueche, ła descaena proteste in tuto el stato, costrenzendo el ministro a łe dimision. La reforma ła prevede mezure de austerity par contrastar el deficit pùblego.
Nasesti
- 1974:
- Penélope Cruz, atora spagnoła.
- 1981:
- Jessica Alba, atora statunitense
Morti
Feste e recorense
Siviłi
Internasionałi:
Nasionałi:
- Afghanistan – dì de ła rivolusion (o de ła vitòria), in comemorasion de ła vitòria so l'ocupasion soviètega
- Canada – Dì de luto nasionałe, in comemorasion de łe vìtime del lavoro
- Sardegna – Sa die de sa Sardigna, festa del popolo sardo
Rełijoze
- San Luigi Maria Grignion de Montfort, sacerdote
- San Pietro Chanel, sacerdote e màrtire
- Santo Afrodisio de Béziers, véscovo
- Santo Artemio de Sens, véscovo
- Santi Eusebio, Caralampo e compagni, màrtiri
- Santa Gianna Beretta Molla
- Santi Massimo, Dada e Quintiliano, màrtiri
- San Panfilo de Sulmona, véscovo
- Santi Paolo Pham Khac Khoan, Giovanni Battista Dinh Van Than e Pietro Nguyen Van Hieu, màrtiri
- San Pietro da Bearn, mercedario e màrtire
- San Primiano de Larino, màrtire de Larino
- San Prudenzio de Tarazona
- Santo Ursicino de Ravenna, màrtire
- Santa Valeria de Milano, màrtire
- San Vitałe de Milano, màrtire
- Beato Carino Pietro da Balsamo
- Beato Giuseppe Cebula, sacerdote e màrtire
- Beato Guido Spada, francescano
- Beati Lucchese da Poggibonsi e Buonadonna Segni, sposi, primi terziari francescani
- Beata Marie-Louise Trichet, fondatrice de łe Figlie de ła Sapienza
Rełijon romana antiga e moderna:
- Nichiren el rèsita el Nam myoho renge kyo par la prima volta (1253).
In altri projeti
Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so 28 de apriłe
el detien schemi gràfeghi so
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.
Index:
pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve









