Fruter
Co la parola fruter se intende qualunque pianta da fruto mestega che la se svilupe sot forma de un sieson o de un albero. Par estension, al ciapa al nome de fruter anca tut al teren dedicà essensialmente a la coltivasion de alberi da fruto.
I fruter infin a sento ani indrio no i esistia cossì come che i intendon adess. La gran part de le piante le gnea meteste do deslonch de le pjantade de vit, e le servia, dopo che par far fruta, anca par ralentar al vent al che podea farghe dan a le colture che ghe n'era te i let e par parar le vit da la tenpesta. Gnea metest arent piante de diverse specie in maniera da cener separade quele che le somejea, in modo da limitar le possibilità che le se passesse malatie le une co le altre. Te el isteso tenpo gnea diferensià anca le qualità inpjantade, in modo da facilitar la inpolinasion. La sielta de le nove qualità da inpjantar la gnea valutada su la base de le carateristiche climàteghe del posto, de le possibilità de vendita, del teren a disposision. Gnea vardà anca quale qualità che gnea polito ten quel posto. Par esenpio aonde che se vet che gnen polito i pon da la roseta, se pol inpjantar pon dal ruden, pon dal canada, pon delici, pon sanpagn, ferro rosso e pon dal fer, ma al ze mejo evitar al delicio bianch, al pon Lupin e al pon Prussian. Le pjante le gnea arlevade in modo che le gnesse alte e grande parchè cossì le fea pì pon e restea al posto par poder far al fjen.
A el dì de incoi invese i fruter i ze estremamente specializadi e la tendensa la ze quela de selesionar pjante pisole e svelte a scominsiar la produsion, in modo da render pì facili e svelte la sarpidura e la vendema e de diminuir al tenpo durante al qual al fruter al representa solche na spesa. De solito se punta a er pì pjante che se pol par ogni etaro de teren, oltre che a un svilupo vegetatiu uniforme in modo da mecanizar tute le operasion che se pol. Le pjante nane le ga poche radiss, sichè le gnen suportade da sostegni costituidi da pai e fiidefer e le gnen jutade te el assorbir le sostanse dal teren da an sistema de inrigasion artificial. Dopo an periodo de difusion de inpjanti a pjoa, dess se tende a far la inrigasion a gosa, che la evita che le foje le se lesse co el calt e la permet de desfar concimi e medesine te l'aqua.
Varda anca
Altri progeti
Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so Fruter
| Controło de autorità | LCCN (EN) sh85095323 · GND (DE) 4317286-6 |
|---|
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.









