Share to:

Lepanto

Lepanto
Ναύπακτος (el) Cànbia el vałor in Wikidata

Cànbia el vałor in Wikidata

Pozision

Map

38°23′N 21°49′E
StatoGresa
Rejon aministrativaDecentralized Administration of Peloponnese, Western Greece and the Ionian Islands (en) Traduzi
Periferie della Grecia (it) TraduziGrecia Occidentale (it) Traduzi
AkrataEtolia-Acarnania (it) Traduzi
Comuni della Grecia (it) TraduziNafpaktia (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Cavedałe de
Nafpaktia Province (en) Traduzi (–1997)
Nafpaktos Municipal Unit (en) Traduzi (1997–2010)
Nafpaktia (it) Traduzi (2011–) Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe12 950 (2021) Cànbia el vałor in Wikidata
Demònemo lepantini ,   Edit this at Wikidata
Zeografia
Altitùdene15 m Cànbia el vałor in Wikidata
Dati istòreghi
Avegnimento ciave
Prima mesion documentadaAncient Naupactus (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Dì festivo
Festa patronałe(26 de otobre) Cànbia el vałor in Wikidata
PatronoDemètrio de Tesałònega Cànbia el vałor in Wikidata
Còdazi de identifegasion
Còdaze postałe30300 Cànbia el vałor in Wikidata
Prefiso tełefònego2634 Cànbia el vałor in Wikidata
Istòrego

Sito webnafpaktos.gr Cànbia el vałor in Wikidata

Lepanto (in greco Ναύπακτος o 'Nafpaktos) la xe na sità de la Grecia che se cata ne la prefetura de l'Etolia-Acarnania a l'ingresso del golfo de Corinto. La xe famosa parché qua i ga conbatù varie batalie: la pi famosa la xe la batalia de Lepanto (1571).

Storia

Dopo le guere persiane, Atene la ga ciapà Lepanto, mandandoghe tra el 456 ed il 455 a.C. i esiliati de la terza guera messenica. Durante la guera del Peloponeso (431-404 a.C.) la ga servìo come base naval ateniese prima de essar ciapà dai spartani. In sèvito, soto de Filipo II de Macedonia, Lepanto la ga fato parte de l'Etolia e indopo, soto de i Romani, de la Locride.

Inte el IX secolo la sità la jera la capitale del thema bizantin de Nicopoli e sede de un metropolita eclesiastico. Dopo la sità la xe passà a la Republica Veneta, che la ga costruìo dele possenti fortificazion, tanto che inte el 1477 la sità la ga resistìo a un esercito turco de 30 000 òmeni. Parò inte el 1499 i soldai de Bayezid II i xe riussìi a ciapar la sità. Inte le aque de Lepanto se ga svolto inte el 1571 la selebre batalia de Lepanto, ma la sità la ghe xe restà ai turchi par longhi secoli, trane na breve parentesi venexiana (1678-1699) ai tenpi de la guera de Morea. Inte el marzo 1829 Lepanto el xe entrà infine a far parte de la Grecia indipendente.

Controło de autoritàVIAF (EN8425162906496978110003 · GND (DE4041125-4 · WorldCat Identities (EN8425162906496978110003

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Portal di Ensiklopedia Dunia

Kembali kehalaman sebelumnya