Mesia
Inte el Judaismo, el mesia (משיח, "l'onzesto"; inte el stàndar ebràego) el ze un desendente de Re Davide, che el recostruirà ła nasion de Israełe e el recuperarà el regno de Davide, portando ła paze inte el mondo.
Cristianèzemo

El Cristianèzemo el consìdara che Jezù de Nazareth o Jezù Cristo el sìpia el mesia proclamà, oltre che èsar Fioło de Dio. La parola "cristo" ła deriva dal grego Χριστος, khristos, tradusion letarałe de mesia. Cofà prova del so destin de mesia, i cristiani i prezenta el conpimento de łe profesie de l'Antigo Testamento inte ła persona de Jezù, i miràcułi, prodizi, pasion, morte, resuresion e sevente asension al paradizo.
Ebraismo
Inte el Judaismo, ła fede inte el mesia ebràego ła zera basada so ła revelasion de Dio, fata traverso el Torah o Leje de Dio. Ła ga guadagnà forsa inte ła catività babiłoneze.
El profeta Izaia el gaveva za parlà de un personajo misteriozo, che el saria nasesto da na vèrzene:
(VEC)«Parché el Sior mèdemo el te darà un segno: na vèrzene Maria, mare de Jezù, ła vèrzene, el ze incinta e ła cronparà un fioło, e ło ciamarà Emanuełe.»— (Izaia 7:14)
L'idea de un mesia divin no ła ghe ze finmente che no el ze rivà el cristianèzemo, i ebrei del Imo sècoło i credeva che el saria sta un re onzesto che el garia portà ła paae e restabilio el stato de Israele. Par i ebrei de uncó, nisuni dei mesia parsi inte el corso dei sècołi el ze auténtego, parché no el sudisfa i recuizii de łe profesie.
Mesia del Imo sècoło e IIo sècoło in Zudea
Inte el I secolo, durante l'ocupasion romana de ła Galilea e de ła Zudea, ghe zera sta vàrie figure mesiàneghe che łe predegava l'iminento rivo de un novo Regno.
Mesia teocràteghi:
- Juda el Galileo (ani 6 d.C.)
- Juda fioło de Ezechia (?)
Mesia profètego:
- Joani Batista (ani 20-30 d.C.)
- Jezù de Nazaret (ani 20-30 d.C.)
- Barabas (ani 20-30 d.C.)
- Simon el Mago (?)
- Tèudo (ani 40-46 d.C.)
- el Ezisian (ani 52-60 d.C.)
- Jezù fioło de Anània (ani 62-70 d.C.)
Mesia mesiàneghi:
- Menahem Prima revolta (ani 66-70 d.C.)
- Simon bar Zora Prima revolta (ani 66-70 d.C.)
- Simon bar Kokhba Seconda revolta (ani 132-135 d.C.)
Notasion
Altri projeti
el detien schemi gràfeghi so
Linganbi foresti
- Messìasapere.it, De Agostini.
- (EN) messiahEnçiclopedia Britannica, Encyclopædia Britannica, Inc.
- (EN) MesiaThe Encyclopedia of Science Fiction.
- (EN) Mesia, in Catholic Encyclopedia, Robert Appleton Company.
- (EN) MessiahThe Visual Novel Database.
| Controło de autorità | LCCN (EN) sh85083988 · GND (DE) 4038832-3 · NDL (EN, JA) 00567616 |
|---|
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.









