Mombasa
| Mombasa (en) | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Pozision | |||||
| Stato | Kenya | ||||
| Contee del Kenya (it) | contea de Mombasa | ||||
| Cavedałe de | |||||
| Popołasion | |||||
| Totałe | 1 208 333 (2019) | ||||
| Densità | 4 100,21 hab./km² | ||||
| Idioma | suahili inglezo | ||||
| Zeografia | |||||
| Àrea | 294,7 km² | ||||
| Altitùdene | 50 m | ||||
| Dati istòreghi | |||||
| Avegnimento ciave | |||||
| Organizasion pułìtega | |||||
| Cao de goerno | Abdulsamad Shariff Nassir (2022) | ||||
| Menbro de | |||||
| Còdazi de identifegasion | |||||
| Còdaze postałe | 80100 | ||||
| Fuzo oràrio | |||||
| Prefiso tełefònego | 041 | ||||
| Sito web | mombasa.go.ke | ||||
|
| |||||
Mombasa la xe la seconda sità del Kenya. La se cata su la costa. Mombasa la xe anca on centro turistico e el porto pi importante de el paexe, co conesion co Uganda, Rwanda, Sudan, e Congo. La sità la xe costruia su l’ixola de Mvita e colegà a la tera ferma da do ponti, el Makupa Causeway che la colega a la strada par Nairobi, e el Nyali, che la colega a la cota nord. A sud, l’ixola de Mombasa la se colega a la tera ferma co i tragheti de Likoni e Mtongwe.
Storia
L’ixola de Mombasa la xe abitada da almanco 1.500 ani da i dodese grupi che forma la fameja de l’etnia mjikenda. La sità de Mombasa la xe nata co i marcanti arabi omaniti, persiani e indiani ga scominsià a vegnar qi par far marcà co i mjikenda de la costa. El contato de sti popoli foresti co la popolasion locale ga dato vita a la cultura swahili. El islam l’è rivà su le coste verso el secolo VIII e ghe testimonianze antiche de la presensa de i musulmani longo tuta la costa (moschee de Lamu, Ghedi e Mtwana). Mombasa xera el porto dove se podea comprar avorie, oro e spesie. I ultimi studi su la trata de i s-ciavi dixe che i porti interesà xera Malindi e Shimoni. No sembra che Mombasa fuse anca on punto de arivo de le carovane de sciavi. La spedisin cinese de Zheng He ga aprodà a Mombasa in tel 1415. I grandi viagiatori arabi al-Idrisi (1151) e ibn Battuta (1331) parla de Mombasa ne i so scriti. I portoghexi xe rivà a Mombasa in tel 1498, co Vasco de Gama che esplorava le coste de l’Africa par verzar la via par le Indie. I portoghexi ga sachegià la sità in tel 1500 e 1528, e ga costruio on forte (Fort Jesus) che controla l’entrada del Tudor Creek, in de i do trati de mar che separa l’ixola da la tera ferma. En tel 1638, Mombasa xera na colonia portoghexe soto el controlo de Goa (India) ma la xe pasà soto el sultanato de Oman in tel 1698, controlà da el sultan de Zanzibar. La fameja de i Mazrui xera i governatori (liwali) locali. I inglexi xe rivà in tel 1824, ma i ga tegnù la sità solo par do ani. Mombasa la xe diventà na colonia inglexe solo in tel 1895. Co la costrusion de la ferovia par l’Uganda, la sità la sa sgrandio. Da alora, la storia de Mombasa l’è quela del Kenya, anca se uficialmente, Mombasa xe restada soto Zanzibar fin a l’indipendensa.
Economia
La sità de Mombasa la xe on importante porto de la costa orientale de l’Africa. El porto serve el Kenya, ma anca altre nasion che no ga sboco sul mar. Industrie pesanti le se cata su l’ixola de Mombasa o su la teraferma rente a l’ixola. Altre industri importanti xe quele de la trasformasion de prodoti agricoli, del petrolio e de la lavorasion de el sisal. Mombasa la xe anca n’atrativa turistica. La sità vecia, Fort Jesus e le spiage de la costa ie visità da on milion de turisti ogni ano.
Popolasion
La popolasion locale la xe formà da i mjikenda. Ancò Mombasa la xe na sità multi-etnica, co rapresentanti de tute le etnie kenyane, eoropei e axiatici. La majoria de i abitanti de ancò no la xe de la costa.
Religion
La religion tradisionale de i mjikenda la xe oncora praticà, e la xe comunque importante anca par la popolasion musulmana. No ghe carica sociale o pułìtega che posa esar afidà a na persona se no ghe la benedision de i ansiani mjikenda. I musulmani xera la majoria fin a pochi ani fa. Da diexe ani a stà parte, le cexe cristiane ga la majoria anca a Mombasa.
Notasion
- ↑ URL de refarensa: https://www.ovpm.org/wp-content/uploads/2024/03/liste-villes-en-regle-pour-page-web12-03-2024.pdf. Data de consultasion: 31 de disenbre del 2023. URL del archìvio: https://web.archive.org/web/20240528143447/https://www.ovpm.org/members/cities/.
Altri projeti
Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so Mombasa
el detien schemi gràfeghi so
| Controło de autorità | VIAF (EN) 125477296 · LCCN (EN) n79055155 · GND (DE) 4040023-2 · BNF (FR) cb11932515c (data) · WorldCat Identities (EN) n79-055155 |
|---|
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.










