Rotterdam
| Rotterdam (nl) | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
| Soranome | Rotjeknor | ||||
| Epònemo | diga | ||||
| Pozision | |||||
| Stato | Regno dei Paezi Basi | ||||
| Stato del Regno dei Paesi Bassi (it) | Paezi Basi | ||||
| Provinse dei Paexi Basi | Ołanda Meridionałe | ||||
| Comune dei Paesi Bassi (it) | Rotterdam | ||||
| Cavedałe de | |||||
| Popołasion | |||||
| Totałe | 664 311 (2023) | ||||
| Densità | 2 080,2 hab./km² | ||||
| Zeografia | |||||
| Àrea | 319,35 km² | ||||
| Àcua | 35,52 % | ||||
| Bagnà da | Nieuwe Waterweg e Nieuwe Maas (it) | ||||
| Altitùdene | 10 m[1] | ||||
| Rente a | |||||
| Dati istòreghi | |||||
| Avegnimento ciave | |||||
| Organizasion pułìtega | |||||
| Cao de goerno | Carola Schouten (10 de otobre del 2024) | ||||
| Menbro de | |||||
| Còdazi de identifegasion | |||||
| Còdaze postałe | 3000–3089 | ||||
| Fuzo oràrio | |||||
| Prefiso tełefònego | 010 | ||||
| Còdaze BAG | 3086 | ||||
| Sito web | rotterdam.nl | ||||
|
| |||||


Rotterdam (590 000 ab. ca.) ła xe ła seconda sità dei Paexi Basi[3] e el primo porto d'Eoropa[3] (mija-ché el primo porto container al mondo[4]), situada drio el corimento del fiume Nieuwe Maas (Nova Mosa)[3][5], che el liga ła sità col Mare del Nord[4][5]. Dal ponto de vista aministrativo ła fa parte de ła provincia de l'Ołanda Meridionałe (Zuid-Holland).
Fondà inte el 1328[3][5], ła xe stà scuaxi conpletamente desfada inte ła seconda guera mondiałe[4][5][6][7], fato che el se reflete inte ła so architetura, prevełantemente moderna[4][5][6].
El nome de ła sità vołe dire "Diga (ol. dam) sol Rotte".[3][5]
Zeografia
Poxisionamento
Rotterdam el se cata intrà Delft e Dordrecht (rispetivamente a sud de ła prima e a nord-ovest de ła segonda)[8], a çirca 27 km[9] a sud-est de L'Aia e a çirca 75 km[10] a sud de ła cavedałe Amsterdam.
Istòrego
Ła sità ła xe stà fondà inte el 1328 co ła costrusion de na diga sol fiume Rotte.[3][5]
El porto de Rotterdam el xe cresesto de inportansa durante łe guere de rełijion del XVI-XVII secoło.[3]
El ga conosesto on periodo de declin soło dopo l'ocupasion fransexa del 1794[3], supremasia recuverada dopo ła separasion dei Paexi Basi dal Belzo.
N'altra inportansa in pì, cofà porto, ła ga avesta inte el XIX secoło co ła costrusion del Voornse Kanaal (1830) e del Nieuwe Waterweg (1866).[3][5]
El 14 de majo 1940, ła sità ła xe stà desfada dai bonbardaminti todeschi.[7]: i bonbardaminti i ghe ga costà ła vita a 800 persone[7].
Edifegai e loghi de intarese
- Europoort, el porto container[4]
- Museumpark[5]
- Muxeo Boijmans Van Beuningen[4][5]
- Maritiem Museum Prins Hendrik[4]
- Historisch Museum Het Schielandshuis[4]
- Museum voor Volkenkunde[4]
- Euromast, tore panoràmega[4]
- Erasmusbrug[5][6]
- Willemsbrug
- łe caxe cùbeghe, projetae da Piet Blom[4][5]
Spor
Scuadre de bałon sitadine
Personaji sèłebri
- Erasmo da Rotterdam, fiłòxofo (1466/1469-1536)
- Giovanni van Bronckhorst, xugadore de bałon (n. 1975)
- Edsger Dijkstra, informatego (1930-2002)
- Pim Fortuyn, pułìtego (1948-2002)
- Paul de Leeuw, còmego (n. 1962)
- Robin van Persie, xugadore de bałon (n. 1973)
Xemełaji
Note
- ↑ URL de refarensa: https://it-ch.topographic-map.com/map-m5xbz4/Rotterdam/?zoom=19¢er=51.92259%2C4.47932&popup=51.92274%2C4.47927.
- ↑ URL de refarensa: https://icorn.org/city/rotterdam. Data de consultasion: 4 de zugno del 2024. URL del archìvio: https://perma-archives.org/warc/20240604140643/https://icorn.org/icorn-cities-refuge. Data de archiviasion: 4 de zugno del 2024.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 cfr. Gambaro, Cristina, Olanda, Giunti, Milano, 2008, p. 248
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 cfr. Duncan, Fiona, Amsterdam, Dorling Kindersley, London - Mondadori, Milano, p. 1996
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 cfr. A.A.V.V., Itinerari d'Europa, Touring Club Italiano, 2003
- ↑ 6,0 6,1 6,2 cfr. Gambaro, Cristina, op. cit., p. 149
- ↑ 7,0 7,1 7,2 cfr. Rotterdam - Sito istitusionałe: Tweede Wereldoorlog Archivià il 19 de zenaro 2010 in Internet Archive.
- ↑ cfr. Gambaro, Cristina, op. cit., p. 140
- ↑ cfr. ViaMichelin.it: Itinerario da Rotterdam a L'Aia (ligo ronpesto dispunìbiłe in Internet Archive; védarse el istòrego, la prima version e ła ùltema).
- ↑ cfr. ViaMichelin.it: Itinerario da Rotterdam ad Amsterdam Archivià il 4 de marso 2016 in Internet Archive.
- ↑ cfr. http://www.feyenoord.nl/
- ↑ cfr. http://www.sparta-rotterdam.nl/
- ↑ cfr. http://www.sbvexcelsior.nl/
Altri projeti
Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so Rotterdam
el detien schemi gràfeghi so
Linganbi foresti
- (nederlandezo) Sito ufisałerotterdam.nl. Sconosesta: nederlandezo (juto)
- (EN) RotterdamEnçiclopedia Britannica, Encyclopædia Britannica, Inc.
- (EN) Opere riguardanti RotterdamOpen Library, Internet Archive.
- (NL) Rotterdam - Sito istitusionałe
- (IT) Mapa de Roterdam Archivià il 4 de marso 2016 in Internet Archive. su ViaMichelin.it
- (NL) Rotterdam in de Tweede Wereldoorlog Archivià il 2 de zunjo 2012 in Internet Archive. (Rotterdam durante ła seconda guera mondiałe)
| Controło de autorità | VIAF (EN) 123139768 · LCCN (EN) n79015636 · GND (DE) 4050739-7 · BNE (ES) XX452928 (data) · NDL (EN, JA) 00947190 · WorldCat Identities (EN) n79-015636 |
|---|
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.










