Àfar (llengua)
L'àfar és una llengua cuixítica parlada al sud d'Eritrea, a la regió Àfar d'Etiòpia i a la costa djibutiana de la mar Roja per prop d'un milió i mig de persones i que integra, juntament amb el saho, el grup sahoàfar, subdivisió del cuixític oriental de les Terres Baixes. L'àfar distingeix entre vocals llargues i breus i consta d'un inventari mitjà de consonants. S'escriu amb l'alfabet llatí, però encara no ha finalitzat el procés d'estandardització de la seva ortografia. Hi ha entre 1.379.200 (906.000 monolingües)[1] i 2.576.000 parlants d'àfar.[2] Classificació i família lingüísticaLa llengua àfar forma part del grup lingüístic de les llengües cuixítiques, un grup de llengües que pertany a la família lingüística de les llengües afroasiàtiques. Concretament, juntament amb el somali i el saho, formen part del subgrup del cuixític oriental de les Terres Baixes.[3] És molt similar a la llengua saho, llengua amb la qual, segons l'Ethnologue, formen el subgrup de les llengües àfar-saho, que formen part de les llengües cuixítiques orientals.[4] Àfar a DjiboutiPoblació, territori i pobles veïnsA Djibouti, hi ha entre 99.200 (2006)[1] i 404.000 àfars.[2] Aquests tenen el territori a la costa del mar Roig. Segons el mapa lingüístic de l'Ethnologue, el territori àfar ocupa gran part del país, excepte la part més oriental, en la qual hi ha la capital.[5] Els àfar de Djibouti limiten amb erritori àfar d'Eritrea i d'Etiòpia al nord i a l'oest, i amb territori dels somalis de Djibouti i d'Etiòpia al sud i a l'oest.[5] Tot i que els idiomes oficials de l'estat són el francès i l'àrab, la llengua més parlada n'és el somali. Estatus i ús de la llenguaA Djobouti, l'àfar és una llengua desenvolupada (EGIDS 5). Tot i que no té estatus oficial, està estandarditzada i és utilitzada per persones de totes les generacions tant a la llar com en l'entorn social. S'escriu en alfabet llatí. A Djibouti, els àfars reben el nom de danakil, però és un nom que és considerat ofensiu.[1] Àfar a EtiòpiaPoblació, territori i pobles veïnsSegons el cens del 2007, hi havia 1.280.000 àfars a Etiòpia[1] i segons el Joshuaproject n'hi ha 1.759.000.[2] El seu territori està situat a les terres baixes de l'est del país, a les regions d'Àfar, d'Amhara i Somali. Segons el mapa lingüístic d'Etiòpia, Djibouti i Eritrea de l'Ethnologue, el seu territori etíop està situat al curs alt del riu Awash. A l'est, limiten amb el territori àfar d'Eritrea i de Djibouti i amb el territori dels somalis. Al sud, tenen com a veïns els oromos orientals i els oromos borana-arsi-gujis; a l'oest, limiten amb els amhàrics, els oromos centreoccidentals, argobbes i els tigrinyes.[5] DialectesA Etiòpia, es parlen els següents dialectes de l'àfar: l'aussa, el baadu, l'àfar central i l'àfar septentrional. L'àfar és una llengua propera al saho.[1] Sociolingüística, estatus i ús de la llenguaA Etiòpia, l'àfar gaudeix d'un estatus oficial. És una llengua oficial regional (EGIDS 2): s'utilitza en l'ensenyament reglat, el treball, els mitjans de comunicació de masses, el cinema i el govern.[6] Té diccionari i gramàtica. Els àfars també parlen l'àrab sudanès. A Etiòpia s'escriu en alfabet amhàric. Àfar a EritreaPoblació, territori i pobles veïnsA Eritrea, hi ha 413.000 àfars[2] que viuen a les regions septentrionals del mar Roig i a la Dankàlia (regió meridional del mar Roig). Aquest territori està situat a la part més meridional i oriental del país. El territori àfar eritreu fa frontera amb els àfars de Djibouti i d'Etiòpia al sud i sud-oest i amb el territori dels sahos (Eritrea i Etiòpia) al nord i nord-oest. A més a més, també es parla àfar a les illes del mar Roig, a l'est d'Asmara, en un territori que comparteixen amb els tigrinyes.[5] Sociolingüística, estatus i ús de la llengua a EritreaA Eritrea, l'àfar és una llengua desenvolupada (EGIDS 5). Tot i que no té estatus oficial, està estandarditzada i no està amenaçada. Es parla per persones de totes les generacions a la llar, en societat, s'utilitza en mitjans de comunicació i en l'administració.[1] Comunitats àfar en altres païsosEstats UnitsSegons el Joshuaproject, a banda de les comunitats àfar del seu territori d'origen, hi ha una comunitat ressenyable als Estats Units, país en el qual hi ha uns 300 àfars.[2] Estatus oficialA Djibouti, l'àfar està reconegut com una llengua nacional.[7] És una de les llengües que s'utilitzen en la ràdio i televisió pública del país. A Eritrea, l'àfar està reconegut com una de les nou llengües nacionals que tenen el mateix estatus (tot i que el tigrinya i l'àrab tenen molta més significació si tenim en compte el seu ús oficial). Existeixen mitjans de comunicació de masses, programes de ràdio a la ràdio nacional i existeix una versió en àfar de la Constitució d'Eritrea. En l'educació, però, els àfar solen estudiar en àrab, segona llengua de la majoria dels àfars del país.[8] A la regió Àfar d'Etiòpia, l'àfar és una llengua reconeguda a nivell oficial com a llengua de treball.[9] FonologiaConsonantsA continuació, hi ha un quadre amb les consonants de l'àfar en l'ortografia estàndard:
Vocals
SintaxiIgual que en la majoria de les llengües cuixítiques, l'àfar és una llengua SOV; l'ordre de les frases és subjecte - objecte - verb.[1] Sistemes d'escripturaA Etiòpia, l'àfar és escrit en alfabet amhàric. Des de mitjans del segle xix, en els altres països que es parla s'utilitza l'alfabet llatí.[1] A més a més, també s'utilitza l'alfabet àrab per a transcriure la llengua àfar. A principis de la dècada del 1970, es va formalitzar l'alfabet àfar pels intel·lectuals nacionalistes dimis i redo. Aquest alfabet rep el nom de Qafar Feera i té una ortografia basada en l'alfabet llatí.[10] Les institucions oficials que treballen per l'estandardització de l'àfar són l'Institut de les Llengües de Djibouti, el Ministeri d'Educació d'Eritrea, el Centre Etíop de la Llengua Àfar i el Centre d'Enriquiment. Diversos lingüistes, autors i representants de la comunitat, han participat en la selecció d'una ortografia estàndard per a l'àfar tenint en compte tots els sistemes d'escriptura en àfar que s'utilitzen per a transcriure la llengua.[11] Alfabet llatíBibliografia
Referències
Enllaços externs
|