Tigrinya

ትግርኛ tigriññā  (/tɨg.rɨ.ɲa/)
Altres noms	Tigrigna, tigrnia, tigrinià
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	4,45 milions (2005)
Parlants nadius	5.800.000
Oficial a	Eritrea, Etiòpia
Autòcton de	Regió Tigre (Etiòpia), Eritrea
Estat	Eritrea, Etiòpia
Classificació lingüística
llengua humana llengües afroasiàtiques llengües semítiques llengües semítiques meridionals llengües etiòpiques
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet amhàric
Codis
ISO 639-1	ti
ISO 639-2	tir
ISO 639-3	tir
Glottolog	tigr1271
Linguasphere	12-ACA-c
Ethnologue	tir
ASCL	9235
IETF	ti

El tigrinya^[1] és una llengua semítica etiopicoeritrea parlada per uns 4,5 milions de persones majoritàriament pertanyents al poble tigrinya o tigrai, que viu a l'Eritrea central i a la Regió Tigre d'Etiòpia (a banda de les comunitats tigrinyòfones emigrades principalment a Israel) i que gaudeix de l'estatus de llengua oficial a tots dos estats.

Llevat d'algunes escadusseres notes marginals en manuscrits antics escrits en gueez i diversos glossaris tigrinya-àrab i tigrinya-turc dels segles XVII-XVIII, la història documental de la llengua tigrinya comença amb les primeres llistes lèxiques recollides pels viatgers i exploradors europeus noucentistes. El codi de legislació tradicional Loggo Sarda, trobat dins l'església de Sarda (Etiòpia), és considerat el primer text literari en tigrinya i es remunta al segle xix.^[2]

¹ Terme inclusiu per a bilabials i labiodentals.

² Incloent-hi tant palatals com palatoalveolars.

³ Les fricatives [x xʷ xʼ xʼʷ] són variants al·lofòniques de les corresponents oclusives.

⁴ Limitada a manlleus recents provinents de llengües europees.

Si bé el tigrinya conserva l'oposició masculí-femení, no es pot parlar de marques feminitzadores explícites, ja que cap dels sufixos semítics típics (-a, -t, -at) no és productiu en la llengua moderna: el gènere gramatical és inherent a cada substantiu i només es pot deduir de les concordances sintàctiques que exigeix en els seus complements predicatius i atributius.^[3]

ˀətu wädi ‘el noi’ – ˀəta gʷal ‘la noia’

ˀətu ˀanbäsa ‘el lleó’ – ˀəta waˁro ‘la lleona’

De fet, fora de casos excepcionals com ṣäḥay ‘sol' (masculí) i wärḥi ‘lluna’ (femení), la majoria dels substatius referents a éssers inanimats accepten concordances tant amb masculí com amb femení.^[3]

El plural, element marcat de l'oposició singular / plural, s'expressa en tigrinya en els substantius tant mitjançant afixació (plural extern) com apofonia o alternança vocàlica interna (plural intern o fracte). La pertinença de cada substantiu a un tipus o a l'altre és un fet de relació bàsicament lèxica.^[3]

El pluralitzador més general és -at, amb una variant -tat en distribució complementària per a substantius acabats en vocal:

nägär ‘cosa’, ‘afer’ → pl. nägärat

säb ‘home’ → pl. säbat

mələkkət ‘senyal, signe’ → pl. mələkkətat

ḥasäma ‘porc’ → pl. ḥasämatat

ˁasa ‘peix’ → pl. ˁasatat

ˀabbo ‘pare’ → pl. ˀabbotat

Amb manlleus provinents del gueez la marca de plural preferida acostuma d'ésser -an:

ḳəddus ‘sant, sagrat’ → pl. ḳəddusan

ḥaṭəˀ ‘pecador’ → pl. ḥaṭəˀan

Alguns substantius en -a i en -ay fan el plural en -ot:

gʷäta ‘senyor’ → pl. gʷätot

gʷasa ‘pastor’ → pl. gʷasot

tästay ‘toro’ → pl. tästot

bəčʼay ‘company’ → pl. bəčʼot

No hi ha regles unívoques de correspondència entre els diversos tipus nominals i una classe determinada de plural intern; es poden, però, indicar combinacions més o menys recurrents:^[4]

nägri → ˀanagər

wärḥi ‘mes' → pl. ˀawarəḥ

nägri → ˀangərti

ḳʷäṣli ‘fulla’ → pl. ˀaḳʷṣəlti

ˁaṣmi ‘os' → pl. ˀaˁṣəmti

nägri → ˀangur

ˀadgi ‘ase, ruc’ → pl. ˀaˀdug

ˁarki ‘amic’ → pl. ˀaˁrukˀ

ḥaṭəˀ ‘’ → pl. ˀ

nəgri → ˀangar

bərki ‘genoll' → pl. ˀabrak

ṣəfri ‘ungla’ → pl. ˀaṣfar

nəgri → ˀanagər / ˀanagri

nəhbi ‘abella’ → pl. ˀanahəb

ṣəḥdi ‘ginebre (Juniperus sp)’ → pl. ˀaṣaḥdi

nägär → ˀangar

zämäd ‘parent’ → pl. ˀazmad

gäräd ‘minyona’ → pl. ˀagrad

nägra → nägaru

säsḥa ‘gasela (Gazella sp)’ → pl. säsaḥu

ḳʷälˁa ‘noi’ → pl. ḳʷälaˁu

nəgar → nəgarwərti

kədan' ‘vestit’ → pl. kədawənti'

Quadrilíters

känfär' ‘llavi’ → pl. känafər

ṭərmuz ‘ampolla’ → pl. ṭäramuz (ṭärämmuz)

mäsḳäl ‘creu’ → pl. mäsaḳəl

Alguns substantius presenten simultàniament apofonia i sufixació en el plural:

kälbi ‘gos' → pl. ˀaklabat

Si bé diacrònicament i dins el conjunt de les llengües semítiques els adjectius (inclosos els participis i els adjectius verbals) pertanyen, ensems amb els substantius a la categoria nominal, en tigrinya presenten diverses característiques morfològiques específiques i distintives, com ara l'existència d'esquemes derivatius exclusivament adjectivals i de sufixos feminitzadors potencialment afixables a la majoria dels adjectius.

Els esquemes adjectivals més recurrents en tigrinya són els següents:^[5]

näggir

bälliḥ ‘esmolat, tallant’ (√blḥ)

ˁammiḳ pregon, profund‘’ (√ˁmḳ)

nəgur (pronunciat generalment [nugur], en diacronia és el participi passiu)

ṣənuˁ [s'unuʕ] ‘fort’ (√ṣnˁ)

ṣəruy [s'uruy] ‘pur, purificat’ (√ṣry)

nəggur (pronunciat generalment [nuggur])

ṣəbbuḳ [s'ubːuk’] ‘bo’ (√ṣbḳ)

fəṣṣum [fus'ːum] ‘perfecte’ (√fṣm)

nägar

täṣay ‘contrari, oposat’ (√tṣy)

näḳʷar ‘cec’ (√nḳʷr)

näggar

ḳʷäṣṣal ‘verd' (√ḳʷṣl)

käddaˁ ‘rebel, traïdor’ (√kdʕ)

nəgar

ḥəmaḳ ‘dolent, roí’, ‘podrit’ (√ḥmḳ)

ḥəyaw ‘viu’ (√ḥyw)

Els sufixos més comuns en la derivació d'adjectius per sufixació, generalment de caràcter denominatiu, són:^[6]

-am (-amma)

näwram ‘vergonyós' (< näwri ‘vergonya’)

-ay / -awi / -away

taḥtay ‘baix, inferior’ (< taḥti ‘baix, part inferior’)

mədrawi ‘terrè, terrenal, terrestre’ (< mədri ‘terra’)

-äyna / -äñña / -əñña, variants totes tres probablement manllevades a l'amhàric^[6]

ˀunätäyna / ˀunätäñña ‘veritable, vertader’ (< ˀunät ‘veritat’)

näwram ‘vergonyós' (< näwri ‘vergonya’)

-an

säkran ‘ebri, embriac, borratxo’

Llevat fonamentalment dels del tipus näggar i dels derivats amb els sufixos -am, -äyna i -äñña, la gran majoria dels adjectius presenten en el singular formes femenines morfològicament marcades.

El sufix feminitzador més comú en tigrinya és -t, que pot provocar diversos fenòmens d'acomodació fonètica:^[6]

m. zämänawi ‘modern, actual' → f. zämänawit

m. gərum ‘meravellós' → f. gərəmti

m. ṣəbbuḳ ‘bell' → f. ṣəbbəḳti

Típica dels adjectius d'esquema näggir és la derivació apofònica de la forma femenina segons el paradigma m. näggir / f. näggar:^[6]

m. ṣällim ‘negre’ → f. ṣällam

m. ḳäyyəḥ ‘vermell' → f. ḳäyyaḥ

Altrament que en gueez, l'oposició de gènere es neutralitza, però, en el plural:^[7]

ṣəbbuḳat ˀawäddat ‘nois bells' – ṣəbbuḳat ˀawaləd ‘noies belles'

Igual que en el cas dels substantius, la pluralització dels adjectius pot ser externa, per sufixació de la marca -at:

sg. muluˀ ‘ple’ → pl. muluˀat

o bé interna, limitada a determinat tipus adjectivals, entre els quals näggir, amb plural näggärti:.^[6]

sg. däḳḳiḳ ‘petit’ → pl. däḳḳäḳti

Com la resta de llengües semítiques septentrionals, el tigrinya no coneix l'elatiu morfològic (cf. àrab كبير kabīr ‘gran' → أكبر ˀakbar ‘més gran'^[8]) i expressa la comparació mitjançant l'imperfectiu d'un verb de qualitat acompanyat de la preposició ˀənkab:^[6]

gäzay ˀənkab gäzaka yäˁabbi ‘la meva casa és més gran que la teva’ (cf. ˁabəy ‘gran')

El dahalik ha preservat íntegrament el paradigma etiopicosemític de pronoms personals, amb sengles subsistemes de pronoms tònics independents i àtons enclítics.

Les formes tòniques consignades en la següent taula^[9] són emprades exclusivament en funcions nominatives:

* Les antigues formes semítiques comunes es conserven en la llengua moderna com a vocatius: 2 m. ኣታ ˀanta / ˀatta - f. ኣቲ ˀanti / ˀatti, 5 m. ኣቱም ˀantum / ˀattum (ˀantumat / ˀattumat) - f. ኣተን ˀantən / ˀattən (ˀantənat / ˀattənat). Així, per exemple: ˀatta tämähari ‘tu, estudiant!’. Les formes vocatives respectuoses, en canvi, són masc. nəssəḵum i fem. nəssəḵən.^[10]

El tigrinya presenta dues sèries de pronoms díctics amb una oposició semàntica bàsica proper (ˀəz-) / llunyà (ˀət-) que es concreta en els paradigmes següents:^[11]

Equivalent del català ‘aquest, est’ i ‘aqueix, eix’.

* Hi ha, per a tot el paradigma, variants amb afèresi, especialment en posició interna de frase: zu, za...

L'origen del demostratiu de proximitat ˀəz- es troba en el pronom determinatiu-relatiu protosemític * ṯu / * ḏu, al qual se li prefixà un element díctic * hā- (cf. fenici hˀz / ˀz, hebreu m. hazze, f. hazot o àrab m. hāḏā, f. hāḏihi),^[12] amb posterior igualació del paradigma arran de l'extensió del tema del singular a les formes del plural (vs. l'alternança en gueez entre sg. m. zə, f. zā i pl. m. əllu, f. əllā).

Amb valor del català ‘aquell'.

* Amb variants tu, ta... (vegeu supra).

Aquestes formes històriques del demostratiu de llunyania es remunten (igual que en semític oriental, diverses llengües nord-occidentals i gurague occidental) a un antic pronom personal de tercera persona, substituït posteriorment en tigrinya per la construcció nəss- (< * näfs) amb pronom possessiu enclític.^[13]

A més d'ésser un pronom díctic, ˀət- és utilitzat en tigrinya també com a article definit:

ˀətu məšät məs konä ‘quan es feu la nit’^[3]

Les funcions de pronom relatiu en tigrinya les compleix el proclític zə invariable (amb la corresponent forma negativa zäy) anteposat al verb de la frase relativa, amb diverses regles d'acomodació morfofonològica (zä- o za- davant laríngia, ˀə- davant les preformatives nə- i tə-, elisió de ˀə- i yə).^[14]

Descendent del pronom determinatiu-relatiu protosemític * ṯu / * ḏu,^[15] el relatiu zə és cognat del gueez za (singular masculí, oposat al femení ˀənta i al plural ˀəlla) i del harari zi, mentre que el tigre empra el proclític la- i les llengües semítiques etiopicoeritrees del sud altres que el harari utilitzen yä-.

Per referir-se a individus marcats pel tret [+ humà], el tigrinya empra l'interrogatiu pansemític män (tigre man, gueez mannu amb un femení secundari manna), mentre que la forma referent a coses, ˀəntay, és una innovació única entre les llengües semítiques (cf. tigre mi, gueez mənt, amhàric mən, àrab-hebreu-arameu mā).

La forma ˀayyänay (tigre ˀayi, gueez ˀayy(āt), d'una base protosemítica * ˀay^[16]) expressa la interrogació sobre un o uns d'un nombre de persones coses (‘quin', antic ‘qual').

El tigrinya presenta sengles sèries de numerals cardinals i ordinals, mentre que d'altres tipus de numerals (fraccionaris o partitius, distributius, multiplicatius…) s'expressen de manera analítica o perifràstica.

Llevat del numeral per a ‘1’, els cardinals del tigrinya tenen una única forma comuna per ambdós gèneres:

El substantiu quantificat pot estar tant en singular com en plural:

ḥammuštä säbäyti / ḥammuštä ˀanəsti ‘cinc dones'

• Els cardinals entre 11 i 19 es construeixen sobre la base ˁassärtä ‘10’ seguida per la unitat, formant bé una estructura coordinada amb l'enclític -w o bé una juxtaposició asindètica:

ˁassärtäw ḥadä / ˁassärtä ḥadä ‘11’

ˁassärtäw ḥammuštä / ˁassärtä ḥammuštä ‘15’

• Les formes per les desenes són:

• Per les quantitats superiors, el tigrinya utilitza:

məˀti ‘100’

šəḥ ‘1.000’

əlfi (o bé ˁassärtä šəḥ lit. ‘deu mil') ‘10.000’

• Verbs quadriradicals

Diacrònicament, una gran quantitat dels verbs quadriradicals del tigrinya (tipus remarcablement abundant respecte d'altres llengües cognades) es pot fer derivar de bases primitives triradicals bé per infixació de -n- / -l- / -r- / -ḥ- (-h-) darrere la primera consonant radical o bé per reduplicació de la tercera radical.^[17]

El paradigma de conjugació dels verbs quadriradicals segueix generalment el de les formes geminades:

√ṣmbr ‘unir, aplegar’ : ṣämbər, ṣämbärä – yəṣəmbər, ṣämbiru – yəṣämbər

Les principals preposicions simples en tigrinya són:^[18]

nə ‘a’ (al·latiu, datiu, nota acusativa)

bə ‘amb, mitjançant’

ˀab ‘en, a’ (locatiu)

nab ‘vers, envers, cap a’

kab (ˀənkab) ‘de, des de’ (també comparatiu)

məs ‘amb, ensems amb’ (associatiu)

kəsaˁ ‘fins a’

wəšṭi ‘enmig de, en'

Com en la majoria de llengües semítiques, les combinacions de preposicions són normals en tigrinya:

ˀab ləˁli ‘sobre’

Fins i tot són possibles combinacions discontínues del tipus PREPOSICIÓ – SUBSTANTIU – POSPOSICIÓ:

bäḥase Tädros gəze ‘en temps de l'emperador Teodoros'

• Amanuel Sahle (1998) Säwasäsǝw Tǝgrǝñña bǝsäfiḥ. Lawrencevill, NJ, USA: Red Sea Press. ISBN 1-56902-096-5
• Dan'el Täxlu Räda (1996) Zäbänawi säwasəw kʷ'ankʷ'a Təgrəñña. Mäx'älä
• Kogan, L. E. (2007) ‘Tigrinya morphology’, dins Morphologies of Asia and Africa, Volume 1, Alan S. Kaye (ed.), EUA, Eisenbraums: 381-401
• Rehman, Abdel. English Tigrigna Dictionary: A Dictionary of the Tigrinya Language: (Asmara) Simon Wallenberg Press. Introduction Pages to the Tigrinya Language ISBN 1-84356-006-2
• Eritrean People's Liberation Front (1985) Dictionary, English-Tigrigna-Arabic. Roma: EPLF.
• Eritrean People's Liberation Front (1986) Dictionary, Tigrigna-English, mesgebe qalat tigrinya englizenya. Roma: EPLF.
• Kane, Thomas L. (2000) Tigrinya-English Dictionary (2 vols). Springfield, VA: Dunwoody Press. ISBN 1-881265-68-4
• Leslau, Wolf (1941) Documents tigrigna: grammaire et textes. Paris: Libraire C. Klincksieck.
• Lipiński, Edward (1997) Semitic languages. Outline of a comparative grammar. Acta Lovaniensia Analecta 80. Leuven: Uitgeverij Peeters – Departament oosterse studies.
• Mason, John (Ed.) (1996) Säwasǝw Tǝgrǝñña, Tigrinya Grammar. Lawrenceville, NJ, USA: Red Sea Press. ISBN 0-932415-20-2 (ISBN 0-932415-21-0, paperback)
• Praetorius, Franz (1871) Grammatik der Tigriñasprache in Abessinien (1974 reprint). Halle. ISBN 3-487-05191-5
• Täxästä Täxlä et al. (1989, Eth. Cal.) Mäzgäbä k'alat Təgrəñña bə-Təgrəñña. Addis Ababa: Nəgd matämiya dərəǧǧət.
• Ullendorff, E. (1985) A Tigrinya Chrestomathy. Stuttgart: F. Steiner. ISBN 3-515-04314-4
• Ze'im Girma (1983) Lǝsanä Ag’azi. Asmara: Government Printing Press.

Hi ha una edició en tigrinya de la Viquipèdia

• Entrada Tigrinya de l'Ethnologue
• Materials didàctics per als fills d'emigrats tigrinyòfons a Suècia Arxivat 2009-08-17 a Wayback Machine.
• Tigrinya en línia, inclou un diccionari anglès-tigrinya Arxivat 2020-11-14 a Wayback Machine.