Aiacciu

Aiacciu
	Ajaccio (fr)
Tipus	municipi francès i ciutat
Localització
	41° 55′ 32″ N, 8° 44′ 11″ E / 41.9256°N,8.7364°E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França metropolitana
Regió	Còrsega
Departament	Còrsega del Sud
Capital de	Còrsega del Sud ; Còrsega ; Còrsega ; cantó d'Ajaccio-6 ; districte d'Ajaccio ; cantó d'Ajaccio-7 ; Còrsega ; Liamone (en) ; canton d'Ajaccio-2 (fr) (–2015); canton d'Ajaccio-4 (fr) (–2015); canton d'Ajaccio-3 (fr) (–2015); canton d'Ajaccio-5 (fr) (–2015); canton d'Ajaccio-1 (fr) (–2015); cantó d'Ajaccio-2 (2015–); cantó d'Ajaccio-4 (2015–); cantó d'Ajaccio-3 (2015–); cantó d'Ajaccio-1 (2015–); cantó d'Ajaccio-5 (2015–)
Població humana
Població	75.343 (2022) (918,48 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	àrea de concentració metropolitana d'Ajaccio ; unité urbaine d'Ajaccio (fr)
Superfície	82,03 km²
Banyat per	Gulf of Ajaccio (en) , Prunelli i Gravona
Altitud	38 m-0 m-787 m
Limita amb	Alata ; Grosseto-Prugna ; Sarrola-Carcopino ; Bastelicaccia ; Afa ; Villanova
Patrocini	Erasme d'Antioquia
Organització política
• Alcalde d’Aiacciu	Laurent Marcangeli (2014–)
Identificador descriptiu
Codi postal	20000, 20167 i 20090
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	495
Altres
Agermanament amb	Dana Point ; Marràqueix ; Jena ; Aksaray ; Lárnaca (1989–); Palma (1991–); La Maddalena (1991–)
Lloc web	ajaccio.corsica

Aiacciu o, preferiblement segons l'IEC, Ajaccio^[1] (en cors, Aiacciu o Aghjacciu; en francès i oficialment, Ajaccio) és la capital del departament francès de Còrsega del Sud, i de la regió de Còrsega. És situada al golf d'Aiacciu, obert entre la punta de la Parata i el cap de Muru.

Clima

Aiacciu té un clima mediterrani. La temperatura mitjana anual és de 15,1 °C, essent la temperatura mitjana de gener de 8,9 °C i la d'agost de 22,8 °C. La pluviometria mitjana anual és de 639 litres amb el mínim de pluja a l'estiu.

Demografia

Evolució demogràfica
1910	1930	1954	1962	1968	1975	1982	1990	1999
21.458	23.750	31.342	33.642	43.438	49.065	54.089	58.949	52.880

Economia

És un important centre comercial, turístic i administratiu al sud de l'illa. El seu port, vorejat de turons i dominat per la ciutadella construïda el 1554, és el principal de l'illa. A l'oest de la ciutat vella s'estenen els barris residencials i turístics. La pesca de sardines i la construcció de barques, juntament amb l'agricultura (oliveres, tabac, castanyers, vinya amb denominació d'origen AOC Aiacciu) constitueixen les principals activitats de la població. A uns 7 km de la ciutat es troba l'aeroport internacional de Campu dell'Oru.

Història

La ciutat antiga, anomenada Adiacium, situada a uns 1.500 m de l'actual, es troba documentada a partir de l'any 601. Fou víctima d'incursions sarraïnes als segles ix, x i xi. Pertangué als pisans i als genovesos. El 1274 fou ocupada per Carles d'Anjou. El rei català Martí I l'Humà hi desembarcà per reforçar els llaços amb els seus partidaris. La ciutat actual fou bastida pels genovesos el 1492 i la poblaren amb cent famílies lígur. Els francesos l'ocuparen del 1553 al 1559 i en fortificaren el port. Tornà al poder dels francesos el 1768 i l'any següent hi va néixer Napoleó Bonaparte. La ciutat esdevingué capital del departament de Liamone el 1796 i capital de l'illa el 1811, quan aquesta fou reunida en un sol departament. Durant la Segona Guerra Mundial fou ocupada pels italians al novembre del 1942 i reconquerida pels francesos al setembre del 1943.

Administració

Llista d'alcaldes
Període	Identitat	Partit
1964-1975	Pascal Rossini	CCB
1975-1994	Charles Ornano	CCB
1994-2001	Marc Mancangeli	CCB
2001-	Simon Renucci	CSD

Llocs d'interès

La ciutadella del segle xvi està situada sobre el port al barri vell genovès. Avui és una zona militar i no es pot visitar.
El barri genovès és un conjunt de carrers estrets orientats cap a la ciutadella i el mar. El centre d'Aiacciu és a la plaça Foch on hi ha l'ajuntament.
Nôtre Dame de la Miséricorde és la catedral d'Aiacciu situada al barri genovès. És d'estil renaixentista venecià amb marbres policromats a l'interior.
El museu Bonaparte és a la casa de la família Bonaparte, on va néixer Napoleó. A més, a l'ajuntament hi ha el museu Napoléonien amb pintures i objectes relacionats amb Napoleó i la seva família.
El museu Fesch està situat en un palau construït per l'oncle de Napoleó que va fer una important donació. Té la col·lecció de pintura italiana més important de França després del Louvre, a més d'obres espanyoles, franceses i neerlandeses.
La Parata segueix el litoral del golf d'Ajaccio cap a l'oest, ple de platges de sorra, fins a la punta de la Parata, un cap de roca granítica amb les illes Sanguinàries al seu davant. Les illes reben el nom pel color rogenc que tenen a la posta de sol.
Estadi François-Coty inaugurat el 1910.