Alejandra Argüelles Toral y Hevia
Va néixer a Irún el 20 de setembre de 1845, filla de Lucio Argüelles Toral, administrador de la duana,[1] i de Dolores Hevia.[2] Va marxar amb la família a Granada el 1853 quan el seu pare va anar-hi a treballar com a administrador de contribucions.[2] Va cursar estudis a Madrid el 1854.[1] En l'àmbit musical va ser deixebla de Baltasar Saldoni. Cantant amb veu de soprano, pianista i compositora, va participar en els concerts privats del seu mestre en diverses ocasions.[3] Va comprondre algunes obres musicals,[4] i també va posar lletra a Barcarola, una composició de Saldoni, el febrer del 1859.[5] Hom destaca també el seu talent com a poetessa.[3] Va col·laborar a la revista La Elegancia, una publicació d'Irún encetada el 1860 i dedicada a la premsa de modes i salons.[6] Algunes poesies seves van ser Toma de Tetuán o Nacimiento del príncipe de Asturias.[4] Algunes composicions dedicades al seu pare les hi va musicar el mestre Saldoni.[2] Amb catorze anys va emmalaltir i la família va anar a València perquè canviés d'aires,[2] però Argüelles va morir el 5 d'abril de 1860 a la fonda del Cid d'aquesta ciutat.[3] Recordada com una nena prodigi,[7] després de la seva mort molts van lamentar la seva mort. L'escriptora Faustina Sáez de Melgar va dedicar-li paraules d'elogi i homenatge en un obituari al diari El Reino el 9 d'octubre de 1861.[3][1] El mateix 1861 es va publicar Corona fúnebre a la memoria de la Srta. D.ª Alejandra Argüelles Toral y Hevia en homenatge a la difunta.[7] Posteriorment, es va publicar un fulletó amb les seves poesies anomenat Ensayos poéticos (1862), on Sáez de Melgar va elaborar una biografia d'Argüelles,[7][3] i Baltasar Saldoni va compondre un caprici a la seva memoria que va titular Catorce años en seis minutos (1866).[5] Referències
Information related to Alejandra Argüelles Toral y Hevia |