Alessandro Blasetti (Roma3 de juliol de 1900 - 1 de febrer de 1987) va ser un guionista i director cinematogràfic italià que va influir en el neorealisme italià amb la pel·lícula Quattro passi fra le nuvole. Blasetti va ser una de les principals figures del cinema italià durant l'era feixista, i a vegades és conegut com «el pare del cinema italià» pel seu paper a reviure la indústria aa finals dels anys vint.[1]
Biografia
Blasetti en 1954Blasetti en 1965
Blasetti va néixer a Roma, on també va morir. Després d'haver estudiat dret a la universitat va optar per convertir-se en periodista i crític de cinema. Va treballar per a diverses revistes i va dirigir una campanya per a la producció de pel·lícules nacionals, que en gran manera havia acabat en aquest moment.[2] El 1919 va fer una breu incursió per actuar quan va aparèixer com un extra a la pel·lícula de Mario CaseriniAnima tormentata.
El 1929 Blasetti va debutar en la direcció amb Sole, una història de ficció enfrontada al drenatge continu de les llacunes Pontines. La pel·lícula va tenir una bona acollida en un moment en què hi havia poques pel·lícules italianes. Benito Mussolini la va descriure com "l'alba del cinema feixista".[3] Com moltes de les seves primeres produccions, tenia elements que el feien un precursor del neorealisme.
La forta acollida de "Sole" va provocar que Blasetti rebés una oferta de Stefano Pittaluga, l'únic productor comercial important que deixaven treballant a Itàlia en aquell moment. Pittaluga havia convertit recentment els seus estudis de Roma per a cinema sonor. Blasetti va dirigir la que hauria estat la primera pel·lícula sonora italiana Resurrectio, però els retards van significar que es va llançar després de La canzone dell'amore de Gennaro Righelli.[4]
El 1934 Blasetti va dirigir l'obra 18 BL un "teatre de masses" representat a l'aire lliure amb 2.000 actors amateurs.[5]
Blasetti va ser una de les forces impulsores del renaixement de la indústria cinematogràfica italiana durant la dècada de 1930, i va fer pressió per obtenir un major finançament i suport estatal. Un dels resultats va ser la construcció dels grans estudis Cinecittà a Roma.
Va interpretar-se a ell mateixa la pel·lícula de Luchino ViscontiBellíssima, protagonitzada per Anna Magnani, una mare romana que desitja convertir la seva filla en una estrella de cinema a Cinecittà on Blasetti fa la prova de pantalla per als actors infantils.
