Alfons Miàs i Martí

Alfons Miàs i Martí
Biografia
Naixement	9 agost 1936 (88 anys)
Activitat
Ocupació	compositor
Gènere	Sardana

Alfons Miàs i Martí (Sant Joan de Mollet, 9 d'agost del 1936)^[1] és un compositor, trompetista i violinista.

Fill d'una família de pagesos humils, va créixer durant el període de postguerra sense haver conegut mai el seu pare, víctima de la Guerra Civil. Des de ben petit s'interessa per la música i als 12 anys comença a estudiar solfeig amb Ramon Capdeferro i Capdeferro i violí amb Ferran Jofre i Solés, i més endavant va a Girona per estudiar amb Josep Viader i Moliner. A continuació, estudia la trompeta a Barcelona amb Amadeu Rovira i González i, acabats els estudis superiors de música, als divuit anys entra com a intèrpret de violí i trompeta a la Cobla-orquestra Catalunya, de Bordils. A partir de llavors va començar una carrera professional de més de cinquanta anys que el va portar per les millors orquestres de les comarques gironines: Cobla-orquestra La Principal de Figueres, alguns conjunts de Manresa mentre feia el servei militar, Cobla-orquestra La Farnense (Santa Coloma de Farners), Cobla-orquestra Iris (Salt), Cobla-orquestra Amoga (Vidreres), Conjunt Veracruz (Figueres), Conjunt Los Supers (Cassà de la Selva), Cobla-orquestra Girona, Cobla-orquestra Selvatana (Cassà de la Selva), Cobla-orquestra Costa Brava (Palafrugell), Cobla Foment de la Sardana - Foment del Montgrí (Torroella de Montgrí) i Cobla La Principal de Porqueres.

Des dels inicis de la seva carrera va mostrar un especial interès per les sardanes, essent autor d'una quarantena de títols, entre ells les celebrades Salt independent, dedicada a l'emancipació d'aquesta vila de la ciutat de Girona; L'aplec de Roses, guanyadora del certamen de la mateixa població; Dansarina, dedicada a la seva primera filla o Desè aniversari, dedicada a l'agrupació sardanista de Riudellots de la Selva, entre moltes altres. Al mateix temps és autor d'una havanera, Vés cantant, el bolero Em voldries, i composicions instrumentals com Pequeña, La trompeta y el adiós i La trompeta del Señor.

El 2014 publica un disc antològic, gravat per la cobla La Bisbal Jove.

Obres

Vés cantant, havanera
Em voldries, bolero
Pequeña
La trompeta y el adiós
La trompeta del Señor

Sardanes

Amic Birba
Els amics de les Roquetes (1982)
Anar fent
Anar-hi anant, sardana de flabiol
L'aplec d'Olot
L'aplec de Roses, sardana amb solo de flabiol als llargs, enregistrada per la cobla Ciutat de Girona en el disc compacte Sardanes de Roses (Barcelona: Àudiovisuals de Sarrià, 2003 ref. AVS 5.1888)
Baix Empordà (1989)
La cargolada
Carme (1974)
Cavall de ferro
Com el Gironès no hi ha res (1990), obligada de tenora i tible
Dansarina
Desè aniversari (1995), enregistrada per la Principal de la Bisbal en el DC 15è aniversari. Sardanes a Riudellots (Barcelona: Àudiovisuals de Sarrià, 2000 ref 5.1710)
Dolça Carme, obligada de tenora i dedicada a la seva esposa
L'Emi i la Nuri (2002), sardana amb solos de flabiol als curts
En Ramon i la Maria Àngels, obligada de tible
El fill de la dansarina
Flaçà 25 aplec (1998)
Jaume i Joan, enregistrada per la cobla-orquestra Costa Brava en el 2006
Joaquima i Maria
Joves alegres (2000), sardana de flabiol, dedicada a la cobla la Bisbal Jove i enregistrada per aquesta en el DC Bisbal Jove 10 anys (Barcelona: Tram, 2000 ref. TRM 0136 CD)
Els de Montmeló
La Montserrat (1992)
Ofrena
Pep, Jaume i Josep (1988), obligada de Tible i enregistrada per la Principal de la Bisbal en el Dc Salt Sardanista (Barcelona: Àudiovisuals de Sarrià, 2005 ref. AVS 5.1975)
Per tu, Olímpia
El petit Alfons
La princesa de l'Empordà
Quan vinguis
Ripollet (1997)
Salt independent (1983), enregistrada per La Principal de la Bisbal en l'LP Salt sardanista (Barcelona: Âudiovisuals de Sarrià, 1990 ref 201439)
Sant Joan de Mollet
La sardana de l'avellana (1974), obligada de flabiol
La sardana d'en Josep (1992)
Sempre cantant, obligada de tenora i tible
Serra fosca
Tendresa
30 anys a Vilallonga (1995), enregistrada per la Bisbal Jove en el DC 80 anys de sardanes a Vilallonga de Ter (Barcelona: Àudiovisuals de Sarrià, 2007)
Tres avis joiosos (2008)
Un somni que no es farà vell (1996), obligada de tenora
Uns bons amics
Toni i Teresa, sardana de flabiol

Referències

↑ ^{[enllaç sense format]} https://ca.unionpedia.org/i/Alfons_Mi%C3%A0s_i_Mart%C3%AD

Enllaços externs

^[1]

↑ ^{[enllaç sense format]} https://ca.unionpedia.org/i/Alfons_Mi%C3%A0s_i_Mart%C3%AD

[Mias,_I-1] {[enllaç sense format]} https://ca.unionpedia.org/i/Alfons_Mi%C3%A0s_i_Mart%C3%AD

[Mias,_I-2] {[enllaç sense format]} https://ca.unionpedia.org/i/Alfons_Mi%C3%A0s_i_Mart%C3%AD

[1]

[1]

Alfons Miàs i Martí

Obres

Sardanes

Referències

Enllaços externs

Information related to Alfons Miàs i Martí

Portal di Ensiklopedia Dunia