Anne Fontaine

Anne Fontaine
	(2020)
Biografia
Naixement	(fr) Anne-Fontaine Sibertin-Blanc ; 15 juliol 1959 (65 anys); Luxemburg
Formació	Lycée Molière (en)
Activitat
Ocupació	directora de cinema, guionista, actriu de cinema
Activitat	1980 -
Participà en
2006	59è Festival Internacional de Cinema de Canes
1995	48è Festival Internacional de Cinema de Canes
1993	46è Festival Internacional de Cinema de Canes
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1997) Nettoyage à sec; (2005) In His Hands (en) ; (2016) Les innocents ;
Família
Cònjuge	Philippe Carcassonne (1994–)
Germans	Jean-Chrétien Sibertin-Blanc

Anne Fontaine (nascuda Anne-Fontaine Sibertin-Blanc; 15 de juliol de 1959) és una directora de cinema, guionista i antiga actriu luxemburguesa.^[1] Viu i treballa a França.^[2]

Vida i carrera

Nascuda Anne-Fontaine Sibertin-Blanc a Luxemburg, germana de l'actor Jean-Chrétien Sibertin-Blanc, va anar de petita a viure a Lisboa,^[3] on el seu pare, Antoine Sibertin-Blanc, era professor de música i organista de la catedral. Durant l'adolescència es va traslladar a París i es va formar en dansa amb Joseph Russillo^[4] mentre continuava la seva formació acadèmica, inclosa la filosofia. El seu marit és Philippe Carcassonne, el productor de cinema, i tenen un fill adoptiu, Tienne, que va néixer a Cambodja.

Mentre encara ballava, va ser escollida per Robert Hossein per interpretar Esmeralda en una producció teatral del 1980 de El geperut de Notre Dame^[5] i per aquesta època va començar a utilitzar el nom d'Anne. Fontaine. Va continuar amb la interpretació i es va fer coneguda pels seus papers en comèdies com Si ma gueule vous plaît... (1981) i P.R.O.F.S.(1985). L'oportunitat de ser assistent de direcció va venir amb una versió escènica de 1986 de Viatge al fons de la nit de Louis-Ferdinand Céline al teatre Renaud-Barrault.

El primer projecte de Fontaine com a directora en solitari, Les histoires d'amour finissent mal... en général, va guanyar el 1993 el Premi Jean-Vigo. El 1995 va treballar amb el seu germà en la comèdia Augustin. Dos anys més tard, va escriure i dirigir la reeixida Nettoyage à sec. Va guanyar el premi al millor guió a la 54a Mostra Internacional de Cinema de Venècia i en general es considera una fita en el camí de Fontaine per convertir-se en "una figura important del cinema francès contemporani".^[6]

El 1999 el personatge Augustin (Jean-Chrétien Sibertin-Blanc) va tornar a aparèixer a la pel·lícula de Fontaine Augustin, roi du kung-fu. Comment j'ai tué mon père es va estrenar el 2001, i Nathalie... la va seguir el 2003. La pel·lícula del 2005, Entre ses mains va ser descrita àmpliament com un thriller: un "thriller íntim" segons la mateixa Fontaine.^[7] Una tercer pel·lícula d’Augustin, Nouvelle chance (també coneguda com Oh La La) fou estrenada el 2006. Després van venir La Fille de Monaco el 2008 i Coco, de la rebel·lia a la llegenda de Chanel, el seu biopic de Coco Chanel, el 2009.

L'obra de Fontaine no es classifica fàcilment, tot i que sovint s'utilitza la frase "drama psicològic". Ella va dir a un diari del Regne Unit: "Intento treballar el costat cec dels meus personatges, d'una manera freudiana: preguntar-me:" Quines són les coses d'ells mateixos de les que no en són conscients?" Estic fascinada per la ironia del destí, quan alguna cosa derrapa. Totes les meves històries tenen un element de crueltat."^[8]

Tot i saber que el moviment del "cinema de dones" funcionava com a contraposició al sistema clàssic de Hollywood, a Fontaine no li agradava identificar-s'hi. Durant una entrevista l'any 1998 amb Eve-Laure Moros, va declarar: "Si la gent diu que 'Nettoyage a sec' és una pel·lícula de dones, em sorprèn molt, no sé què vol dir... ser cineasta, pel que fa a la sexualitat, és una cosa que realment dessexualitza. És a dir, et converteixes en una cosa estranya, quan dirigeixes una pel·lícula, durant el rodatge, no ets ni un home ni una dona. ets realment una cosa estranya i molt ambivalent."^[9]

Filmografia

Cinema

Any	Títol	Director	Guionista	Notes	Ref.
1993	Les histoires d'amour finissent mal... en général	Sí	Sí
1995	Augustin	Sí	Sí
1997	L'@mour est à réinventer	Sí	Sí	Segment: Tapin du soir
1997	Nettoyage a sec	Sí	Sí		^[10]^[11]
1999	Augustin, roi du kung-fu	Sí	Sí
2001	Comment j'ai tué mon père	Sí	Sí		^[12]
2003	Nathalie...	Sí	Sí		^[13]^[14]
2005	Entre ses mains	Sí	Sí
2006	Nouvelle Chance	Sí	Sí
2008	La Fille de Monaco	Sí	Sí		^[15]
2009	Coco, de la rebel·lia a la llegenda de Chanel	Sí	Sí		^[16]^[17]
2011	Mon pire cauchemar	Sí	Sí
2013	Dues mares perfectes	Sí	Sí		^[18]^[19]^[20]
2014	Gemma Bovery	Sí	Sí		^[21]
2016	Les innocents	Sí	Sí		^[22]^[23]^[24]^[25]
2017	Marvin ou la Belle Éducation	Sí	Sí		^[26]
2019	Blanche comme neige	Sí	Sí		^[27]
2020	Police	Sí	Sí
2021	Présidents	Sí	Sí
2021	Boléro	Sí	Sí

Com a actriu

Any	Títol	Peper	Notes
1980	Les Mystères de Paris	Sarah	Minisèrie de televisió
1980	Tendres Cousines	Justine
1981	Si ma gueule vous plaît...	Isabelle
1982	Caméra une première	Alba	Sèrie de televisió
1984	Le Mystérieux Docteur Cornélius	Andrée de Maubreuil	Minisèrie
1985	Entre chats et loups	Carole Lambert	Telefilm
1985	P.R.O.F.S.	Marite
1986	Grand hôtel	Marite	Sèrie de televisió
1987	Children and the White Whale	Claudine	Telefilm
1988	Carte de presse	Pauline	Minisèrie
1986–1990	Série rose	Mathilde / Mme Orlova	Sèrie de televisió
1999	Pas de scandale	Nathalie

Premis i nominacions

Premis BAFTA

Any	Categoria	Títol	Resultat
2009	Millor pel·lícula en llengua no anglesa	Coco, de la rebel·lia a la llegenda de Chanel	Nominat

Premis César

Any	Categoria	Títol	Resultat
1997	Millor guió	Nettoyage à sec	Nominat
2005	Millor adaptació	Entre ses mains	Nominat
2009	Millor adaptació	Coco, de la rebel·lia a la llegenda de Chanel	Nominat
2016	Millor pel·lícula	Les innocents	Nominat
	Millor director		Nominat
	Millor guió original		Nominat

Festival de Cinema de Venècia

Any	Categoria	Títol	Resultat
1997	Premi Osella	Nettoyage à sec	Guanyador
1997	Lleó d'Or	Nettoyage à sec	Nominat

Premi Lumières

Any	Categoria	Títol	Resultat
2009	Millor pel·lícula	Coco, de la rebel·lia a la llegenda de Chanel	Nominat
2009	Millor director	Coco, de la rebel·lia a la llegenda de Chanel	Nominat

Altre premis

Any	Premi	Categoria	Títol	Resultat
1993	Premi Jean-Vigo		Les Histoires d'amour finissent mal... en général	Guanyador
1993	Mostra de València	Palmera de Bronze^[28]	Les Histoires d'amour finissent mal... en général	Guanyador
1995	Festival de Canes	Un Certain Regard	Augustin	Nominat
2001	Festival Internacional de Cinema de Locarno	Pardo d'oro	Comment j'ai tué mon père	Nominat
2005	Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià	Conquilla d'Or a la millor pel·lícula	Entre ses mains	Nominat
2009	Premis de la Crítica Cinematogràfica	Millor pel·lícula en llengua estrangera	Coco, de la rebel·lia a la llegenda de Chanel	Nominat
2009	Acadèmia de Cinema Europeu	Premi Lux	Coco, de la rebel·lia a la llegenda de Chanel	Nominat
2016	City of Lights, City of Angels	Premi del públic	Les innocents	Guanyador
	Festival Internacional de Cinema Noruec	Premi Andreas		Guanyador
	Festival Internacional de Cinema de Provincetown	Premi dl públic a la millor pel·lícula narrativa		Guanyador

Referències

↑ «Anne Fontaine» (en anglès). TVGuide.com. [Consulta: 23 març 2023].
↑ Colman, David «Upon Reflection, Anne Fontaine’s Feminine Touch» (en anglès). The New York Times, 13-09-2013.
↑ Le Soleil, Canada (10 Feb 2006)
↑ Libération (9 Jan 2004)
↑ Libération
↑ Sexual Politics and "Dry Cleaning" with Directrice Anne Fontaine Arxivat 20 March 2006 a Wayback Machine.
↑ Quoted in a review Arxivat 4 March 2007 a Wayback Machine. of the 2006 Australian French Film Festival
↑ Daily Telegraph (17 July 2004)
↑ Ritterbusch, Rachel «Anne Fontaine and Contemporary Women's Cinema in France.». Rocky Mountain Review, vol. 62, 2008, pàg. 68–81.
↑ «Hidden Desires Unfold in Mesmerizing 'Dry Cleaning'» (en anglès americà). Los Angeles Times, 26-03-1999. [Consulta: 23 març 2023].
↑ Stratton, David. «Dry Cleaning» (en anglès americà). Variety, 19-10-1997. [Consulta: 23 març 2023].
↑ O'Hehir, Andrew. «"How I Killed My Father"» (en anglès). Salon, 31-08-2002. [Consulta: 23 març 2023].
↑ Gates, Anita «French Star Power and Sex in Anne Fontaine's 'Nathalie'» (en anglès). The New York Times, 14-04-2006.
↑ Elley, Derek. «Nathalie . . .» (en anglès americà). Variety, 01-10-2003. [Consulta: 23 març 2023].
↑ Elley, Derek. «La Fille de Monaco» (en anglès americà). Variety, 14-08-2008. [Consulta: 23 març 2023].
↑ September 23, Lisa Schwarzbaum Updated; EDT, 2009 at 04:00 AM. «Coco Before Chanel» (en anglès). EW.com. [Consulta: 23 març 2023].
↑ Morris, Wesley «Coco Before Chanel». Boston.com, 02-10-2009.
↑ Wise, Damon «Sundance film festival 2013: Two Mothers – first look review» (en anglès). The Guardian, 21-01-2013.
↑ Ebiri, Bilge; York, a film critic for New; Vulture. «Ebiri on Adore: Two Hot Mothers, Two Hot Sons, Sexy Time» (en anglès americà). Vulture. [Consulta: 23 març 2023].
↑ Scott, A. O. «A Valentine for One, a Mother’s Day Card for Another» (en anglès). The New York Times, 05-09-2013.
↑ Williams, Joe. «Flaubert gets a meta-movie makeover in 'Gemma Bovery'» (en anglès). STLtoday.com. [Consulta: 23 març 2023].
↑ Chang, Justin. «Film Review: ‘The Innocents’» (en anglès americà). Variety, 31-01-2016. [Consulta: 23 març 2023].
↑ Bradshaw, Peter «The Innocents review – a fervent drama about a wartime tragedy» (en anglès). The Guardian, 10-11-2016.
↑ Holden, Stephen «Review: In ‘The Innocents,’ Not Even Nuns Are Spared War Horrors» (en anglès). The New York Times, 30-06-2016.
↑ «Review: 'The Innocents' strikingly tells of what befell a convent victimized during WWII» (en anglès americà). Los Angeles Times, 30-06-2016. [Consulta: 23 març 2023].
↑ Lodge, Guy. «Venice Film Review: ‘Reinventing Marvin’» (en anglès americà). Variety, 03-09-2017. [Consulta: 23 març 2023].
↑ Kennedy, Lisa «‘White as Snow’ Review: The Fairest of Them All» (en anglès). The New York Times, 12-08-2021.
↑ El filme italiano "La gran sandía" gana la Mostra de Valencia, La Vanguardia, 7 d'octubre de 1993

[1] «Anne Fontaine» (en anglès). TVGuide.com. [Consulta: 23 març 2023].

[2] Colman, David «Upon Reflection, Anne Fontaine’s Feminine Touch» (en anglès). The New York Times, 13-09-2013.

[3] Le Soleil, Canada (10 Feb 2006)

[4] Libération (9 Jan 2004)

[5] Libération

[6] Sexual Politics and "Dry Cleaning" with Directrice Anne Fontaine Arxivat 20 March 2006 a Wayback Machine.

[7] Quoted in a review Arxivat 4 March 2007 a Wayback Machine. of the 2006 Australian French Film Festival

[8] Daily Telegraph (17 July 2004)

[9] Ritterbusch, Rachel «Anne Fontaine and Contemporary Women's Cinema in France.». Rocky Mountain Review, vol. 62, 2008, pàg. 68–81.

[10] «Hidden Desires Unfold in Mesmerizing 'Dry Cleaning'» (en anglès americà). Los Angeles Times, 26-03-1999. [Consulta: 23 març 2023].

[11] Stratton, David. «Dry Cleaning» (en anglès americà). Variety, 19-10-1997. [Consulta: 23 març 2023].

[12] O'Hehir, Andrew. «"How I Killed My Father"» (en anglès). Salon, 31-08-2002. [Consulta: 23 març 2023].

[13] Gates, Anita «French Star Power and Sex in Anne Fontaine's 'Nathalie'» (en anglès). The New York Times, 14-04-2006.

[14] Elley, Derek. «Nathalie . . .» (en anglès americà). Variety, 01-10-2003. [Consulta: 23 març 2023].

[15] Elley, Derek. «La Fille de Monaco» (en anglès americà). Variety, 14-08-2008. [Consulta: 23 març 2023].

[16] September 23, Lisa Schwarzbaum Updated; EDT, 2009 at 04:00 AM. «Coco Before Chanel» (en anglès). EW.com. [Consulta: 23 març 2023].

[17] Morris, Wesley «Coco Before Chanel». Boston.com, 02-10-2009.

[18] Wise, Damon «Sundance film festival 2013: Two Mothers – first look review» (en anglès). The Guardian, 21-01-2013.

[19] Ebiri, Bilge; York, a film critic for New; Vulture. «Ebiri on Adore: Two Hot Mothers, Two Hot Sons, Sexy Time» (en anglès americà). Vulture. [Consulta: 23 març 2023].

[20] Scott, A. O. «A Valentine for One, a Mother’s Day Card for Another» (en anglès). The New York Times, 05-09-2013.

[21] Williams, Joe. «Flaubert gets a meta-movie makeover in 'Gemma Bovery'» (en anglès). STLtoday.com. [Consulta: 23 març 2023].

[22] Chang, Justin. «Film Review: ‘The Innocents’» (en anglès americà). Variety, 31-01-2016. [Consulta: 23 març 2023].

[23] Bradshaw, Peter «The Innocents review – a fervent drama about a wartime tragedy» (en anglès). The Guardian, 10-11-2016.

[24] Holden, Stephen «Review: In ‘The Innocents,’ Not Even Nuns Are Spared War Horrors» (en anglès). The New York Times, 30-06-2016.

[25] «Review: 'The Innocents' strikingly tells of what befell a convent victimized during WWII» (en anglès americà). Los Angeles Times, 30-06-2016. [Consulta: 23 març 2023].

[26] Lodge, Guy. «Venice Film Review: ‘Reinventing Marvin’» (en anglès americà). Variety, 03-09-2017. [Consulta: 23 març 2023].

[27] Kennedy, Lisa «‘White as Snow’ Review: The Fairest of Them All» (en anglès). The New York Times, 12-08-2021.

[28] El filme italiano "La gran sandía" gana la Mostra de Valencia, La Vanguardia, 7 d'octubre de 1993

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

Anne Fontaine

Vida i carrera

Filmografia

Premis i nominacions

Referències

Information related to Anne Fontaine

Portal di Ensiklopedia Dunia