Arnetha Ball
Arnetha Ball [1] (31 de juliol del 1950) és una professora universitària emèrita[2] de llengua i literatura. És reconeguda per voler millorar l'educació en els contextos més desfavorables, per dur a terme diversos projectes per transmetre els valors i recursos als professors, promou una educació on tots els alumnes se sentin integrats i còmodes. BiografiaArnetha Ball va estudiar llengua, literatura i cultura a la Universitat Stanford al 1991, patologia de la parla al 1972 i educació al 1971, tots dos graus els va dur a terme a la Universitat de Michigan.[3] Actualment, dirigeix un programa[4] que té com a objectiu principal millorar l'educació per a diverses poblacions utilitzant tres propostes:
Des de 2011 Arnetha Ball és presidenta d'AERA[5] (American Educational Research Association), Associació Americana d'Investigació Educativa. Cal destacar que va ser representant dels Estats Units en l'Associació Mundial d'Investigació Educativa. El 2017 Arnetha Ball va ser la madrina de l'acte d'atorgament de diplomes a persones gitanes formades en el marc del Pla Integral del Poble Gitano, celebrat a Barcelona.[6] De fet, el 2016 ja havia participat en la creació de la xarxa d'estudiants universitaris gitanos.[7] El mateix any va ser elegida per formar part de la National Academy of Education.[2] El 2019 se li va donar el NCRLL Distinguished Scholar Award.[8] El 2020, Ball va ser coneguda amb el premi Miriam Aaron Roland Volunteer Service Prize, que s'atorga a membres del professorat de la Universitat Stanford que ajuden els estudiants a combinar l'activitat acadèmica amb el voluntariat social.[9] Investigació sobre el llenguatge oral i l'alfabetització dels AAVELa seva primera investigació sobre el llenguatge oral i l'alfabetització dels parlants de la llengua anglesa afro-estatunidenca vernacular (AAVE)[10] va començar amb una investigació dels patrons organitzatius en el llenguatge expositiu oral i escrit dels adolescents afroamericans. Aquesta recerca consistia a examinar les estructures que els estudiants utilitzaven per transmetre informació en contextos tant informals com acadèmics. Va donar suport a la hipòtesi que les organitzacions que utilitzen en l'exposició oral estan constituïdes per un recurs lingüístic sense explotar, la qual han de tenir en compte els estucadors a l'hora de crear els currículums.[11] Per una altra banda, la perspectiva teòrica contribueix a una teoria sociocultural d'aprenentatge i ús de llengües mitjançant la identificació de patrons culturals rellevants i vinculant la informació amb principis teòrics. Això ajuda als professors i professores a entendre millor les pràctiques socials i culturals dels estudiants i com a conseqüència, influeixen positivament en el rendiment escolar.[12] Diversitat a l'aulaSegons la Dra. Ball cada cop hi ha més persones que provenen de diversos orígens, de grups marginats i potser també discriminats als Estats Units.[13] Per tant, cal obrir-se i innovar en les formes d'ensenyar i educar. Així com invertir temps a aprendre noves perspectives per desenvolupar habilitats i actituds per donar veu a totes les persones sense que se sentin discriminades pels seus antecedents.[14] S'ha de crear un context que estigui obert a línies generals i als canvis necessaris per fer front als diversos desafiaments persistents en un món canviant.[15] L'avanç de la diversitat cultural dins les aules ha provocat que hi hagi necessitat d'adequar la formació inicial del professorat al caràcter plural de la realitat social i educativa que hi ha actualment.[16] Els programes educatius dels professors són ineficaços per desenvolupar la seva tasca en escoles urbanes. La Dra. Ball informa sobre redissenyar l'educació docent en contextos particulars, per poder preparar professors per ser aptes per a ensenyar en aules multiculturals i lingüísticament diverses.[17] A més, la Dra. Ball descriu la preparació dels professors per a ensenyar en aules culturals i lingüísticament complexes. Investiga els efectes socials i institucionals del desenvolupament professional i els diversos processos que faciliten l'aprenentatge continuat dels professors.[18] BibliografiaAlgunes de les obres escrites per la Dra. Ball són:
Aquest llibre tracta sobre la migració forçada, la guerra i la colonització que han conduït a una dispersió mundial de les comunitats negres. S'exploren els fenòmens socials i lingüístics de les comunitats negres individuals. Conté estudis lingüístics amb múltiples perspectives dels investigadors/es del llenguatge negre, formalitza l'existència d'una perspectiva lingüística negra. Inclou temes com el judici OJ Simpson (Caso O.J. Simpson),[19] les llengües a l'Àfrica del Sud i a l'Àfrica Occidental, el llenguatge del Hip-hop, el llenguatge dels rastafaris a Jamaica entre altres.[20]
Aquesta lectura és un estudi dels alumnes afroamericans/es a l'aula. S'afirma que molts estudiants afroamericans escriuen i componen amb molt de talent i no es valoren. En aquest llibre Ball i Lardner proporcionen coneixements i eines que contribueixen a informar els educadors/es i investigadors/es per potenciar els estudiants afroamericans/es així com el seu èxit com escriptors/es. Afegeixen que es necessiten canvis tant en la teoria com en la pràctica per abordar l'atenció als dèficits de coneixement dels professors pel que fa a la pedagogia cultural. Per aquest motiu proporcionen estratègies per acabar amb els comportaments racistes a l'aula.[21]
L'autora descriu una visió de l'educació del professorat amb l'objectiu de crear persones amb criteri propi, els mestres han de tenir eficàcia i actituds, així com disposicions i habilitats per poder ensenyar els estudiants de diversos orígens. Proposa noves formes de preparar els professors per una societat global amb ràpids canvis mitjançant un programa que es va desenvolupar i implementar a més de cent professors/es dels Estats Units i Sud-àfrica. Aquest llibre té com a objectius principals facilitar el desenvolupament de professors/es que veuen l'alfabetització com una eina per construir la diversitat dels estudiants a les seves aules; crear programes d'ensenyament compromesos amb estudiants no autoritzats socialment i econòmicament; fomentar l'interès dels professors/es per empatitzar amb les circumstàncies, història, cultura, política i situació econòmica de tots els estudiants de l'aula i entendre els professors/es com a agents de canvi.[22]
S'estudia la diversitat en l'educació dels professors/es, tenen com a objectiu aclarir qüestions històricament persistents que encara no s'han resolt en l'educació dels professors/es. Es centra en la investigació sobre diverses poblacions que recull la recerca de la diversitat en l'educació del professorat. A més, inclou perspectives i paradigmes sobre problemes ignorats o tractats de forma simplista en la literatura d'ensenyament dels docents. Per acabar, afirma que estudiar la diversitat en l'educació és un recurs vital per la diversitat i la recerca.[23]
Tracta el paper que juga el llenguatge en la configuració de les nostres idees sobre la raça. Reuneix investigacions que ajuden a comprendre les relacions entre la raça, l' ètnia i el llenguatge en un món que està canviant contínuament. Tracta diversos temes com la lluita sobre el terme “afroamericà”, debats educatius sobre l'augment de les comunitats migratòries als Estats Units, els perills de l'educació multicultural en una Europa que lluita per satisfer les necessitats dels nous immigrants i els significats sociopolítics i culturals de les faveles brasileres, de Sud- Àfrica, de Mèxic entre altres llocs.[24] El seu objectiu és resoldre problemes educatius i polítics en certs contextos etnolingüístics més controvertits del món a més de comparar els contextos lingüístics i l'alfabetització. Altres llibres que es poden destacar són Building Bridges (2008), Finding Your Way (2008), Standing Up (2008) i Making a Difference (2008). Activitat professionalLa doctora Ball és una activa professional que va participar i participa en múltiples centres per a la diversitat, dels quals se'n troben:[25]
La doctora Ball és la cofundadora i directora del centre de raça, ètnia i idioma de Stanford: CREAL. Aquest centre es va formar l'any 2011 i va tenir com a objectiu principal investigar sobre les relacions entre idioma, raça i ètnia des d'una perspectiva sociolingüística. Entre d'altres dur a terme investigacions sobre la marginació lingüística de poblacions racialitzades. El treball de la doctora Arnetha es basa a reunir informació sobre perspectives socioculturals i sociolingüístiques d'investigacions educatives.
Fundat l'any 1969 constitueix el primer programa d'estudis ètnics desenvolupat a la Universitat Stanford i el primer en una institució privada a l'AAAS dels EUA de la qual la doctora Ball n'era directora. Va estudiar els pobles d'ascendència africana com a component central de les societats.
L'AERA (American Educational Research Association) va ser fundada l'any 1916. La seva funció es basa a millorar el procés educatiu basant-se en les investigacions educatives i promovent la difusió d'aquestes en la pràctica per al benestar públic actual.[26] Els components d'aquest centre són majoritàriament professors, investigadors, estudiants graduats i altres professionals. Treballen en amplis camps de l'educació: escoles, universitats, agències federals, sistemes escolars…[5]
International Research Network (IRN)[27] és una xarxa de coordinació científica que agrupa equips de recerca entre els països europeus i no europeus. Les seves activitats estan coordinades per un comitè científic. Aquests sintetitzen el coneixement, examinen l'estat de la investigació i estimulen relacions amb els àmbits d'investigació a nivell mundial. Dins d'aquesta xarxa hi trobem el WERA-IRNS. L'objectiu d'aquest es avançar amb la investigació educativa arreu del món sobre temes acadèmics específics.[28] Referències
Information related to Arnetha Ball |