Astyanax fasciatus

*Astyanax fasciatus*
	;
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Characiformes
Família	Characidae
Gènere	Astyanax
Espècie	Astyanax fasciatus ; (Cuvier, 1819)
Nomenclatura
Sinònims	Astianax fasciatus (Cuvier, 1819);

Astyanax fasciatus és una espècie de peix de la família dels caràcids i de l'ordre dels caraciformes.

Morfologia

Els mascles poden assolir 16,8 cm de llargària total i 69,7 g de pes.^[5]^[6]

Alimentació

Menja peixets.^[7]

Depredadors

És depredat pel ratpenat pescador gros (Noctilio leporinus).^[8]

Hàbitat

Viu en rius i rierols sense corrents forts i de clima subtropical (entre 20 °C-25 °C).^[9]^[10]

Distribució geogràfica

Es troba des de Mèxic fins a l'Argentina.^[5]

Ús gastronòmic

La seua carn és saborosa però amb un munt d'espines.^[5]

Referències

↑ Baird, S. F. & C. F. Girard 1854. Descriptions of new species of fishes collected in Texas, New Mexico and Sonora, by Mr. John H. Clark, on the U. S. and Mexican Boundary Survey, and in Texas by Capt. Stewart Van Vliet, U. S. A. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 7: 24-29.
↑ BioLib (anglès)
↑ Cuvier, G. 1819. Sur les poissons du sous-genre Hydrocyon, sur deux nouvelles espèces de Chalceus, sur trois nouvelles espèces du Serrasalmes, et sur l'Argentina glossodonta de Forskahl, qui est l'Albula gonorhynchus de Bloch. Mem. Mus. Natl. Hist. Nat. v. 5: 351-379, Pls. 26-28.
↑ «Astyanax fasciatus». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 FishBase (anglès)
↑ Zaniboni Filho, E., S. Meurer, O.A. Shibatta i A.P. de Oliverira Nuñer 2004. Catálogo ilustrado de peixes do alto Rio Uruguai. Florianópolis: Editora da UFSC: Tractebel Energia. 128 p. : col. ill., col. maps; 25 cm.
↑ Dahl, G. 1971. Los peces del norte de Colombia. Instituto de Desarrollo de los Recursos Naturales Renovables, Bogotà (INDERENA). i-xvii, 1-391 p.
↑ FishBase (anglès)
↑ Baensch, H.A. i R. Riehl 1991. Aquarien atlas. Bd. 3. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 1104 p.
↑ Galvis, G., J.I. Mojica i M. Camargo 1997. Peces del Catatumbo. Asociación Cravo Norte, Santafé de Bogotá, D.C., 188 p.

Bibliografia

Andrade, P.M. i F.M.S. Braga 2005. Diet and feeding of fish from Grande River, located below the Volta Grande reservoir, MG-SP Braz. J. Biol. 65(3): 377-385.
Azpelicueta, M. de las M., A. Almirón i J.R. Casciotta 2002. Astyanax paris: a new species from the río Uruguay basin of Argentina (Characiformes, Characidae). Copeia (4):1052-1056.
Barriga, R. 1991. Peces de agua dulce del Ecuador. Revista de Información técnico-científica, Quito, l'Equador, Politécnica, XVI(3):7-88.
Benedito-Cecilio, E., A.A. Agostinho i R.C.C.-M. Velho 1997. Length-weight relationship of fishes caught in the Itaipu Reservoir, Paraná, Brazil. Naga ICLARM Q. 20(3/4):57-61.
Bussing, W.A. 1998. Peces de las aguas continentales de Costa Rica. 2a. ed. San José, Costa Rica: Editorial de la Universidad de Costa Rica. 468 p.
Castro, R.M.C. i L. Casatti 1997. The fish fauna from a small forest stream of the Upper Parana River Basin, southern Brazil. Ichthyol. Explor. Freshwat. 7(3/4):337-352.
Cordiviola de Yuan, E. i C. Pignalberi de Hassan 1985. Fish population in the Paraná River: lentic environments of Diamante and San Pedro areas (Argentine Republic). Hydrobiologia 127:213-218.
Eschmeyer, W. N. Genera of Recent Fishes (en anglès). iii + 697. Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1990. ISBN 0-940228-23-8.
Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4.
Esteves, K.E. i P.M. Galetti, Jr. 1995. Food partitioning among some characids of a small Brazilian floodplain lake from the Paraná River basin. Env. Biol. Fish. 42(4):375-389.
Esteves, K.E. 1996. Feeding ecology of three Astyanax species (Characidae, Tetragonopterinae) from a floodplain lake of Mogi-Guaçú River, Paraná River Basin, Brazil. Environ. Biol. Fish. 46(1):83-101.
García, A.M., M.B. Raseira, J.P. Vieira, K.O. Winemiller i A.M. Grimm 2003. Spatiotemporal variation in shallow-water freshwater fish distribution and abundance in large subtropical coastal lagoon Environmental Biology of Fishes. 68:215-228.
Géry, J. 1977. Characoids of the world. T.F.H. Publications, Inc., Nova Jersey. 672 p.
Greenfield, D.W. i J.E. Thomerson 1997. Fishes of the continental waters of Belize. University Press of Florida, Florida. 311 p.
Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The Diversity of Fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997. ISBN 1-4051-2494-6.
Iguchi, K., N. Matsubara, T. Yodo i K. Maekawa 2004. Individual food niche specialization in stream-dwelling charr. Ichthyol. Res. 51:321-326.
Jim Sonia, M. i V. Toledo 1975. Cytogenetica de Astianax fasciatus e Astianax bimaculatus (Characidae, Tetragonopterinae) Cienc. e cult.. 27(10):1122-1124.
Mago, F. 1970. Lista de los peces de Venezuela. Ministerio de Agricultura y Cría, Oficina Nacional de Pesca, Caracas.
Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828.
Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 4a edició. Wiley, 2006. ISBN 978-0471250319.
Nion, H., C. Rios i P. Meneses 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, DINARA, Infopesca.
Paganelli, H.H. i O. Moreira-Filho 1986. Consideraçoes cariotipicas de Astyanax fasciatus (Characiformes, Characidae) de três bacias hidrograficas. p. 120. A Proc. XIII Congresso Brasileiro de Zoologia.
Parzefall, J. 2004. Behavioural changes in cave living animals. Mitt. Hamb. Zool. Mus. Inst. 101:113-122.
Romero, A. 1985. Cave colonization by fish: role of bat predation. The American Midland Naturalist 113(1):9-12.
Ruddle, K. i R. Chesterfield 1977. Education for traditional food procurement in the Orinoco Delta. University of California Press/Ibero-Americana:53, Berkeley, 173 p.
Schmitter-Soto, J.J. 1998. Diagnosis of Astyanax altior (Characidae), with a morphometric analysis of Astyanax in the Yucatan Peninsula. Ichthyol. Explor. Freshwat. 8(4):349-358.
Silvano, R.A.M. i A. Begossi 2001. Seasonal dynamics of fishery at the Piracicaba River (Brazil). Fish. Res. 51:69-86.
Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Astyanax fasciatus

[1] Baird, S. F. & C. F. Girard 1854. Descriptions of new species of fishes collected in Texas, New Mexico and Sonora, by Mr. John H. Clark, on the U. S. and Mexican Boundary Survey, and in Texas by Capt. Stewart Van Vliet, U. S. A. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 7: 24-29.

[BioLib-2] BioLib (anglès)

[3] Cuvier, G. 1819. Sur les poissons du sous-genre Hydrocyon, sur deux nouvelles espèces de Chalceus, sur trois nouvelles espèces du Serrasalmes, et sur l'Argentina glossodonta de Forskahl, qui est l'Albula gonorhynchus de Bloch. Mem. Mus. Natl. Hist. Nat. v. 5: 351-379, Pls. 26-28.

[4] «Astyanax fasciatus». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)

[FishBase-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 FishBase (anglès)

[6] Zaniboni Filho, E., S. Meurer, O.A. Shibatta i A.P. de Oliverira Nuñer 2004. Catálogo ilustrado de peixes do alto Rio Uruguai. Florianópolis: Editora da UFSC: Tractebel Energia. 128 p. : col. ill., col. maps; 25 cm.

[7] Dahl, G. 1971. Los peces del norte de Colombia. Instituto de Desarrollo de los Recursos Naturales Renovables, Bogotà (INDERENA). i-xvii, 1-391 p.

[8] FishBase (anglès)

[9] Baensch, H.A. i R. Riehl 1991. Aquarien atlas. Bd. 3. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 1104 p.

[10] Galvis, G., J.I. Mojica i M. Camargo 1997. Peces del Catatumbo. Asociación Cravo Norte, Santafé de Bogotá, D.C., 188 p.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]