Balduí III de Flandes
Balduí III de Flandes o Balduí el Jove (vers 940 - † Sint-Winoksbergen, 962) fou comte de Flandes del 958 al 962, fill del comte Arnold I de Flandes i d'Adela de Vermandois († 960).<.[1] El seu pare el va fer casar-se amb Matilde († 1008), filla del duc Herman I de Saxònia i d'Hildegarda de Westburg. El 958, a l'assemblea de nobles de Gant, el pare li va traspassar el govern de Flandes. Balduí III va instituir les primeres fires a Bruges, Torhout, Kortrijk i Cassel, va fundar algunes manufactureres i va fortificar Bergues. Va participar en una expedició contra els normands sota l'autoritat del rei de França Lotari, però va morir a la seva tornada de la verola (962), deixant un fill encara jove, Arnold II, el que obliga el seu pare Arnold I a reprendre les regnes del poder. Ascendència
Referències
|