Beranui
Beranui és un municipi aragonès de la província d'Osca situat a la comarca de la Ribagorça.[1] Està dividit en dos barris units per un pont medieval de dos ulls, ubicat sobre del riu Isàvena (a la Vall de l'Isàvena), amb una extensió de 63,62 quilòmetres quadrats i està situat a 995 metres d'altitud sobre el nivell del mar,[2] al costat del barranc de Castrocit. No s'ha de confondre amb el poble de Beranui del municipi de la Torre de Cabdella al Pallars Jussà. Aquest municipi té com a municipis veïns: al N les Paüls, al NE Bonansa, a l'E Sopeira, al SE Areny, al S Isàvena i l'W Tor-la-ribera. L'eix viari més important està constituït per la carretera A-1605, paral·lela per la dreta al riu Isàvena, però des de Beranui enllaça amb un ramal que travessa el riu per un antic pont de pedra i, per tant, des d'aquí discorre per l'esquerra. Les festes són el 20 de gener i el 16 d'agost en honor de l'Assumpció de la Verge. En el terme destaca el coll de la Croqueta d'Ovarra.[3] L'1 de gener del 2006 tenia 112 habitants censats. HistòriaEl municipi es va crear el 1966, en un procés estatal de concentració municipal, per la unió dels de Beranui i Calbera. En la fusió d'aquestes poblacions el municipi va rebre la denominació de "Veracruz", però el seu ús no es va popularitzar donada l'arbitrarietat del nom, ja que no es corresponia a cap denominació històrica vinculada a la zona. Des de l'any 2011 la denominació oficial del municipi és Beranuy, que és l'adaptació al castellà del nom del nucli més important.[4][5] Entitats de poblacióEl municipi agrupa els nuclis següents:
Els pobles deshabitats de:
Vegeu tambéRomànicDestaca la torre de l'església, original dels segles xi-XII seguint la tradició llombarda. En el segle xvi per obrir buits de campanes va ser transformada. Des de Beranui podem accedir a peu a l'ermita romànica de la Mare de Déu de Sis, del segle XII.[16] Congost d'OvarraL'erosió dels materials carbonatats del Cretàcic pels quals discorre el riu Isàvena en aquest punt i el seu encaixament en el temps ha donat lloc a la formació d'un estret canó de parets verticals. Les característiques morfològiques de la llera venen definides per un grup de tolls i petites cascades que discorren per un llit encaixat.[17] El bosc de ribera és gairebé inexistent en el congost. Aigües amunt està format per pollancres, freixes, bedolls, til·lers i avellaners. Després, es continua amb el bosc de faigs, roures i pins, dominant en els vessants acompanyat per un sotabosc de boix i argelagues. Aquestes zones boscoses són ocupades pel picot negre, el trencapinyes, el cercavores i la perdiu blanca. Els mamífers més visibles són el cabirol, la geneta i el liró gris. Entre les aus rupícoles (que es fan en les roques) que habiten el congost es troben la merla roquera i la gralla. Entre els amfibis destaca la granota temporal. L'única espècie aquàtica present en el tram inventariat és la truita. Com a espècie destacable en les aigües del riu Isàvena es troba la llúdriga.[18] Imatges del municipi de Beranui
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
|