Beraunita

Beraunita
Cristalls de beraunita de la mina Mark, Essershausen, Weilburg, Wetzlar, Hesse, Alemanya
Fórmula química	Fe3+ 6(PO₄)₄O(OH)₄·6H₂O
Epònim	Beroun
Localitat tipus	mina Hrbek, Svatá Dobrotivá, Beroun, Bohèmia Central, República Txeca
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	08.DC.27
Nickel-Strunz 9a ed.	8.DC.27
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/D.05
Dana	42.11.16.1
Heys	19.13.10
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	cristalls tabulars, agregats fibrosos i radials gruixuts, globular, crostes
Estructura cristal·lina	a = 20.953(8) Å, b = 5.171(1) Å, c = 19.266(4) Å; β = 93.34°; Z = 4
Grup puntual	monoclínica 2/m
Color	verdós opac a marró verdós quan està fresc, pot mostrar un color bandejat; marró vermellós a vermell jacint
Macles	pot presentar interpenetracions en {100}
Exfoliació	bona en {100}
Duresa (Mohs)	3 a 4
Lluïssor	vítria, subvítria, nacrada en l'exfoliació, resinosa a les fractures
Color de la ratlla	verd oliva (sense oxidar), groc, groc marronós (oxidat)
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	2,8 a 3,08 g/cm³ (mesurada); 2,894 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,707 a 1,775 nβ = 1,735 a 1,786 nγ = 1,738 a 1,820
Birefringència	δ = 0,031 a 0,045
Pleocroisme	X = rosat pàl·lid, groga, blau-verd; = Y rosa pàl·lid, groc, verd oliva clar; Z = vermell cornalina, marró vermellós, verd oliva
Angle 2V	mesurat: 30° a 60°, calculat: 66°
Dispersió òptica	relativament feble
Fluorescència	no fluorescent
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1841
Símbol	Bru
Referències	[1]

La beraunita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany i dona nom al grup de la beraunita. Va ser anomenada així per August Breithaupt amb el nom del lloc on va ser descoberta l'any 1841, a la mina Hrbek, Svatá Dobrotivá, Beroun, Bohèmia Central, República Txeca.

La beraunita és un fosfat de ferro. Ençà del seu descobriment la seva fórmula química era: Fe²⁺Fe3+
5(PO₄)₄(OH)₅·6H₂O, però l'any 2021 l'espècie va ser redefinida per l'Associació Mineralògica Internacional, qui va establir una de nova: Fe3+
6(PO₄)₄O(OH)₄·6H₂O.^[2] A partir d'aquest nou estudi l'eleonorita resta desacreditada ja que és idèntica a la beraunita, passant a ser un sinònim d'aquesta espècie.^[3]

Cristal·litza en el sistema monoclínic i es presenta en forma de petits agregats radiadolaminars de color que varia entre el vermell i el marró vermellós o marró verdós fosc, verd o verd-gris. També s'hi pot trobar formant crostes o agregats globulars. La seva ratlla és groga o de color marró verd, i té una duresa entre 3 i 4 a l'escala de Mohs. Exposada a l'aire s'altera fins a transformar-se en limonita. Existeix una "varietat" oxidada de beraunita anomenada oxiberaunita, possiblement una espècie vàlida.^[4]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la beraunita pertany a «08.DC: Fosfats, etc. només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ = 1:1 i < 2:1» juntament amb els següents minerals: nissonita, eucroïta, legrandita, strashimirita, arthurita, earlshannonita, ojuelaïta, whitmoreïta, cobaltarthurita, bendadaïta, kunatita, kleemanita, bermanita, coralloïta, kovdorskita, ferristrunzita, ferrostrunzita, metavauxita, metavivianita, strunzita, gordonita, laueïta, mangangordonita, paravauxita, pseudolaueïta, sigloïta, stewartita, ushkovita, ferrolaueïta, kastningita, maghrebita, nordgauïta, tinticita, vauxita, vantasselita, cacoxenita, gormanita, souzalita, kingita, wavel·lita, allanpringita, kribergita, mapimita, ogdensburgita, nevadaïta i cloncurryita.

És un mineral que procedeix de l'alteració de la vivianita. Sol trobar-se en mines de ferro associades a altres minerals d'aquest metall, a més de zones d'alteració de fil·lites en les pegmatites granítiques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cacoxenita, dufrenita, ferristrunzita, ferrostrunzita, frondelita, hureaulita, laueïta, leucofosfita, limonita, mitridatita, rockbridgeïta, stewartita, strunzita, trifilita, vivianita o wavel·lita.

A més de la mina Hbrek, la beraunita també ha estat trobada a altres indrets de la República Txeca, Alemanya, Austràlia, Àustria, Bèlgica, el Brasil, el Camerún, Espanya, els Estats Units, França, Hongria, Irlanda, Itàlia, el Japó, Mali, el Marroc, els Països Baixos, Polònia, Portugal, el Regne Unit i Rússia. A Catalunya ha estat trobada a la pedrera del Turó de Montcada, a Montcada i Reixac (Vallès Oriental) i a les mines Rocabruna, a Bruguers, a Gavà (Baix Llobregat), ambdues a la província de Barcelona; i a Cornudella de Montsant (Priorat, Tarragona).^[1]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beraunita