Boeing 717
El Boeing 717 és un avió de reacció de dos motors i d'un únic passadís, desenvolupat per al mercat de 100 seients. L'avió fou dissenyat i publicitat per McDonnell Douglas com a MD-95, un derivat de tercera generació del DC-9. La primera comanda arribà a l'octubre del 1995; tanmateix, McDonnell Douglas i Boeing es fusionaren el 1997, abans que comencés la producció. Els primers avions entraren en servei el 1999 com a Boeing 717. Es posà fi a la producció al maig del 2006 després que s'haguessin manufacturat 156 avions. DissenyEl Boeing 717 compta amb una cabina de vol per a dos pilots amb 6 pantalles multi-funció i ordinadors Honeywell VIA 2000. El disseny dels controls i la cabina de vol és compartit amb altres avions de passatgers de McDonnell Douglas: MD-10 i MD-11. El 717 comparteix la mateixa habilitació de pilotatge que el DC-9, permetent als pilots la transició al 717 amb un curs d'11 dies.[1] Els motors de reacció Rolls-Royce BR715 són controlats electrònicament gràcies a què compten amb un sistema FADEC — Full Authority Digital Engine Control, desenvolupat per BAE Systems. Això permet un major control i optimització de la propulsió tot aconseguint un menor consum comparat amb versions anteriors.[2] Com els seus predecessors DC-9/MD-80/MD-90 el 717 té una distribució de seients de 2+3 a cada fila a la classe turista. Per contra altres avions de fuselatge estret com els Boeing 737 i Airbus A320 disposen d'una distribució de 3+3.[3] VariantsMcDonnell Douglas va proposar inicialment tres variants de producció:[4][5]
Especificacions
Fonts: Boeing 717 Characteristics,[6] 717 Airport planning report[7]
Referències
Information related to Boeing 717 |