Molt ramificat, amb les branques arquejades i pèndules i les més joves amb un toment blanquinós.
Fulles petites de 2 a 4 mm de llargària, bastant gruixudes, còncaves (en forma de cullera), molt tormentoses per l'anvers i verdes pel revers. Es disposen imbricades i acostades a les branques.
Flors grogoses, de vegades hermafrodites i sovint unisexuals. Les femelles amb pistil i sense estams i les masculines amb 8 estams i un pistil rudimentari. Són molt menudes, amb el periant de 4 o 5 mm i reunides en grupets de 2 a 5. Floreix de l'octubre fa l'abril.
Fruit en núcula ovoide, sense pèls, inclòs dins el calze persistent.[3]
Hàbitat
Es troba en el domini de les màquies litorals (platges i arenys litorals), als erms interiors de les contrades mediterrànies molt eixutes i a l'espinar d'arçot i margalló (com ara, a Alacant).[4][3]
Conté substàncies altament tòxiques (i potencialment cancerígenes) car un simple contacte amb elles a la pell o les membranes mucoses pot causar una reacció inflamatòria intensa.[9]
↑Gavin Brooks, A. Tudor Evans, Alastair Aitken, Fred J. Evans, Abdul-Fattah M. Rizk, Fisal M. Hammouda, Mustafa M. El-Missiry i Shams E. Ismailii. "Daphnane diterpenes of Thymelaea hirsuta". A: Phytochemistry, vol. 29, núm. 7, 1990.
Bibliografia
Arroyo, J., 1988. Atributos florales y fenología de la floración en matorrales del sur de España. Lagascalia 15(1): 43-78.
Arroyo, J., 1990. Ritmos climáticos y de floración en matorrales del SW de España. Lagascalia 16(1): 25-50.
.svg){kind=icon}
