Campionat de Catalunya de Segona Categoria
El Campionat de Catalunya de Segona Categoria fou la competició de segona divisió del campionat català de futbol, que donava accés a disputar la màxima categoria. HistòriaTant la seva denominació com el seu format de competició van anar variant al llarg dels anys. Així, els primers anys els clubs de segona categoria disputaven el Campionat de Júniors i els de primera categoria el Campionat de Sèniors, tot i que els canvis de categoria eren per invitació. La temporada 1912-13 aquesta categoria s'anomena Segona Lliga.[1] La següent temporada la categoria rep la denominació de Segona Categoria.[2] Amb la reestructuració de la temporada 1917-18 va passar a anomenar-se Campionat de Catalunya B (o Primera B), passant a ser disputada per 6 clubs en format de lliga. El campió jugava una promoció enfront del darrer classificat de la Primera A, per tal d'assolir l'ascens. La temporada 1928-29, en canvi, va passar a anomenar-se Segona Categoria Preferent i fou disputada per 12 clubs repartits en tres grups de quatre. En acabar la competició els cinc millors de segona i els tres pitjors de primera disputaven una lliga de promoció per determinar els tres clubs que jugarien amb els grans la temporada següent. Aquest sistema es mantingué més o menys estable (variaven el nombre de grups de la segona categoria) fins a l'any 1934-35 en què es tornà al nom de Primera B, disputada per 18 equips en 3 grups. I a partir de l'any següent, fins a la seva desaparició el 1940 fou sempre disputada per 8 equips amb la mateixa denominació de Primera B. Historial
Vegeu tambéReferències
Enllaços externs
Information related to Campionat de Catalunya de Segona Categoria |