Carles Lluís d'Àustria (duc de Teschen)
Nascut a la ciutat de Florència, capital del gran ducat de Toscana, el dia 5 de setembre de 1771, sent fill de l'emperador Leopold II, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Lluïsa d'Espanya.[1] Carles Lluís era net per via paterna de l'emperador Francesc I, emperador romanogermànic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria i per via materna del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amàlia de Saxònia. Educat a la cort florentina fins a l'any 1790, es casà a Weilburg el dia 17 de setembre de 1815, a l'edat de 44 anys, amb la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg, filla del príncep Frederic Guillem de Nassau-Weilburg i de la burggravina Lluïsa Isabel de Kirchberg i de tan sols 18 anys. Carles Lluís i Enriqueta tingueren set fills:
Carles Lluís fou adoptat a Viena per la seva tia, l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria i el seu marit, el príncep Albert de Saxònia-Teschen. Al costat del príncep Albert de Saxònia-Teschen i de la seva muller, Carles Lluís es traslladà a Flandes, territori austríac en aquell moment i que es trobava en problemes a conseqüència de les pressions revolucionàries provinents de França. Com a comandant d'una brigada aviat entrà en acció a la batalla de Jemappes (1792), i fou distingit l'any 1793 durant la batalla de Neerwinden, totes dues són territori flamenc. L'any 1793 fou nomenat lloctinent i general de l'exèrcit austríac. Aviat substituí al príncep Albert de Saxònia-Teschen en la direcció general de l'exèrcit austríac a Flandes[2] tal com s'observà a la batalla de Fleurus. L'any 1795 fou traslladat al Rin on esdevingué cap de les forces austríaques destinades a mantenir el control sobre l'esmentat riu. L'època en què dirigí les tropes austríaques estacionades al Rin foren de grans pèrdues per part de l'exèrcit de l'emperador, així quedà palès a les Batalla d'Amberg i Batalla de Würzburg. L'any 1806 fou nomenat pel seu germà, l'emperador Francesc I d'Àustria, arxiduc-general en cap de l'exèrcit austríac. Victoriós a la batalla d'Aspern-Essling, l'any 1809, fou ràpidament traslladat al nord d'Itàlia a on hagué de fer front a l'imparable avenç de les tropes napoleòniques. Res pogué fer per evitar-ho i les tropes austríaques foren derrotades a les Batalla d'Osterach i Batalla de Stokasch. Referències
|