Carles Lluís d'Àustria (duc de Teschen)

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Carles Lluís d'Àustria

L'arxiduc Carles Lluís d'Àustria victoriós durant la batalla d'Aspern-Essling el 1809
Biografia
Naixement	(de) Carl Ludwig Johann Joseph Laurentius von Österreich pp 5 setembre 1771 Florència (Itàlia)
Mort	30 abril 1847 (75 anys) Viena (Àustria)
Sepultura	Cripta Imperial de Viena
Gran Mestre de l'Orde Teutònic
1804 – 1835 ← Maximilià Francesc d'Àustria – Antoni Víctor d'Àustria →
President Court Council of War (en)
1801 – 1809 ← Ferdinand von Tige – Charles Philippe de Schwarzenberg →
Activitat
Ocupació	oficial, militar
Activitat	1792 -
Carrera militar
Lleialtat	Sacre Imperi Romanogermànic
Branca militar	Exèrcit Austríac
Rang militar	general Generalíssim
Conflicte	Guerres Napoleòniques Guerres de la Revolució Francesa
Altres
Títol	Duc
Família	Habsburg-Lorena
Cònjuge	Enriqueta de Nassau-Weilburg (1815–)
Fills	Maria Teresa d'Àustria, Albert d'Àustria, Carles Ferran d'Àustria, Frederic Ferran d'Àustria, Rudolf Franz Erzherzog von Österreich, Maria Carolina d'Àustria, Guillem Francesc d'Àustria
Pares	Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic Albert de Saxònia-Teschen   i Maria Lluïsa de Borbó Maria Cristina d'Àustria
Germans	Maria Clementina d'Àustria Maria Teresa d'Àustria Maria Anna d'Àustria Lluís d'Àustria Francesc I d'Àustria Ferran III de Toscana Josep Antoni d'Àustria Rainier d'Àustria Antoni Víctor d'Àustria Alexandre Leopold d'Àustria Rodolf d'Àustria Joan d'Àustria Maria Amàlia d'Àustria Princess Maria Christina Theresia
Premis
Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or  Orde de Sant Alexandre Nevski  Orde de Sant Andreu  Gran Creu de l'Orde de Sant Ferran i del mèrit  Orde de l'Àliga Blanca  Gran Creu de Cavaller de l'orde militar de Maria Teresa  Orde de Santa Anna de 1a classe  orde militar de Maria Teresa
Signatura

Carles Lluís d'Àustria (Florència, 1771 - Viena, 1847) fou Arxiduc d'Àustria, príncep reial d'Hongria, de Bohèmia i de Toscana amb el tractament d'altesa reial i imperial.^[1] Fundà la branca cadet de la casa dels Habsburg que encapçalà el ducat de Teschen.

Nascut a la ciutat de Florència, capital del gran ducat de Toscana, el dia 5 de setembre de 1771, sent fill de l'emperador Leopold II, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Lluïsa d'Espanya.^[1] Carles Lluís era net per via paterna de l'emperador Francesc I, emperador romanogermànic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria i per via materna del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amàlia de Saxònia.

Educat a la cort florentina fins a l'any 1790, es casà a Weilburg el dia 17 de setembre de 1815, a l'edat de 44 anys, amb la princesa Enriqueta de Nassau-Weilburg, filla del príncep Frederic Guillem de Nassau-Weilburg i de la burggravina Lluïsa Isabel de Kirchberg i de tan sols 18 anys.

Carles Lluís i Enriqueta tingueren set fills:

• SAIR l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria, nascuda a Viena el 1816 i morta a Albano el 1867. Es casà amb el rei Ferran II de les Dues Sicílies.
• SAIR l'arxiduc Albert d'Àustria, nat a Viena el 1817 i mort a Arco el 1895. Es casà amb la princesa Hildegard de Baviera.
• SAIR l'arxiduc Carles Ferran d'Àustria, nat a Viena el 1818 i mort a la localitat de Groß-Seelowitz a Moràvia el 1874. Es casà amb l'arxiduquessa Elisabet d'Àustria.
• SAIR l'arxiduc Frederic Ferran d'Àustria, nat a Viena el 1821 i mort el 1847.
• SAIR l'arxiduc Rodolf d'Àustria, nat a Viena el 1822 i mort un mes després.
• SAIR l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria, nada a Viena el 1825 i morta a Baden, a les proximitat de Viena, el 1915. Es casà amb l'arxiduc Rainier d'Àustria el 1852.
• SAIR l'axiduc Guillem Francesc d'Àustria, nat a Viena el 1827 i mort a Weikersdorf el 1894.

Carles Lluís fou adoptat a Viena per la seva tia, l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria i el seu marit, el príncep Albert de Saxònia-Teschen.

Al costat del príncep Albert de Saxònia-Teschen i de la seva muller, Carles Lluís es traslladà a Flandes, territori austríac en aquell moment i que es trobava en problemes a conseqüència de les pressions revolucionàries provinents de França. Com a comandant d'una brigada aviat entrà en acció a la batalla de Jemappes (1792), i fou distingit l'any 1793 durant la batalla de Neerwinden, totes dues són territori flamenc. L'any 1793 fou nomenat lloctinent i general de l'exèrcit austríac.

Aviat substituí al príncep Albert de Saxònia-Teschen en la direcció general de l'exèrcit austríac a Flandes^[2] tal com s'observà a la batalla de Fleurus. L'any 1795 fou traslladat al Rin on esdevingué cap de les forces austríaques destinades a mantenir el control sobre l'esmentat riu. L'època en què dirigí les tropes austríaques estacionades al Rin foren de grans pèrdues per part de l'exèrcit de l'emperador, així quedà palès a les Batalla d'Amberg i Batalla de Würzburg. L'any 1806 fou nomenat pel seu germà, l'emperador Francesc I d'Àustria, arxiduc-general en cap de l'exèrcit austríac.

Victoriós a la batalla d'Aspern-Essling, l'any 1809, fou ràpidament traslladat al nord d'Itàlia a on hagué de fer front a l'imparable avenç de les tropes napoleòniques. Res pogué fer per evitar-ho i les tropes austríaques foren derrotades a les Batalla d'Osterach i Batalla de Stokasch.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles Lluís d'Àustria