Maximilià Francesc d'Àustria

Arxiduc Maximilià Francesc

Biografia
Naixement	8 desembre 1756 Viena (Àustria)
Mort	27 juliol 1801 (44 anys) Viena (Àustria)
Sepultura	Cripta Imperial de Viena
Gran Mestre de l'Orde Teutònic
1801 – 1804 ← Carles-Alexandre de Lorena – Carles Lluís d'Àustria →
Arquebisbe de Colònia
8 maig 1785 – 1801 ← Maximilian Friedrich von Königsegg-Rothenfels – Ferdinand August von Spiegel → Diòcesi: arquebisbat de Colònia
Bisbe de Münster
15 abril 1784 – ← Maximilian Friedrich von Königsegg-Rothenfels – Ferdinand von Lüninck → Diòcesi: bisbat de Münster
Príncep elector
Príncep-bisbe
Diòcesi: bisbat de Münster
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Camp de treball	Il·lustració
Lloc de treball	Münster
Ocupació	bisbe catòlic (1785–), sacerdot catòlic (1784–)
Carrera militar
Rang militar	general
Consagració	Clement Venceslau de Saxònia
Família
Família	Casa d'Habsburg-Lorena
Pares	Francesc I i Maria Teresa d'Àustria
Germans	Maria Antonieta d'Àustria Maria Carolina d'Àustria Maria Carolina d'Àustria Maria Josefa d'Habsburg-Lorena Maria Carolina d'Àustria Maria Cristina d'Àustria Maria Anna d'Àustria Maria Amàlia d'Àustria Maria Elisabet d'Àustria Maria Joana Gabriela d'Àustria Maria Elisabet d'Àustria Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic Ferran d'Àustria-Este Carles Josep d'Àustria Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Premis
Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or  Gran Creu de l'Orde de Sant Esteve d'Hongria

L'Arxiduc Maximilià Francesc d’'Àustria, en alemany: Maximilian Franz Xaver Joseph Johann Anton de Paula Wenzel von Österreich (Viena 8 de desembre de 1756 – Viena 27 de juliol de 1801)^[1] va ser un arquebisbe i Elector Espiritual de Colònia (i com a tal Canceller del Sacre Imperi Romanogermànic per a Itàlia), Gran Mestre dels Cavallers Teutònics i el darrer fill de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria i del seu marit l’Emperador Francesc I. També dos dels seus germans van ser emperadors (Josep II i Leopold II). La guillotinada Maria Antonieta d'Àustria era una seva germana. Va patrocinar el jove Ludwig van Beethoven i va fer que aquest es fes deixeble de Mozart a Viena encara que, per malaltia de la mare de Beethoven, ho va ser durant un molt curt període.

Maximilià Francesc nasqué al palau imperial Hofburg. El 1780 succeí el seu oncle Carles Alexandre de Lorraine com Hochmeister (Gran Mestre dels Cavallers Teutònics.

A la seva cort de Bonn, com a patrocinador de la música, Maximilià Francesc va mantenir un establiment musical de la cort en el qual el pare de Beethoven hi va actuar cantant com a tenor, jugant així un paper important en la primera carrera del seu fill com a membre del mateix cos musical del qual el seu avi, també dir Ludwig, havia estat mestre de capella (Kapellmeister).

L’any 1792, poc després de la mort de Mozart, Maximilià va tornar a enviar el compositor Beethoven a Viena perquè aprengués aquesta vegada sota Joseph Haydn, Antonio Salieri i altres. Per raons de la situació política i militar, Beethoven ja no va marxar de Viena on va fer la resta de la seva carrera.

Durant les Guerres revolucionàries (1794) els dominis de Maximilian Franz (que incloïen Colònia i Bonn) van ser ocupats per l'exèrcit revolucionari francès. Amb el Tractat de Lunéville (1801), la cort de l’arquebisbe va deixar d’existir. Aquest elector ja molt malalt, va morir al Palau Hetzendorf als 44 anys.

Beethoven havia previst dedicar la seva Simfonia No. 1 (la “Primera Simfonia”) al seu patrocinador però aquest va morir abans que estigués acabada.

Dins la teoria de la conspiració, com la de la Sagrada Sang i el Sant Grial, Maximilian Franz es diu que és el 22è Gran Mestre del Priorat de Sion.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maximilià Francesc d'Àustria

• "Who Died? The Funeral March in Beethoven’s Eroica Symphony" The Musical Quarterly Summer 2007. Accessed 2 October 2008.