|
Casa Terré
La Casa Terré era un edifici, avui dia desaparegut, situat a l'avinguda del Portal de l'Àngel, 21 (abans plaça de Santa Anna, 9) i el carrer de Santa Anna, 32 de Barcelona. HistòriaEls TerréSegons la documentació notarial, aquesta finca fou adquirida el 1336 per Pere de Terré, ciutadà honrat i conseller en cap de Barcelona,[1] a Guillem de Bellver, ardiaca de Lleida.[2] El 1734, Maria de Terré i de Tamarit[3] es va casar amb Ramon de Dalmases i de Vilana,[4] i fruit d'aquest matrimoni fou Ramon de Corbera-Dalmases i Terré,[5] casat amb Maria Teresa Sanç i Sala-Vivet.[6] El seu fill Marià Joaquim de Dalmases i Sanç[7] es va casar Maria Teresa de Gomar i de Gomar.[8] Filatura de la Companyia de Filats de CotóEl 1784, Nicolas-Henry de Roux, marquès de Gaubert, va contractar dos maquinistes francesos per a construir dues màquines de filar Jenny de 36 fusos en un taller del carrer dels Escudellers. L'any següent, tenia a punt sis filadores, i sis més en construcció, i es proposava viatjar a França a buscar ajuda per a avançar en el seu projecte. Tanmateix, aquesta no va arribar, i el 1786, va vendre les màquines a la Reial Companyia de Filats de Cotó,[9] que les va fer instal·lar a la fàbrica de Joan Salgado del carrer dels Còdols a canvi d'un lloguer de 220 lliures anuals.[10] Tanmateix, la manca de llum i altres consideracions van fer que l'octubre del mateix any decidís traslladar-les a la casa Terré.[11] Aquest emplaçament, a mig camí entre els centres de la Companyia al Raval i al barri de Sant Pere, garantia, a més, que el problema de la manca de llum no es repetís.[12] El trasllat va començar el febrer del 1787,[13] i el desembre del mateix any, la fàbrica va fer el primer repartiment de fil entre els fabricants d'indianes associats a la Companyia.[14] Fàbrica d'indianes de Joan Coll i CiaEl 1788, els comerciants Joan Coll i Viladomiu, de Manresa, el seu cunyat Erasme de Gònima (casat amb la seva germana Ignàsia), i Josep Farguell i Canadell, de Berga, es van associar per a l'adquisició d'una fàbrica d'indianes al carrer de Montalegre, propietat de Llorenç Clarós i Cia.[15][16] El 1792, Joan Coll i Josep Farguell formaren una societat per a fabricar indianes i altres pintats a Barcelona, a la que posteriorment s'afegiren Salvador Vaquer i Guix, de La Pobla de Lillet, i Ramon Farguell i Canadell, germà de Josep.[17] A tal efecte, van comprar al comerciant Ramon Pujol i Prunés part d'un prat d'indianes a Sant Martí de Provençals que havia estat de Josep Glòria,[18] i el 1793, adquiriren en emfiteusi a Ramon de Corbera-Dalmases i al seu fill Marià Joaquim l'antic casal,[2] que tot seguit van fer reformar per a establir-hi la seva fàbrica.[19][16] Ramon Farguell va morir el 1809,[20][21] i durant la Guerra del Francès s'incorporà a l'empresa Domènec Coll i Quer, hereu de Joan.[16] El 1815, la societat es dissolgué, i Josep Farguell es quedà amb la propietat del casal i del prat a canvi d'indemnitzar Francesc Vaquer i Cavalleria (hereu de Salvador) i Domènec Coll amb 8.500 i 6.000 lliures, respectivament.[17] El 1818, va demanar permís per a obrir un portal a la façana del carrer de Santa Anna segons el projecte del mestre de cases Joan Jaliné.[22] Va morir l'any següent,[21] succeït pel seu fill Pau Farguell i Llord, que també va morir aquell mateix any, deixant orfes tres fills menors d'edat: Joaquim, Josep i Dolors Farguell i Caum.[23][24] El 1825, el seu tutor Antoni Castellana va demanar permís per a obrir un balcó a la cantonada,[25] i novament el 1831 per a eixamplar les finestres, rebaixar la torratxa i realitzar altres reformes al segon pis, segons el projecte del mestre de cases Josep Gelabert.[26] Tanmateix, Coll hi va continuar la fàbrica de pintats,[27] i el 1820 va demanar permís per a fer una petita obertura en una porta tapiada a la plaça de Santa Anna.[28][16] Segons el Padró General de fabricants del 1829, hi tenia 20 taules de pintar, per les quals pagava voluntàriament una taxa de 200 rals.[16] Morí cap al 1835 i fou succeït per la seva vídua Anna Sagristà,[29] que a la Guía de forasteros en Barcelona del 1842 figurava amb una fàbrica de pintats a Ca l'Erasme[30][31] i un prat a Sant Martí de Provençals.[32][16]  Filatura de cotó d'Albert PratsAquell mateix any hi havia la fàbrica de filats i troques de cotó d'Albert Prats i Baruta, que tenia un prat de blanqueig de teixits al carrer de Sant Pau.[33] A finals del 1856, va adquirir en emfiteusi al propietari Joaquim Farguell i Caum la part de la finca ocupada per la «quadra» de l'interior de l'illa i de la casa al carrer de Santa Anna, 32, assumint en la seva totalitat el cens de 300 lliures que s'havia de pagar a Josep Maria de Dalmases i de Gomar.[34][35] Tot seguit, va demanar permís per a enderrocar les construccions existents i aixecar-hi un edifici de planta baixa, entresol i tres pisos segons el projecte del mestre d'obres Felip Ubach.[36][37][38] Finalment, va ser enderrocat a principis de la dècada del 1930 per a l'ampliació dels Magatzems Jorba. Vegeu tambéReferències
Bibliografia
Information related to Casa Terré |
|||||||||||||||||||||||||||||||
