Escrit tradicionalment Castellar de Nuch, la seva etimologia és discutida. Mentre que castellar és la demarcació d'un castell termenat, la segona part s'ha considerat com el nom propi de persona Hug o Uc, en relació a algun Hug de Mataplana, que posseïen el lloc.[1] Però també podria provenir de nuce («nuc», en català), indicant l'origen d'un corrent d'aigua, en aquest cas en referència a les fonts del Llobregat.[2]
Geografia
Llista de topònims de Castellar de n'Hug (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Llocs d'interès
Fonts del Llobregat. Es tracta de surgències d'aigua subterrània, alimentades per les aigües de les neus i de la pluja.[3]
Església de Santa Maria de Castellar de n'Hug. És una església romànica que conserva el característic campanar, una torre de quatre pisos amb finestres d'arc de mig punt i la porta del segle xii amb ferramenta romànica. Va ser transformada a l'època neoclàssica.[4]
Església de Sant Vicenç de Rus. És un edifici romànic del segle xi, consagrat el 1106. Consta d'una sola nau, volta de canó i absis semicircular que per fora mostra arcuacions llombardes. Totalment reformat, mostra pintures dels segles XII i XIV.[5]
↑AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 48. ISBN 84-393-5437-1.
↑Marimon, Sílvia «Terra de Pastors». Sàpiens [Barcelona], núm. 64, 2-2008, p. 55. ISSN: 1695-2014.
Bibliografia
Àmbit de Recerques del Berguedà. Guia del Berguedà (1988).
Consell Comarcal del Berguedà i Patronat Comarcal de Turisme. Descobrim el Berguedà (1991. Guia turística.
CABANÍ, J. (1985). Castellar de n'Hug. La llar del llibre.
LORENTE SEGURA, J. Castellar de n'Hug i la seva rodalia. Tot Editorial.
.jpeg)
.svg)
