Guardiola de Berguedà

Guardiola de Berguedà
	Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	42° 14′ 00″ N, 1° 52′ 45″ E / 42.2333°N,1.87926°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Catalunya Central
Comarca	Berguedà
Capital	Guardiola de Berguedà
Població humana
Població	953 (2024) (15,45 hab./km²)
Llars	17 (1553)
Gentilici	Guardiolenc, guardiolenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	61,7 km²
Banyat per	Llobregat, Bastareny i riu de Saldes
Altitud	720 m
Limita amb	Bagà ; Vallcebre ; Gisclareny ; Bellver de Cerdanya ; Riu de Cerdanya ; Cercs ; Sant Julià de Cerdanyola ; la Nou de Berguedà ; Castellar de n'Hug ; la Pobla de Lillet ; Urús
Organització política
• Alcalde	Ferran Sayes Jato (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	08694
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08099
Codi IDESCAT	080996
Lloc web	guardioladebergueda.cat

Guardiola de Berguedà és un municipi de la comarca del Berguedà, situat a l'Alt Berguedà. El nucli urbà de Guardiola de Berguedà es troba a l'aiguabarreig del riu Bastareny al riu Llobregat. A l'extrem nord-occidental del terme hi ha l'enclavament de Gréixer, separat pel municipi de Bagà. Anomenat inicialment Guardiola de Berga, va canviar el nom el 1981.

Geografia

Llista de topònims de Guardiola de Berguedà (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Està situat al final de la vall del riu Bastareny, al seu aiguabarreig amb el riu Llobregat. Al nord de l'Alt Berguedà, a la província de Barcelona i a una altitud de 720 metres.

Límits administratius

Limita amb els següents municipis, pel:

	Guardiola de Berguedà (matriu)	Enclavament de Gréixer
Nord	Bagà	Urús, Riu de Pendís i Bellver de Cerdanya
Est	Castellar de n'Hug i La Pobla de Lillet	Bagà
Sud	Sant Julià de Cerdanyola, La Nou de Berguedà i Cercs	Bagà
Oest	Vallcebre i Gisclareny	Bagà

Altituds

	Guardiola de Berguedà (matriu)		Enclavament de Gréixer
	Lloc	Altitud (m)	Lloc	Altitud (m)
Cota màxima	Fontetes de Pardinella a Puigllançada, al nord	2275	Penyes Altes de Moixeró, al nord	2275,9
Cota mínima	Congost del riu Llobregat prop del Torrent de la frau, a l'extrem sud	650	Estret de Malfrau del riu Gréixer, a l'extrem sud	945

Història

Aquest municipi es va crear amb el nom de "Guardiola de Berga" per Decret de Govern de la Generalitat de Catalunya de 22 d'octubre de 1936 amb la fusió del municipi de Brocà i el municipi de Cerdanyola.^[1] La fusió va ser ratificada a I'any 1942.^[2]

Pel municipi de Brocà es va agregar Brocà i els seus agregats de Gavarrós i Grèixer, i pel municipi de Sant Julià de Cerdanyola es va agregar Cerdanyola i els seus annexes de Sant Llorenç, El Collet i Torre de Foix.^[3]

Sant Julià de Cerdanyola es va tornar a desagregar de Guardiola de Berguedà per Decret de la Generalitat de Catalunya de 28 de juny de 1993, restant part del seu municipi antic amb els seus annexes a Guardiola de Berguedà.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Ignasi Costa Amills	Independents	19/04/1979	--
1983–1987	Ignasi Costa Amills	Independents	28/05/1983	--
1987–1991	Ignasi Costa Amills	Independents	30/06/1987	--
1991–1995	Ignasi Costa Amills	Independents	15/06/1991	--
1995–1999	Ignasi Costa Amills	Independents	17/06/1995	--
1999–2003	Ignasi Costa Amills	PSC	03/07/1999	--
2003–2007	Montserrat Ribera Puig	CIU	14/06/2003	--
2007–2011	Montserrat Ribera Puig	CIU	16/06/2007	--
2011–2015	Montserrat Ribera Puig	CIU	11/06/2011	--
2015–2019	Josep Lara Tristante	Junts per Catalunya ´	13/06/2015	--
2019-2023	Josep Lara Tristante	Junts per Catalunya	15/06/2019	--
Des de 2023	Ferran Sayes Jato	Associació d'Electors de Guardiola de Berguedà Ad'EG	17/06/2023	--

Demografia

Entitat de població	Habitants (2023)
Guardiola de Berguedà	922
les Cases Noves del Collet	17
Font: Idescat

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
16	14	17	271	373	1.095	796	666	589	702

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
1.041	1.336	1.152	1.334	1.936	1.848	1.392	1.227	1.280	1.280

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
1.014	1.003	1.013	964	945	931	982	1.024	998	937

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
897	887	941	918	953	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El primer cens és del 1945 després de la fusió de Brocà i de Sant Julià de Cerdanyola que es va desagregar el 1993.^[4]

Comunicacions

El nucli urbà es troba, per carretera C-16 Eix del Llobregat a 16,6 km de Berga i a 31,4 km de Puigcerdà, on es pot arribar a través del Túnel del Cadí (la boca sud es troba al terme municipal de Guardiola de Berguedà).

Llocs d'interès

Referències

↑ Turró Martinez, Antoni. Les Emissions monetàries oficials de la Guerra Civil (1936-1939). 1 : Andorra, Illes Balears i Catalunya (Generalitat i Locals). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Numismàtics, 2007, p. 924 (Història monetària catalana ; 7a). ISBN 978-84-7283-908-3.
↑ «Imatges de la història del segle». L'Erol, 69, 2001, pàg. 54. ISSN: 2385-3492.
↑ «http://www.rutaminera.diba.es/pres2guar.htm». Ruta Minera. Arxivat de l'original el 2013-07-10. [Consulta: 10 agost 2016].
↑ «Evolució i continuïtat de la població dels municipis 1497-2002». Banc de dades històric. Bellaterra: Centre d'Estudis Demogràfics, 2005. [Consulta: 24 octubre 2010].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guardiola de Berguedà

Pàgina web de l'ajuntament
Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
Portal de notícies independents de Guardiola de Berguedà Arxivat 2011-02-03 a Wayback Machine.
Televisió local de Guardiola de Berguedà Arxivat 2018-08-16 a Wayback Machine.
Notícies i Opinió a Guardiola. Bloc de la Vall Arxivat 2008-10-21 a Wayback Machine.

[1] Turró Martinez, Antoni. Les Emissions monetàries oficials de la Guerra Civil (1936-1939). 1 : Andorra, Illes Balears i Catalunya (Generalitat i Locals). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Numismàtics, 2007, p. 924 (Història monetària catalana ; 7a). ISBN 978-84-7283-908-3.

[2] «Imatges de la història del segle». L'Erol, 69, 2001, pàg. 54. ISSN: 2385-3492.

[3] «http://www.rutaminera.diba.es/pres2guar.htm». Ruta Minera. Arxivat de l'original el 2013-07-10. [Consulta: 10 agost 2016].

[4] «Evolució i continuïtat de la població dels municipis 1497-2002». Banc de dades històric. Bellaterra: Centre d'Estudis Demogràfics, 2005. [Consulta: 24 octubre 2010].

[1]

[2]

[3]

[4]