Str. Muzeului 1, pe versantul de N al „Dealului Tibișir”, pe malul de SV al canalului Dunăre-Marea Neagră, la S de DN3 Constanța-Ostrov, oraș Murfatlar
Les esglésies rupestres de Murflatlar, esculpides en un turó de guixos, van ser descobertes el 1957. Les excavacions realitzades entre el 1957 i el 1960 van descobrir un complex de cel·les-habitatges, 4 esglésies petites, dues esglésies més grans, criptes i tombes, totes datades entre els segles IX-XI.[2][3][4] Des de finals del segle VII fins a principis del segle XI aquest territori va formar part del Primer Imperi Búlgar.[5][6][7]
Inscripcions
Hi ha moltes inscripcions gravades a les parets: 2 en l'alfabet grec, 2 en llengua eslava antiga (recensió búlgara) amb l'escriptura glagolítica i més de 30 amb l'escriptura ciríl·lica. Les més nombroses són les inscripcions rúniques de tipus turc: fins ara s'han trobat més de 60 anys.[8] El mateix tipus de runes s'ha utilitzat a la roseta Pliska i es pot trobar als materials de construcció i a les parets del segle IX de la primera capital búlgara Pliska. Les runes turqueses a Murfatlar es basaven probablement en l'escriptura Kharosthi.[9] El llenguatge de les runes és presumiblement búlgar, tal com suggereixen alguns estudiosos.[8] Segons investigadors romanesos, algunes pintades, inclosa una marina vikinga, van ser interpretades com a varegues.[10][11] No obstant això, podrien haver estat esculpides pels monjos locals durant la invasió de Bulgària per part dels russos.[12] Tot i els nombrosos intents d'esquivar l'escriptura de Murfatlar, encara no hi ha un desxiframent universalment acceptat i és força heterogeni.[13] Malgrat tot, és molt probable que els monjos locals s'hi inspiressin.[14]
Galeria d'imatges
Vista des de l'interior del complex
Vista des de l'interior del complex
Graffiti del complex Basarabi exposat al Museu d'Història de Constan Consta
Referències
↑Southeastern Europe in the Middle Ages, 500–1250, Florin Curta, Cambridge University Press, 2006, ISBN 0521815398, p. 232.
↑И. Барня. Предварительные сведения о каменныйх памятниках Бесарби, – Dacia, VI, 1962;
↑I. Barnea, S. Stefanescu. – Din istoria Dobrogei, III, Bucureşti, 1971, 180–233.
↑I. Barnea, V. Bilciurescu. Şantierul arheologic Basarabi (reg. Constanța), Materiale şi cercetări arheologice, Bucureşti, 6, 1959, 541–566;
↑Nikolov, G., Centralism and regionalism in Bulgaria during the early Middle ages (end of the 7th— beginning of the 11th century, Централизъм и регионализъм в ранносредновековна България (края на VII— началото на ХІ в.), София 2005, стр. 195.
↑Political geography of medieval Bulgaria. From 681 to 1018. Петър Коледаров, Издателство на Българска Академия на Науките, София 1979, стр. 55.
↑A History of the Byzantine State and Society, Author Warren T. Treadgold, Publisher Stanford University Press, 1997, ISBN 0804726302, p. 523.
↑ 8,08,1В. Бешевлиев: Етническата принадлежност на рунните надписи при Мурфатлар. – сп. Векове, 4, 1976, 12–22.
↑Florin Pintescu, PRESENCE DE L'ELEMENT VIKING DANS L'ESPACE DE LA ROMANITÉ ORIENTALE EN CONTEXTE MÉDITERRANÉEN, Studia Antiqua et Archaeologica, VIII, Iași, 2001
↑Spinei, Victor (2009). The Romanians and the Turkic Nomads North of the Danube Delta from the Tenth to the Mid-Thirteenth century. Koninklijke Brill NV.p. 54, ISBN 978-90-04-17536-5
↑Byzantine Military Organization on the Danube, 10th-12th Centuries, Alexandru Madgearu, BRILL, 2013, ISBN 9004252495, p. 27.
↑The Other Europe in the Middle Ages: Avars, Bulgars, Khazars and Cumans, editors Florin Curta, Roman Kovalev, Publisher BRILL, 2008, ISBN 9004163891, p. 191.
↑The cave and the dyke: a rock monastery on the tenth-century frontier of Bulgaria. Florin Curta, Studia Monastica 41 (1999), no. 1: 129-149; p. 140.
