|
Csakan
El csakan, també anomenat "flauta de bec romàntica" és un instrument de vent fusta que va ser força popular a Viena, Hongria i Eslovàquia a principis del segle xix. És bàsicament una flauta de bec amb claus i s'atribueix la seva creació al constructor de Budapest Anton Herberle, que en fou també el principal intèrpret durant la dècada de 1810 oferint concerts a diversos llocs.[1] La seva forma original era cilíndrica, però a partir de 1820 n'apareixen alguns que adopten la forma d'un oboè.[2] Aquesta nova versió del csakan fou la utilitzada per un altre virtuós de l'instrument anomenat Ernst Krähmer. El so greu i delicat del csakan enriqueix la família de les flautes de bec. La seva llargada fa que també fos conegut com a "flauta-bastó" i solia ser utilitzat com a tal per a fer passejades al camp i gaudir de la música en els moments de repòs. Es creu que el mateix Beethoven tenia un csakan i el feia servir sovint.[2][3] ÀudiosEs pot escoltar el so del Csakan en aquests enllaços:
Referències
|
||||||||
