David Padrós i Montoriol

David Padrós i Montoriol
Biografia
Naixement	1942 ; Igualada (Anoia)
Mort	12 febrer 2016 (73/74 anys); Barcelona
Activitat
Ocupació	compositor, pianista
Gènere	Musique actuelle (en)
Instrument	Piano
Família
Germans	Jaume Padrós i Montoriol
Premis
	Premi de composició de la Fundació Landis & Gyr 1976 (Suïssa); Premi Hans Lenz 1969 al mèrit artístic (Alemanya)
Lloc web	accompositors.com…

David Padrós i Montoriol (Igualada, 1942 - Barcelona, 12 de febrer de 2016)^[1] va ser un compositor, pedagog, i pianista català.^[2] El seu germà Jaume va ser també compositor i pedagog.

Biografia

Alumne del Conservatori de l'Ateneu Igualadí, va continuar els seus estudis musicals amb Jordi Albareda i Bach (piano) i Jordi Torra (harmonia, contrapunt, composició), estudis que va ampliar posteriorment a Alemanya i Suïssa amb Paul Baumgartner i Sava Savoff (piano), Hans Ulrich Lehmann i Klaus Huber (composició)i Jürg Wyttenbach (interpretació de la música contemporània). Va ser guanyador del premi Hanz Lenz el 1969 al mèrit artístic (Alemanya) i del premi de composició de la Fundació Landis & Gyr el 1976 (Suïssa).^[3] Va residir a Basilea fins al 1982, on va desenvolupar una intensa tasca com a compositor, pianista i pedagog. Va desenvolupar una tasca docent com a professor de músiques del món al Conservatori Superior del Liceu.^[1] Entre els seus deixebles hi figuren compositors com Hèctor Parra^[4] i Bernat Vivancos.^[5] Des de 1982 i fins al dia de la seva mort va viure a Barcelona.

Creador seriós i meticulós, es va declarar influït per Luciano Berio, Pierre Boulez i Karlheinz Stockhausen. La seva obra, molt personal, té de vegades inspiració en el pensament oriental i es preocupa molt especialment de l'espai, tant des del punt de vista físic com temporal^[6]

Des del 1971 que va ser estrenada Styx en el Festival Internacional de Música de Barcelona, les seves obres han estat interpretades a tota Europa. Entre molts festivals internacionals cal destacar el de Lucerna (Suïssa), el Gaudeamus Musikwoche (Països Baixos), Europalia-85 (Bèlgica) i el de Barcelona (1987) en el que va ser estrenada Confluències (Música per a Santa Maria del Mar). Amb Xavier Benguerel, Carles Guinovart, Albert Llanas i Jesús Rodríguez Picó va integrar el grup de compositors Confluències, amb el qual realitzà entre altres projectes un CD de la Fundació A.C.A. on s'inclou Tankas (amb la mezzo Mª Àngels Busquets). Entre 1995 i 1998 va formar part del grup de cambra Vol ad Libitum. Amb aquesta formació va publicar un CD (amb: Arachne, Xucla el silenci nocturn, Ghiza-I-Ruh, Trajectòries, Cal·ligrama I i Styx) en el qual va participar com a pianista. Darreres estrenes: Metamorfosi Mozartiana a càrrec del Grupo Enigma, Daha, a càrrec de Harry Spaarnay, Línies i Plans, a càrrec de l'OBC, (obra inspirada en un dibuix de la investigadora suïssa Emma Kunz),^[6] Sincronies, pel Grupo Enigma, dir. Juan José Olives (2011).

El fons personal David Padrós es conserva a la Biblioteca de Catalunya, que l'any 2014 li dedicà l'exposició "Espai David Padrós" ^[7]

Obres

**Catàleg d'obres de David Padrós**
Any	Obra	Tipus d'obra	Editorial
1967	2 canciones, per a soprano i piano	Música vocal	-
1968	3 impromptus, per a piano	Música solista (piano)	-
1970	Binari, per a quartet de corda	Música de cambra	-
1971	Styx, per a orquestra de cambra	Música de cambra	Breitkopf & Härtel
1971	Segments, per a flauta	Música solista (flauta)	-
1971	Heptagonal, per a piano	Música solista (piano)	-
1971	Cnra Gora, per a baríton, flauta, viola i percussió	Música vocal	-
1973	Khorva, per a orquestra simfònica	Música simfònica	-
1974	Materials, per a quintet de vent	Música de cambra	-
1974	Cal·ligrama I, per a flauta en sol i piano	Música de cambra	Clivis
1976	Deux legendes, per a orgue	Música solista (orgue)	Clivis
1977	Batalla, per a piano, clave i 12 cordes	Música per a conjunt instrumental	-
1979	Musik im Raum, per a 2 pianos, flauta oboèm clarinet i percussió	Música per a conjunt instrumental	-
1983	Jo-Ha-Kyu, per a orquestra simfònica	Música simfònica	-
1983	6 cançons populars catalanes, per a cor mixt a 4 veus	Música coral	Clivis
1984	Cal·ligrama II, per a flauta i clave	Música de cambra	Clivis
1984	Arachne, per a conjunt de cambra	Música de cambra	-
1985	Maqam, per a piano	Música solista (piano)	-
1985	Confluències, per a 8 metalls, percussió i electrònica	Música electrònica	-
1986	Trajectòries, per a violí	Música solista (violí)	Clivis
1988	Skizze, per a guitarra	Música solista (guitarra)	Clivis
1989	Reflexe, per a violí i piano.	Música de cambra	Clivis
1989	Chacone, per a quartet de corda i clave	Música de cambra	-
1990	Ketjak, per a 4 pianistes a 2 pianos	Música de cambra	-
1990	El sermó de Muntaner, per a quartet vocal, 4 instruments de vent, orgue	Música vocal	-
1991	Recordant a W.A. Mozart, per a clarinet i orgue	Música de cambra	-
1991	La Sala de la Suprema Harmonia, per a conjunt instrumental	Música per a conjunt instrumental	-
1992	Nocturne, per a flauta, clarinet, viola	Música de cambra	-
1992	Jdeb, per a quartet de flautes de bec	Música de cambra	-
1993	Sis Diferències (sobre un tema popular mallorquí), per a orgue.	Música solista (orgue)	Tritó Edicions
1993	Gjatams, per a quartet amb piano	Música de cambra	-
1993	Ghiza-I-Ruh, per a flauta, clarinet i piano	Música de cambra	-
1994	Xucla el silenci nocturn, per a violí, violoncel, flauta, clarinet	Música de cambra	-
1994	Qawwali, per a quartet de flautes de bec	Música de cambra	-
1994	Klagelied, per a piano	Música solista (piano)	-
1994	17 Cançons populars catalanes, per a piano.	Música solista (piano)	Clivis
1995	Ressonàncies, per a piano.	Música solista (piano)	Boileau (Colien Honegger)
1996	Manas, per a piano, quintet de vent, percussió	Música de cambra	-
1996	Fragment, per a quartet de corda	Música de cambra	-
1996	Dialog, per a 2 guitarres	Música de cambra	-
1996	5 tankas, per a mezzosoprano, flauta, clarinet, guitarra	Música vocal	-
1997	Sunyata, per a flauta i guitarra	Música de cambra	-
1997	Cheops, per a orquestra de cambra	Música per a conjunt instrumental	-
1998	El Mascarón y su vihuela, per a violí, violoncel, guitarra	Música de cambra	-
1999	Verwandlung, per a quartet de flautes.	Música de cambra	Tritó Edicions
2000	Degung, per a flauta de bec i vibràfon	Música de cambra	-
2001	Projeccions, per a orquestra de cambra	Música per a conjunt instrumental	-
2001	El temps segons Rama, per a orquestra simfònica	Música simfònica	-
2001	3 Poemas Sonoros, per a cor mixt a 4 veus	Música vocal	-
2001	2 cançons populars catalanes, per a cor mixt a 4 veus.	Música vocal	Clivis
2002	Concert per a piano i orquestra, per a piano i orquestra	Música simfònica	-
2002	Acciones y reacciones, per a flauta i piano.	Música de cambra	Universidad de Alcalá
2003	Lignes dans l'espace, per a flauta en sol	Música solista (flauta)	-
2003	Diario de noche, per a piano	Música solista (piano)	-
2004	Amalgames, per a clarinet i piano	Música de cambra	-
2004	Instants, per a piano.	Música solista (piano)	Tritó Edicions
2005	Metamorfosis mozartiana, per a orquestra de cambra.	Música per a conjunt instrumental	Tritó Edicions
2006	Daha, per a clarinet baix	Música solista (clarinet baix)	-
2006	Derivaciones, per a vibràfon	Música solista (vibràfon)	-
2006	Línies i plans, per a orquestra simfònica.	Música simfònica	Tritó Edicions
2008	Abstracció 1, per a flauta shakuhachi	Música solista (flauta shakuhachi)	-
2008	Eclíptica, per a clarinet i violoncel.	Música de cambra	Tritó Edicions
2009	Abstracció 2, per a clarinet	Música solista (clarinet)	-
2009	Abstracció 3, per a guitarra	Música solista (guitarra)	-
2010	Sincronies, per a orquesta de cambra	Música per a conjunt instrumental	-
2010	Interludi, per a conjunt de cambra	Música de cambra	-

Premis

Premi Hanz Lenz el 1969 al mèrit artístic (Alemanya)^[3]
Premi de composició de la Fundació Landis & Gyr el 1976 (Suïssa).^[3]

Conferències

"Música, espai i arquitectura", a càrrec de David Padrós. Biblioteca de Catalunya, 22 de gener de 2014.^[8]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Vilaprinyó i Albareda, Francesc «Mor l'eclèctic compositor igualadí David Padrós». Anoia Diari.
↑ «David Padrós i Montoriol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 «Fallece el compositor catalán David Padrós». Platea Magazine.
↑ Parra, Hèctor «David Padrós, in memoriam». El Núvol.
↑ «Bernat Vivancos, nou director musical de l'Escolania de Montserrat». VilaWeb.
↑ ^6,0 ^6,1 Pérez Senz, Javier; Dávila, Ana Maria «Qui és qui en la música catalana». Nexus. Fundació Caixa Catalunya, 37, pàg. 210. Arxivat de l'original el 2016-04-07. ISSN: 1575-0876 [Consulta: 24 març 2016]. Arxivat 2016-04-07 a Wayback Machine.
↑ «Espai David Padrós». Biblioteca Nacional de Catalunya. [Consulta: 20 febrer 2016].
↑ «Conferència "Música, espai i arquitectura" a càrrec del compositor David Padrós». Biblioteca Nacional de Catalunya. [Consulta: 20 febrer 2016].

Enllaços externs

[:1-1] 1,0 ^1,1 Vilaprinyó i Albareda, Francesc «Mor l'eclèctic compositor igualadí David Padrós». Anoia Diari.

[2] «David Padrós i Montoriol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[:0-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 «Fallece el compositor catalán David Padrós». Platea Magazine.

[4] Parra, Hèctor «David Padrós, in memoriam». El Núvol.

[5] «Bernat Vivancos, nou director musical de l'Escolania de Montserrat». VilaWeb.

[:2-6] 6,0 ^6,1 Pérez Senz, Javier; Dávila, Ana Maria «Qui és qui en la música catalana». Nexus. Fundació Caixa Catalunya, 37, pàg. 210. Arxivat de l'original el 2016-04-07. ISSN: 1575-0876 [Consulta: 24 març 2016]. Arxivat 2016-04-07 a Wayback Machine.

[7] «Espai David Padrós». Biblioteca Nacional de Catalunya. [Consulta: 20 febrer 2016].

[8] «Conferència "Música, espai i arquitectura" a càrrec del compositor David Padrós». Biblioteca Nacional de Catalunya. [Consulta: 20 febrer 2016].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]