Dret concursalEl Dret concursal és la branca del Dret mercantil formada per les normes substantives i processals que tenen per objecte la regulació del concurs de creditors.[1] La seva finalitat és buscar una solució a la situació d'insolvència d'un deutor respecte dels seus creditors, perquè el primer pugui finalment complir amb les seves obligacions. En Dret espanyol la seva regulació es troba de manera unitària a la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal i a nivell europeu respecte dels casos de Dret internacional privat al Reglament (CE) nº 1346/2000 del Consell de 29 de maig de 2000 sobre procediments d'insolvència. El concurs de creditors consisteix en un procés judicial civil l'objectiu preferit del qual és arribar a un acord entre el deutor insolvent i els seus creditors. Comprèn les especialitats normatives a què se sotmeten el conjunt dels creditors d'un deutor i a ell mateix quan no es poden satisfer totes les seves obligacions de manera regular degut a la seva insolvència. El deutor es veu impossibilitar per a poder pagar, ja que té més creditors que béns o crèdit per a poder satisfer-los (situació d'impotència patrimonial). Aquesta situació de crisi econòmica o insolvència es resol per la legislació concursal aportant dos tipus de solucions com a conclusió del concurs de creditors:
HistòriaAl llarg de la història s'identifiquen vestigis d'institucions precursores del que avui en dia conforma el Dret concursal i el concurs de creditors. En primer lloc en el Dret romà s'hi trobava la figura de la cessió de béns. Referències
Bibliografia
Information related to Dret concursal |