|
Ducat de Medinaceli
El ducat de Medinaceli és un títol nobiliari espanyol creat per la reina Isabel la Catòlica el 1479 a favor de Luis de la Cerda i de la Vega, V comte de Medinaceli. El seu nom es refereix al municipi de Medinaceli, a la província de Sòria (Castella i Lleó). Té associada Grandesa d'Espanya de classe immemorial des 1520 i dona nom a la Casa de Medinaceli. Per la majoria de genealogistes és considerat el títol més important de l'aristocràcia espanyola en ser els seus titulars descendents directes del rei Alfons X de Castella.[1] HistòriaComtat de MedinaceliLa vila de Medinaceli fou cap d'un vescomtat sota el control directe de la corona castellana fins a 1368.[2] El territori s'atorgà a Bernardo de Bearne, fill de Gastó III de Foix i cavaller d'Enric II, com a premi per haver donat suport a la seva causa com a pretendent al tron durant la Guerra Civil castellana (1351-1369) contra Pere I, que suposà l'assassinat del rei i l'inici de la dinastia Trastàmara.[3] El mateix any, el rei Enric elevà el títol a comtat[2] i feu casar a Bernardo amb Isabel de la Cerda,[4] filla del comte de Claramonte i neta d'Alfons de la Cerda, el qual també era net d'Alfons X el Savi,[5] que aportà al títol un important patrimoni, amb la senyoria d'El Puerto de Santa María i altres estats.[6] Pels seus orígens reials, la dinastia materna esdevingué la preponderant i els fills, finalment, van adoptar el cognom de la Cerda.[5]
Llista de titularsReferències
Enllaços externs
Information related to Ducat de Medinaceli |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
