Ecoansietat
L'ecoansietat és una alteració emocional i psicològica que s'ha relacionat clínicament amb aspectes del trastorn d'ansietat generalitzada (TAG) i que s'emmarca en la relació de l'individu amb l'estat i el futur del medi ambient i de la natura.[1] Es tracta d'un estat d'angoixa aguda sobre els impactes nocius que el canvi climàtic tindrà en la biodiversitat, la societat i en la vida de la mateixa persona afectada.[2] No s'ha de confondre amb la solastàlgia, una altra forma d'estrès existencial basat en la percepció immediata i l'estrès posttraumàtic del canvi climàtic en l'entorn i associat a desastres mediambientals com ara erupcions, sequeres o la pèrdua del litoral per la pujada del nivell del mar.[3] Atesa la novetat d'aquest terme i l'empitjorament del context climàtic, no hi ha encara una definició clínica prou precisa ni dades sobre la seva prevalença o implicacions arreu del món. Malgrat que en diversos indrets d'Europa i dels Estats Units d'Amèrica la capa més jove de la comunitat universitària ha expressat en estudis que, en un 15%, el futur climàtic els angoixava constantment, això no implica cap correlació amb una patologia mèdica.[4] És en els casos en què s'ha emmarcat com una preocupació «habitual» quan s'associa tant a accions i actituds positives com negatives i no constitueix pas una afecció mèdica.[5] Altres estudis acadèmics han afirmat que, en l'àmbit europeu, uns 6 de cada 10 joves[6] o fins i tot el 75% arreu del món podria patir ecoansietat.[7] En els casos d'ecoansietat en què sí s'ha detectat simptomatologia clínica, s'han documentat sentiments de tristesa, culpa, alteracions del son, trastorns de comportament alimentari, dificultat per concentrar-se, solastàlgia i desconnexió de la terra.[8] Aquest concepte, que forma part d'un entramat de problemes socials i de la pèrdua contemporània de valors cívics, vinculada a la globalització i al capitalisme, s'ha descrit com una peça més del desencant cap al model educatiu als països escandinaus; s'ha empès l'escola a ser considerada la salvació intel·lectual per generacions joves sense perspectiva ambiental i amb un horitzó de futur injust.[9] A més a més, se l'ha vinculat a una creixent desconfiança i pèrdua de participació política, a la perpetuació del prejudici d'immaduresa de les generacions més adultes cap a una crítica legítima de les generacions joves —i el consegüent immobilisme social que se'n deriva—[10] i també a una baixada de la taxa de natalitat en molts països desenvolupats.[7][11][12] Referències
Bibliografia
Information related to Ecoansietat |