Edgar Faure

Edgar Faure
Biografia
Naixement	18 agost 1908 ; Besiers (França)
Mort	30 març 1988 (79 anys); 7è districte de París (França)
Sepultura	cementiri de Passy
Diputat al Parlament Europeu
	Representa: Union for France (en) ; 17 juliol 1979 – 23 juliol 1984 ; Legislatura: I legislatura del Parlament Europeu ; Circumscripció electoral: França ; Electe a: Eleccions al Parlament Europeu de 1979
Seient 18 de l'Acadèmia Francesa
	8 juny 1978 – 30 març 1988 ; ← André François-Poncet – Michel Serres →
Diputat a l'Assemblea Nacional
	3 abril 1978 – 28 setembre 1980 (elegit al Senat) ; ← Edgar Faure – Roland Vuillaume → ; Legislatura: sisena legislatura de la Cinquena República Francesa ; Circumscripció electoral: Doubs' 3rd constituency (en)
Diputat a l'Assemblea Nacional
	2 abril 1973 – 2 abril 1978 ; ← Christian Genevard – Edgar Faure → ; Legislatura: cinquena legislatura de la Cinquena República Francesa ; Circumscripció electoral: Doubs' 3rd constituency (en)
President of the French National Assembly (en)
	2 abril 1973 – 2 abril 1978 ; ← Achille Peretti – Jacques Chaban-Delmas →
Diputat a l'Assemblea Nacional
	21 octubre 1969 – 6 agost 1972 (entrada al govern) ; ← Christian Genevard – Christian Genevard → ; Legislatura: quarta legislatura de la Cinquena República Francesa ; Circumscripció electoral: Doubs' 3rd constituency (en)
Diputat a l'Assemblea Nacional
	11 juliol 1968 – 12 agost 1968 (entrada al govern) ; ← Louis Maillot – Christian Genevard → ; Legislatura: quarta legislatura de la Cinquena República Francesa ; Circumscripció electoral: Doubs' 3rd constituency (en)
Ministre d'Agricultura
	7 abril 1967 – 10 juliol 1968 ; ← Edgar Faure – Robert Boulin → ; Membre del gabinet: Pompidou IV Cabinet (en)
Diputat a l'Assemblea Nacional
	3 abril 1967 – 7 maig 1967 (entrada al govern) ; ← Louis Maillot – Louis Maillot → ; Legislatura: tercera legislatura de la Cinquena República Francesa ; Circumscripció electoral: Doubs' 3rd constituency (en)
Ministre d'Agricultura
	8 gener 1966 – 1r abril 1967 ; ← Edgard Pisani – Edgar Faure → ; Membre del gabinet: Pompidou III cabinet (en)
Ministre d'Economia, Finances i Indústria de França
	14 maig 1958 – 28 maig 1958 ; ← Pierre Pflimlin – Antoine Pinay → ; Membre del gabinet: Pierre Pflimlin Cabinet (en)
Ministre de l'Interior de França
	1r desembre 1955 – 24 gener 1956 ; ← Maurice Bourgès-Maunoury – Jean Gilbert-Jules → ; Membre del gabinet: Edgar Faure administration (2) (en)
President del Consell de França
	23 febrer 1955 – 23 gener 1956 ; ← Pierre Mendès-France – Guy Mollet →
Ministre d'Afers Exteriors de França
	20 gener 1955 – 23 febrer 1955 ; ← Pierre Mendès-France – Antoine Pinay → ; Membre del gabinet: govern Pierre Mendès-France
Ministre d'Economia, Finances i Indústria de França
	18 juny 1954 – 20 gener 1955 ; ← Edgar Faure – Robert Buron → ; Membre del gabinet: govern Pierre Mendès-France
Ministre d'Economia, Finances i Indústria de França
	16 gener 1954 – 12 juny 1954 ; ← Edgar Faure – Edgar Faure → ; Membre del gabinet: Gouvernement Joseph Laniel II (fr)
Ministre d'Economia, Finances i Indústria de França
	28 juny 1953 – 16 gener 1954 ; ← Maurice Bourgès-Maunoury – Edgar Faure → ; Membre del gabinet: Gouvernement Joseph Laniel I (fr)
President del Consell de França
	20 gener 1952 – 28 febrer 1952 ; ← René Pleven – Antoine Pinay →
Ministre d'Economia, Finances i Indústria de França
	20 gener 1952 – 28 febrer 1952 ; ← René Mayer – Antoine Pinay → ; Membre del gabinet: Edgar Faure administration (1) (en)
Ministre de Justícia de França
	11 agost 1951 – 7 gener 1952 ; ← René Mayer – Léon Martinaud-Déplat → ; Membre del gabinet: Gouvernement René Pleven II (fr)
President mission du bicentenaire de la Révolution française et de la Déclaration des droits de l'homme et du citoyen (en)
	1988 ; ← Michel Baroin – Jean-Noël Jeanneney →
Senador de França
Senador de la Comunitat Francesa
Dades personals
Formació	agregació de dret ; Henri IV high school in Béziers (en) ; Institut Nacional de les Llengües i Civilitzacions Orientals ; Lycée Voltaire
Activitat
Lloc de treball	Estrasburg ; Brussel·les ; París
Ocupació	polític, escriptor, historiador del dret, diplomàtic, advocat
Partit	Reagrupament per la República ; Unió de Demòcrates per la República ; Partit Republicà Radical i Radical-Socialista
Membre de	Acadèmia Francesa (1978–1988); Acadèmia de Ciències d'Ultramar ; Acadèmia del Regne del Marroc (soci)
Obra
Localització dels arxius	Arxius Nacionals de França [ 505AP] ;
Família
Cònjuge	Lucie Faure (1931–)
Premis
	(1985) Premi Pierre Lafue; Premi Cazes; Concours général ;

Edgar Faure (Besiers, 1908 - París, 1988) fou un polític francès, historiador i escriptor.

Biografia

Va néixer a Béziers (Hérault) el 18 d'agost de 1908, i va morir a Paris el 30 de març de 1988 (enterrat al cementiri de Passy).

El seu pare era metge militar i la seva mare procedia d'una família de metges.^[1] Degut a la mobilitat professional del seu pare va estudiar en diferents llocs, a les escoles de Verdun i Narbona i els instituts de Sailly i Paris. Va estudiar rus a l'Escola d'Idiomes Orientals i amb només 21 anys ja era advocat (el més jove de França).^[1]

L'any 1931 amb 23 anys, es va casar amb Lucie Meyer, escriptora (va ser fundadora amb Raymond Aron de la revista La Nef) amb la que va tenir dos fills. En aquesta època va escriure diverses novel·les policíaques^[2] amb els pseudònims Edgar Sanday i Ed Faure. També va compondre algunes peces musicals que ell mateix interpretava al piano.^[1]

L'any 1979 entrà a l'Acadèmia Francesa

Professor de Dret a la Facultat de Dijon (1962)

Carrera política

Va tenir una carrera política particularment intensa. D'ideologia esquerrana, inicialment del Partit Radical-Socialista, i més tard amb posicions properes al gaullisme. Davant d'algunes crítiques pels seus canvis ideològics Faure va dir: "no és pas el penell el que gira, és el vent que canvia".^[1] Va començar la seva activitat política a Alger l'any 1944, i l'any següent va substituir al procurador general francès al Tribunal militar internacional de Nuremberg.^[3]

Al llarg de la seva carrera, ocupà diferents carteres ministerials (Pressupost, Justícia, Finances en quatre governs, Assumptes Exteriors, Agricultura, Assumptes Socials i Educació), tant a la IVª com a la V República. De 1973 a 1978 president de l'Assemblea Nacional, President del Consell de Ministres (1955-56), i alcalde de Port-Lesnay de 1947 a 1979 i l'any 1983, i de Pontarlier de 1971 a 1978.

Senador (membre del Grup de l'esquerra Democràtica) per Doubs des de 1980 fins a la seva mort.^[4]

Diputat al Parlament Europeu 1979 i 1984 per UDF.

Notes

La Llei d'orientació de l'ensenyament superior de l'any 1968 es coneix com a Llei Faure
L'any 2007 es va crear a Paris el Premi de Literatura Política Edgar Faure^[1]^[5]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 «Association Edgar Faure» (en francès). [Consulta: 9 març 2015].
↑ Sanday, Edgar. Monsieur Langois n'est pas toujours égal à lui même (en francès). 10-18. ISBN 2264010266.
↑ Granger, Bernard «Brillant, narcissique et mauvais jouer: le vrai Edgar Faure». Le Nouvel Observateur, 14-08-2014.
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.senat.fr
↑ «Edgar Faure» (en francès). Arxivat de l'original el 2015-04-29. [Consulta: 30 abril 2015].

Obres

"Le Serpent et la Tortue". Les problemes de la Chine Populaire. Paris. Juillard 1957
L'education nationale et la participation. Ed.Plon. 1968
Le disgrâce de Turgot, 12 mais 1976. Paris: Ed. Plon 1982
Ce que je crois. Paris: B. Grasset 1971
Appendre à être. Paris: Fayard-Unesco 1972. Hi ha una traducció al castellà: Aprender a ser. Alianza Editorial 1996
Le banqueroute de Law, 17 juillet 1720. Paris: Gallimard 1977
Memories i Memoires 2. Paris Ed. Plon, anys 1982 i 1984
Le messanger d'arc-en-ciel. Obra de ficció. 1987

Bibliografia

Rodolphe Oppenheimer i Luc Corluer. Edgar Faure. Secrets d'Etat, secrets de famille. Editions Ramsay. 2014 ISBN 978-2812200342
Yves Marek. Edgar Faure. L'optimiste. La Documentation française 2010. ISBN 978-2-11-007960-2
Daniel Colard. Edgar Faure: ou, L'intelligence de la politique 1945-1975. J.Dullis, Paris 1975
Jerôme Mairet. Edgar Faure: un homme, une histoire. J.Mairet 1992
Raymond Krakovitch. Edgar Faure: Le virtuose de la politique. Economica, Paris 2006. ISBN 9782717851786
Patrice Lestrohan. L'Edgar: biographie d'Edgar Faure (1908-1988). Le Cherche,midi, Paris 2007. ISBN 9782749105857
Josep Pallach. La explosión educativa (personalidad entrevistada: Edgar Faure). Biblioteca Salvat de grandes temas;64. 1975

Càrrecs públics
Precedit per: Pierre Mendès-France	President del Consell de França 1955-1956	Succeït per: Guy Mollet

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edgar Faure

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 «Association Edgar Faure» (en francès). [Consulta: 9 març 2015].

[2] Sanday, Edgar. Monsieur Langois n'est pas toujours égal à lui même (en francès). 10-18. ISBN 2264010266.

[3] Granger, Bernard «Brillant, narcissique et mauvais jouer: le vrai Edgar Faure». Le Nouvel Observateur, 14-08-2014.

[4] {[enllaç sense format]} http://www.senat.fr

[5] «Edgar Faure» (en francès). Arxivat de l'original el 2015-04-29. [Consulta: 30 abril 2015].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]