Els canons de Navarone
Els canons de Navarone[1] (títol original en anglès: The Guns of Navarone) és una pel·lícula bèl·lica britanicoestatunidenca dirigida per J. Lee Thompson, estrenada el 1961. Està inspirada en una novel·la de l'escriptor escocès Alistair MacLean,[2] i va rebre un Oscar als millors efectes visuals.[3] Pel que fa al rodatge, per als interiors es van fer servir els estudis britànics de Shepperton i Elstree, mentre que els exteriors van filmar-se a l'illa grega de Rodes.[3] Els canons de Navarone va tenir una continuació l'any 1978, Força 10 de Navarone, dirigida per Guy Hamilton i protagonitzada per Harrison Ford. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[1][4] ArgumentL'any 1943, les forces de l'Eix Roma-Berlín ocupen la mar Egea, fent impossible l'evacuació de dos mil soldats britànics de l'illa de Keros. L'estret de Navarone, la seva única sortida, és sota el foc de dos canons gegantins instal·lats a l'illa de Navarone. La seva ciutat principal, Mandrakos, està situada en el centre mentre que al nord de l'illa es troba la fortalesa protegint els canons. La solució dels Aliats és un comando compost de soldats anglesos i grecs encarregats de fer-los saltar pels aires. Amb el suport dels resistents grecs, aconsegueixen la seva missió, destruint els dos canons, cosa que permet el comboi de la Royal Navy de socórrer els 2.000 soldats bloquejats pels alemanys.[5] Repartiment
Premis i nominacionsPremis
Nominacions
Anècdotes
Referències
Information related to Els canons de Navarone |