L'enrajolat^[1] és la totalitat de rajoles que es posen per sobre de la solera, d'una estructura, d'una paret… S'empra enrajolament o enrajolada per a designar l'acció de posar-les. En termes generals i designant el sòl fet amb qualsevol mena de material, pot rebre el nom de paviment (quan es construeix a l'exterior o per al trànsit de vehicles).

Dins l'entorn de la construcció l'enrajolat es considera un treball d'acabat i la seva missió essencial és de ser part de la superfície de desgastament apta per a caminar-hi o per a la circulació. La solera, al contrari, és part de l'obra, està situada immediatament per sota del sòl i té la finalitat fonamental d'assolir un nivell establit.

La resistència a l'abrasió i als impactes és la propietat que defineix les aptituds de l'enrajolat. Ha de complir a més a més les condicions d'horitzontalitat i llisor, conjuntament amb la d'higiene, homogeneïtat i qualitat estètica. En condicions especials es pot exigir segons la seva destinació tingui característiques resistent als àcids, xispes, antilliscant, dur, atèrmic, asonor, etc.

Es pot classificar segons els següents criteris:

• Tipus i qualitat dels materials;
• Mètode d'execució;
• Treballs de terminació.

La llista de materials per a l'enrajolat ha anat variant amb l'avanç tecnològic de la indústria de la construcció.

Podem trobar enrajolats de ceràmica, de pedres naturals (marbre, etc..), monolítics, pre-emmotllats.... Tots aquests tipus tenen característiques particulars en la seva composició, construcció, materials i durabilitat.

• Paviment hidràulic

• rajola de València
• Morter (construcció)

• Ciment
• Formigó armat