Enric I de Bar

Biografia
Naixement	1158 valor desconegut
Mort	octubre 1190 (31/32 anys) Acre (Israel)
Activitat
Ocupació	feudatari
Altres
Títol	Comte de Bar (1170–1190)
Família	Casa de Scarpone
Pares	Renald II de Bar   i Agnes de Blois
Germans	Tibald I de Bar Renald de Bar

Enric I de Bar (francès: Henri Ier de Bar) (valor desconegut, 1158 - Acre, octubre 1190) fou comte de Bar, senyor de Mousson i d'Amance de 1170 a 1190.

Era fill de Renald II, comte de Bar, senyor de Mousson i d'Amance, i d'Agnès de Xampanya.^[1]

Era encara menor d'edat a la mort del seu pare i la regència fou assegurada per la seva mare de 1170 a 1173. Diversos avantpassats d'Enric de Bar havien estat comtes vitalicis de Verdun, i Agnès de Xampanya va reclamar el comtat de Verdun al bisbe el 1172, però es va haver d'enfrontar a un rebuig. Llavors va destrossar la diòcesi de Verdun. La mare i el fill foren excomunicats i es van haver de sotmetre el 1177.

El 1178, el bisbe de Toul va començar la construcció d'una fortalesa a Liverdun, amb autorització del duc de Lorena Simó II. Superat per l'amplitud de la tasca, la va confiar a Enric, que en podria conservar l'ús. Això no va comprometre les bones relacions amb el duc de Lorena, fins i tot si aquest últim es podria haver sentit amenaçat per les fortaleses de Liverdun, Amance i Mousson.

Per la seva mare, Enric era cosí germà de Felip August, rei de França. Va assistir a la seva consagració l'1 de novembre de 1179 a Reims.

Després de la caiguda de Jerusalem el 1187, Enric va participar en la tercera croada; va marxar a mitjan any 1189, abans que els reis de França i d'Anglaterra, i va arribar a Terra Santa, on es va reunir amb els cavallers que assetjaven Acre. El 4 d'octubre de 1190 fou greument ferit en el transcurs d'un enfrontament contra les forces de Saladí i va morir de les seves ferides deu a quinze dies més tard.^[2]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric I de Bar

• Georges Poull, La Maison souveraine et ducale de Bar, 1994