|
Eugeni Jofra i Bafalluy
Eugeni Jofra i Bafalluy (Barcelona, 11 d'octubre de 1941 - Barcelona, 11 de març de 2001),[1] conegut pel seu nom artístic Eugenio, va ser un popular humorista català que es va fer famós arreu d'Espanya arran de nombroses aparicions televisades i gravacions entre els anys 80 i 90. BiografiaPrimers anysNascut en la postguerra, va tenir una infància complexa per la influència del seu pare qui li manifestava la poca confiança que tenia en ell.[2] Va estudiar a l'escola Massana i va començar a treballar de joier a la dècada dels 1960. Va conèixer Conchita Alcaide Rodríguez, una delineant d'origen andalús afeccionada a la música i amb bona veu. Es van casar el 13 de juliol de 1967 i varen tenir dos fills, Gerard (1969) i Ivens (1971). Varen formar el duo musical Els Dos i varen començar a actuar el 1968, quan la Nova Cançó era de màxima actualitat i quan la música en directe en ambients reduïts i intimistes feia créixer el nombre de locals amb música folk del nord i el sud d'Amèrica. Actuaven al Pub KM, el Babieca o el Breston, fins que el 1976 varen crear la seva pròpia sala, el Sausalito de Barcelona.[3] Van musicar poemes com Corrandes d'Exili de Pere Quart o Vinyes verdes vora el mar de Josep Maria de Sagarra, abans que Lluís Llach i Ovidi Montllor. Fins i tot es van presentar a la preselecció d'Eurovisió el 1970 amb la cançó Balada del Maderero,[3] amb la que van aconseguir el quart lloc l'any en què Julio Iglesias competí amb Gwendoline.[4] HumoristaEugenio sempre havia estat afeccionat als acudits, però no s'havia plantejat dedicar-s'hi.[5] Durant una actuació l'any 1974 al Pub KM, la seva dona es va haver d'absentar per motius familiars i Eugenio va començar a explicar històries i contes de caràcter humorístic. La improvisada actuació va tenir una molt bona acollida i van ser el propietari del local, Amadeu Molins,[6] i la seva dona qui el van animar a complementar les actuacions musicals del duo amb la d'ell, en solitari, explicant acudits i contes, sovint surrealistes. L'èxit d'aquesta nova vessant artística va eclipsar en poc temps la musical, que va passar a ser anecdòtica.[7] Dotat d'un singular estil per a explicar acudits, sense somriure, taciturn i introvertit («només ric quan cobro», solia dir). Utilitzava el castellà amb un fort accent català i la inclusió de diverses paraules catalanes. Els seus contes començaven normalment amb la frase "¿Saben aquel que diu...?" que precedia la història. En va emmagatzemar més de 10.000.[5] Sovint amb una cigarreta a la mà, un got de whisky —que acabaria reemplaçant per suc de taronja— i unes ulleres graduades de vidres fumats, Eugeni apareixia en públic amb una camisa de seda negra, descordada perquè deixés entreveure un gran penjoll amb creu d'or i d'altres joies fetes per ell mateix.[8][9] La mort de Conchita Alcaide l'11 de maig de 1980, víctima d'un càncer de mama, va sumir Eugenio en una depressió que va abordar treballant incansablement i deixant-se atrapar per la vida nocturna. Va tenir una nova parella, anomenada Conchita Ruiz i també andalusa com la seva primera esposa. Conchita ja tenia un fill, Daniel, al que Eugenio el tractà com un fill més. Amb Conchita va tenir un fill, Eugeni (1986).[6] L'Eugenio gaudí de la seva màxima popularitat als anys 80, amb nombroses aparicions en viu i a la televisió, així com amb edicions dels seus acudits en cassets, comercialitzades arreu. Va rodar la pel·lícula Un geni amb l'aigua al coll. Va fer una sèrie d'espais humorístics a Televisió de Catalunya, on actuà íntegrament en català. DecadènciaL'èxit el va devorar i a principis dels 90 va caure en la droga. S'apartà dels escenaris, va empitjorar les seves relacions personals, i es va separar de la seva parella.[6] Es va casar amb Isabel Soto,[8] qui va influir de forma encara més negativa en ell. Caigué en una depressió, es tancà al seu estudi del Montanyà, i es concentrà en la pintura i l'esoterisme.[10] Amb l'ajuda dels seus amics i la seva família anterior va reaparèixer el 1999 amb actuacions a Luz de Gas i després amb l'espectacle Érase otra vez... Eugenio. Va morir d'un atac de cor l'11 de març de 2001, mentre dinava amb uns amics al restaurant Oliver & Hardy de Barcelona.[10] HomenatgesEl 2023 es va estrenar la pel·lícula Saben aquell, basada en la vida d'Eugenio, protagonitzada per David Verdaguer i dirigida per David Trueba.[11] Treballs discogràfics
Cinema
Referències
Enllaços externs
Information related to Eugeni Jofra i Bafalluy |
||||||||||||||||||||||||||||||
