Euskaltzaindia
L'Euskaltzaindia, en català Reial Acadèmia de la Llengua Basca, és la institució acadèmica oficial[1] que regula les normatives (gramàtiques, diccionaris, etc.) del basc. HistòriaVa ser fundada el 1919 per les quatre diputacions provincials: Araba, Biskaia, Guipúscoa i Navarra.[1] El seu símbol és un roure i el lema Ekin eta Jarrai («Començar i Seguir»). Està oficialment reconeguda pels Estats de França (1995) i Espanya (1976).[2] Des de 1920, publica anualment la revista Euskera per difondre la seva activitat. Des del 26 de desembre de 1976 va passar a denominar-se Reial Acadèmia, sent reconeguda per l'Estat d'autonomia basc de 1979. Des del 1979, passà a ser considerada Institució Consultiva Oficial de l'Euskera. I el 1986, Navarra la va reconèixer oficialment en les seues lleis forals.[1] Organització internaEs divideix en diverses comissions que treballen en forma independent però coordinada:
Objectius i activitatsLa seva tasca ha servit sobretot per a consolidar l'euskera batua, el basc unificat que es fa servir com a estàndard. Aquesta és la llengua que es fa servir a les ikastoles, escoles basques, a gran part de les escoles d'Euskal Herria i als mitjans de comunicació, i ha possibilitat el resorgiment de l'idioma després de la dictadura franquista. Nom de la llenguaLa forma euskera (dels dialectes guipuscoà, biscaí i alt-navarrès) és més usada que el terme basc entre els castellanoparlants bascos i és l'adoptada en el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola.[3] En canvi, en batua se l'anomena únicament euskara (la més comuna en els dialectes centrals). També, segons la regió, se l'anomena euskala, eskuara, eskuera, eskara, eskera, eskoara, euskiera, auskera, oskara, uskera, uskaa, uska o üskara. Acadèmics destacatsPresidents [4]
Referències
Enllaços externs
Information related to Euskaltzaindia |