L'Exèrcit de l'aire i de l'espai francès (francès: Armée de l'Air et de l'Espace) és un dels quatre exèrcits que componen les forces armades franceses (armée française) junt amb l'exèrcit de terra (Armée de terre) el de marina (Marine nationale) i la gendarmeria (Gendarmerie nationale).
L'exèrcit de l'aire francès el componen 47.700 militars i 7.500 civils (any 2010)[1] i realitzen 233.000 hores de vol per any. El seu pressupost anual del 2010 va ser de 4,8 milions d'euros.
Història
L'aviació militar francesa va néixer l'any 1909, essent França el primer país del món equipat amb avions de combat. Des de la llei de 29 de març de 1912 l'aeronàutica militar francesa forma part oficialment de les forces armades franceses i estandarditzà els emblemes d'aeronau, cosa que feu el 1912 tot basant-se en l'escarapel·la nacional francesa tradicional.[2]
A l'entrada de la Primera Guerra Mundial França disposava de 148 avions i 15 dirigibles, en el moment de l'armistici de 1918 França tenia en servei 3.618 avions.[3] 5.500 pilots i observadors hi moriren (31% de pèrdues).[4]
Durant la Segona Guerra Mundial es produí la Batalla Aèria de França (1940) i, de 1940 a 1943 es creà la "FAFL" (Forces aériennes françaises libres) pels aviadors francesos que no obeïen el govern col·laboracionista del mariscal Petain (govern de Vichy).
Un avió estatunidenc T-28 Trojan amb els colors de l'exèrcit de l'aire francès que es va utilitzar a la guerra antiguerrilla d'Algèria.
El 2011 l'exèrcit de l'aire francès participa en la revolució líbia de 2011, en suport dels rebels contra el govern de Gaddafi.
El 2020 formalitza un canvi de nom per incloure la defensa de l'espai exterior i passa a dir-se Armée de l'Air et de l'Espace.[5]
Organització
Sota l'autoritat del cap d'estat major de l'exèrcit de l'aire (Chef d'état-major de l'armée de l'air et de l'espace (CEMAAE)) que té la seu a París, comprèn formacions repartides entre:
L'estat major (Etat-major de l'Armee de l'air et de l'espace (EMAAE));
les forces;
les bases aèries (aériennes');
La direcció de recursos humans (la direction des ressources humaines de l'armée de l'air);
↑Kershaw, Andrew. The First War Planes, Friend Or Foe, National Aircraft Markings (en anglès). BCP Publishing, 1971, p. 41-44.
↑L'histoire de l'aviation légère de l'armée de terre 1794-2008 Lavauzelle Histoire, mémoire et patrimoine = Général André Martini 2005 pàg. 36,42 isbn 2-7025-1277-1
