|
Excàlibur (pel·lícula)
Excàlibur[1] (títol original en anglès: Excalibur) és una pel·lícula d'aventures fantàstiques i de cavalleria, basada en el cicle arturià. Va ser dirigida per John Boorman i estrenada el 1981, i va estar nominada a l'Oscar a la millor fotografia 1981.[2] Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[1] Argument
El rei Uther Pendragon rep de Merlí l'espasa Excàlibur, amb la qual ha d'unificar la terra. Però la seva passió per Igerna, l'esposa del duc de Cornualla, arruïna les esperances de pau de Merlí. L'encantador accedeix a la demanda d'Uther d'oferir-li una nit amb l'objecte del seu desig, però reclama a canvi la fruita dels seus amors. Espera trobar en aquest nen l'Escollit capaç d'unificar la terra, al contrari d'Uther, que ha perdut la confiança dels seus vassalls. Abans de morir en una trampa, Uther clava Excalibur en una roca. L'espasa no podrà ser alliberada més que per la mà de l'Escollit. Molts anys més tard, Artús, el fill d'Uther i d'Igerna, criat en una família d'adopció, participa en el torneig havent de designar el campió digne de la prova. El fill il·legítim d'Uther aconsegueix extreure Excalibur de la seva roca i blandar-la: esdevé així el nou rei de la Gran Bretanya, destinat a posar fi a llargs anys de guerra. Però els senyors de guerra no volen un senzill genet com a rei, i una batalla té lloc a continuació. El rei Artús, gràcies a la seva grandària d'ànima, aconsegueix crear una aliança al voltant d'ell, i amb el suport dels seus cavallers i de Merlí, el regne és de nou unificat. Alguns anys més tard, es casa amb Ginebra i crea la confraria dels Cavallers de la Taula Rodona. La seva trobada amb Lancelot, el millor dels cavallers, significa la fi de l'harmonia: Lancelot i Ginebra s'enamoren un de l'altre, i la seva traïció envers Artús comporta el caos. La fada Morgana, filla d'Igerna, s'apodera dels secrets de Merlí, i aconsegueix seduir el seu germanastre Artús per engendrar un nen incestuós, Mordred. Amb aquest fill, es revoltarà contra el Rei i dirigirà la desolació sobre la terra desunida. La cerca del Sant Greal serà l'última esperança de redempció del regne. Repartiment
ComentarisAquesta obra violenta, barroca i lírica, és una adaptació fidel de La mort d'Artús, de Sir Thomas Malory, de 1485 L'atmosfera molt fosca i misteriosa de la pel·lícula deu molt a les músiques de Richard Wagner: el preludi de Tristany i Isolda, el de Parsifal, i sobretot la Marxa fúnebre de Siegfried treta de Götterdämmerung. El cèlebre preludi O Fortuna de la cantata Carmina Burana de Carl Orff és començada igualment moltes vegades per representar les escenes heroiques. Al voltant de la pel·lícula
Referències
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
