Ferricopiapita
Fórmula química	Fe₅(SO₄)₆O(OH)·20H₂O
Epònim	copiapita i Fèrric
Localitat tipus	Regió d'Atacama, Xile
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.DB.35
Nickel-Strunz 9a ed.	7.DB.35
Dana	31.10.5.4
Heys	25.10.12
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,394(5) Å; b = 18,36(2) Å; c = 7,324(8) Å; α = 93,8(1)°; β = 102,2(1)°; γ = 98,9(1)°
Grup puntual	1 - pinacoide
Color	groc, groc-taronja
Exfoliació	perfecta en {010}
Duresa (Mohs)	2,5 a 3
Densitat	2,14 g/cm³ (mesurada); 2,14 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,496 a 1,530 nβ = 1,531 a 1,550 nγ = 1,579 a 1,592
Birefringència	δ = 0,083
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 69° a 80°
Dispersió òptica	relativament forta r > v
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1938
Símbol	Fcpi
Referències	[1]

La ferricopiapita o ferrocopiapita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la copiapita. Anomenada així en al·lusió al membre del grup de la copiapita que presenta el ferro com a metall dominant.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ferricopiapita pertany a «07.DB: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; octaedres aïllats i unitats finites» juntament amb els següents minerals: aubertita, magnesioaubertita, svyazhinita, khademita, jurbanita, rostita, ortominasragrita, anortominasragrita, minasragrita, amarantita, bobjonesita, hohmannita, aluminocopiapita, metahohmannita, copiapita, calciocopiapita, cuprocopiapita, magnesiocopiapita i zincocopiapita.

La ferricopiapita és un sulfat de fórmula química Fe₅(SO₄)₆O(OH)·20H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5 a 3. És difícil de distingir amb els altres membres del grup de la copiapita. És soluble en aigua.

S'ha trobat associada a coquimbita, goldichita, römerita, sofre natiu, halitrichita, voltaïta i parabutlerita. Ha estat descrita a l'Argentina, Austràlia, Bulgària, Xile, la Xina, Cuba, República Txeca, Alemanya, Hongria, Islàndia, Itàlia, Japó, Portugal, Romania, Sud-àfrica, Espanya, Regne Unit i els EUA. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Elvira (Gavà, Baix Llobregat).^[2]