Francesc López Fabra
Francesc López Fabra (Barcelona, ca 1818 - Barcelona, 2 de febrer de 1891[1]) fou un militar, impressor i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.[2] BiografiaFill de Cecili López i Gràcia Fabra. Casat amb Asunción González, natural de Lima, Perú, mor a Barcelona als 72 anys. Assolí el grau de coronel de l'exèrcit, i com a geògraf participà en les reformes del servei de correus de 1853 a 1868, arribant-ne a director general el 1875. Per encàrrec del president de la Biblioteca Nacional, Juan Eugenio Hartzenbusch, el 1873 fou editor de la primera edició facsímil del Quixot,[3] amb suport de l'Acadèmia de les Bones Lletres. Hom el considera pare de la fototipografia i l'heliografia a Espanya, aleshores procediments pioners per a reproduir documents antics. Fou delegat espanyol en l'Exposició Internacional de Viena de 1873; el 1874 fou comissari d'Agricultura, Indústria i Comerç de Barcelona, i el 1875, comissari reial de l'Exposició Internacional de Filadèlfia. Fou elegit diputat per Barcelona del Partit Liberal Conservador a les eleccions generals espanyoles de 1879. Des del seu escó defensà els interessos de Foment de la Producció Nacional i del proteccionisme econòmic, i participà en les propostes de reforma de la llei aranzelària. El 1881 també col·laborà amb les activitats del Foment del Treball Nacional. El 1875-1876 també fou president de l'Ateneu Barcelonès i participà en la preparació de l'Exposició Universal de Barcelona (1888). Referències
Enllaços externs
Information related to Francesc López Fabra |