|
Gabriel Castellà i Raich
Gabriel Castellà i Raich (Igualada, 2 d'abril de 1876 - 29 de novembre de 1959) va ser un historiador, arxiver i investigador català, que va fer recerca sobre història, folklore, filologia i música.[1] Nascut a Igualada, va ser alumne del Col·legi dels Pares Escolapis i ben aviat va mostrar una gran afició per la lectura i els temes històrics. Va escriure i col·laborar en mitjans com La Semana de Igualada, Full Dominical, Sometent, Virtus et Labor, Germinant, Gaseta Comarcal, i el Butlletí de l'Agrupació Fotogràfica.[2] La seva obra i els seus articles es compten per centenars, tot i que molts no els signava o usava pseudònims com Ignotus o Intel·lectus.[1] El 1908 va ser designat responsable de l'Arxiu Municipal d'Igualada, amb plena dedicació a partir de 1930,[3] càrrec que va mantenir fins a la seva jubilació. L'any 1932 va escriure un assaig en ocasió del bicentenari de L'Escola Pia d'Igualada (1732-1932), i un llibre sobre Sor Rita Mercader. L'any 1947 va ser un dels cofundadors del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, entitat on va ser vicepresident. Va publicar llibres i opuscles d'història i, abans de morir, va deixar a aquesta entitat múltiples caixes de documentació inèdita sobre fets i personatges històrics.[2] Gabriel Castellà també fou un gran afeccionat a la música, com historiador i també formant part d'agrupacions corals igualadines, incloent la Schola Cantorum, dirigida pel mestre Joan Just i Bertran.[2] Formava part de l'Acadèmia Mariana de Lleida,[3] i l'any 1950, en reconeixement a la seva obra, va ser nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.[4] Gabriel Castellà va morir el 29 de novembre de 1959.[5]  A Igualada, una escola oberta l'any 1975 i un carrer porten el seu nom.[1] Obra
Referències
Enllaços externs
Information related to Gabriel Castellà i Raich |
||||||||||||||
