Gabriel Mora i Arana va fer els seus primers estudis a l'escola rural de la Colònia Vidal a Puig-reig, guiada pel mestre Esteve Camprubí. Posteriorment va realitzar un curs a Gironella (1935-1936) amb els Germans de la Salle. Arribada la Guerra Civil, va fer un curs de primària per correspondència sota el guiatge de l'esperantista Delfí Dalmau. Als tretze anys, un cop acabada la Guerra Civil, es traslladen a Manresa on els seus estudis queden interromputs.[cal citació]
Entra a treballar, per primera vegada, en una fàbrica de blanqueig, durant dos anys. Seguidament, treballa de mecànic en un petit taller, especialitzat en peces roscades i diversos accessoris per a la indústria tèxtil fins a la seva jubilació.[cal citació]
Tant a la Colònia Vidal com als primers anys de ser a Manresa, s'inicia en l'escriptura de la poesia de forma totalment autodidacta, sense coneixements de mètrica ni de rima. Fa el servei militar a Berga: 1947-49. Continua intentant escriure com els autors consagrats que llegia. Un any més tard, el 1950, guanya el primer guardó de poesia a Queralt. Acabat el servei militar, s'inicia en la llengua esperantista mantenint correspondència amb en Delfí Dalmau, pedagog i lingüista. Conrea la poesia, també en Esperanto, i entra a la Esperanta Antologio.[cal citació]
Entra a Lingua Club on els seus coneixements s'amplien, obtenint més tard el títol de professor d'esperanto, el que li permetrà durant molts anys difondre, amb conferències, trobades i classes, aquesta llengua universal.[cal citació]
Tradueix poesia catalana a la llengua internacional (Cementiri de Sinera, de Salvador Espriu; Paraules per la Pau de Miquel Martí i Pol, entre altres autors i poemes).[cal citació]
L'any 1958 es casa amb Isabel Luís Bellorbí. Un any més tard neix la seva única filla, la Gerta.[cal citació]
Comença una etapa de poesia amorosa, ja amb domini de la mètrica i de la rima. Fa una primera recopilació, El Silenci blau, obra inèdita.[cal citació]
S'inicien les primeres participacions i premis: Sant Pere de les Puelles, i venen premis d'Olot, Cervera, Banyoles, i dels Jocs Florals de Muntanya. Viola a la Plaça de la Llana, Barcelona.[cal citació]
Viola als Jocs Florals de l'exili a Caracas, el 1966. Premi Ciutat de Barcelona, el 1971. Flor Natural a Barcelona, tres Flors Naturals a Manresa; Flor Natural a Badalona i a Valls. Viola a Barcelona i ja el títol de Mestre en Gai Saber. I el Premi Ciutat de Perpinyà i la Ginesta d'Or, entre d'altres.[cal citació]
Ha guanyat l'Englantina d'Or en catorze ocasions (Torelló, Hospitalet, Valls, Martorell...); la Flor Natural en setze (Badalona, Calella, Manresa, Perpinyà...); la Viola d'Or i Argent en 21 ocasions (Manlleu, València, en els Jocs Florals a l'exili celebrats l'any 1966 a Caracas...).
Col·laborador habitual en la premsa local i en revistes d'àmbit internacional esperantista. Membre d'entitats locals ha participat activament en el món cultural de la ciutat de Manresa.[1][2]
L'Ajuntament de Manresa i Òmnium Cultural li van retre un homenatge a la Sala d'Actes de la Biblioteca del Casino de Manresa, el dia 21 de març de 2014, Dia Mundial de la poesia.[3][4][5] Va ser obsequiat amb una petita escultura per part de l'Ajuntament de Manresa i de l'Auca realitzada per en Joan Vilamala, membre d'Òmnium Cultural, en homenatge a la seva persona.[6]
Mor dimarts 25 de novembre de 2014 a la ciutat de Manresa, a l'edat de 89 anys.[7]
Ha guanyat l'Englantina d'or en catorze ocasions; la Flor Natural en setze i la Viola d'or i d'argent en vint-i-una.[cal citació]
El títol de Mestre en Gai Saber es concedeix al guanyador de tres premis ordinaris dels Jocs Florals (Englantina d'or, Flor Natural, i la Viola d'or i d'argent).[8][9]
Esperanto
En Gabriel Mora i Arana ha estat un reconegut coneixedor de l'Esperanto. Prova d'això, són els nombrosos articles que va publicar i la gran quantitat de conferències, xerrades i classes que va realitzar al voltant d'aquest tema amb la finalitat d'ensenyar i donar a conèixer aquesta llengua universal.[10][11][12]
Professor d'Esperanto, va dur a terme la traducció de Cementiri de Sinera de Salvador Espriu i del poema de Miquel Martí i Pol, Paraules per la Pau, dos dels seus treballs més reconeguts.[13][14]
A més, les seves poesies estan incloses en la Esperanta Antologio. Poemoj 1887-1981.
Membre de Lingua Club Manresa, ha publicat nombrosos articles i poemes en el seu butlletí divulgant la llengua de l'esperanto arreu.
Mora i Arana, Gabriel; Forner, Climent; Blancher, Francesc. Tu, esposa de metge. Manresa / Barcelona: Delegació Comarcal de Manresa del Col·legi Oficial de Metges de la Província de / Filial de Manresa de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, D.L. 1968.
Mora i Arana, Gabriel. El rostre nou de Narcís, 1975.
Mora i Arana, Gabriel. Calidoscopi de sol i de celístia. Manresa: Obra Cultural de la Caixa de Manresa, 1980.[19][20]
Mora i Arana, Gabriel. Foc d'arrels. [Manresa]: [l'autor], 1983. ISBN 8480088589.[21]
Mora i Arana, Gabriel. A tot o a res, l'amor, 1985.
Mora i Arana, Gabriel. Renou de mites. Barcelona: Edicions del Mall, 1986. ISBN 8474563887.
Martí i Pol, Miquel. Paraules per la Pau = Vortoj por la Paco: aportació al 1r Centenari de la Llengua Internacional Esperanto (1887-1987) (en català i esperanto). Traducció: Gabriel Mora i Arana. Barcelona: Club d'Amics de la UNESCO de Catalunya, 1987.
Espriu, Salvador. Cementiri de Sinera = Tombejo de Sinera (en català i esperanto). Traducció: Gabriel Mora i Arana. Sabadell: Associació Catalana d'Esperanto, 1989 (La suplemento de Kataluna Esperantisto, 2).
Mora i Arana, Gabriel. Innovació dels orígens. Columna, 1990 (Poesia (Columna Edicions)). ISBN 8478091475.
Mora i Arana, Gabriel. «Gènesi». A: Tharrats, Joan Josep. Obra gràfica 1957-1990. Barcelona: Parsifal, 1990. ISBN 8487265197.
Mora i Arana, Gabriel. «Pròleg». A: Josep Feu i Sala. Tocant el cim : poemes, 1996. ISBN 8492140615.
Mora i Arana, Gabriel. «Pròleg». A: Josep Feu i Sala. Pau i felicitat : (poemes), 2002. ISBN 8492140615.
Mora i Arana, Gabriel. «Pròleg». A: Perfecte Soler i Bernadich. Els Avis i la seva portentosa vena narrativa : contes i llegendes contades per l'avi. Maçaners: Abadia, 2005 (Moixaina). ISBN 8496292428.
Espriu, Salvador. Cementiri de Sinera = Tombejo de Sinera : nova esperanta traduko de Gabriel Mora i Arana (en català i esperanto). Traducció: Gabriel Mora i Arana. Sabadell: Associació Catalana d'Esperanto, 1982 (Col·lecció Jaume Grau Casas, 1). ISBN 978-84-936728-8-1.