Gabriel Lamé

Biografia
Naixement	22 juliol 1795 Tours (França)
Mort	1r maig 1870 (74 anys) París
Sepultura	Cementiri de Montparnasse
Residència	Sant Petersburg París
Formació	École Polytechnique École des Mines
Es coneix per	Coordenades curvilínies
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, mecànica, física i equació diferencial en derivades parcials
Ocupació	Matemàtiques
Organització	Institut de Vies de Comunicació (Sant Petersburg) École Polytechnique Universitat de la Sorbona
Membre de	Reial Acadèmia Sueca de Ciències (1854–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1841–) Societat Filomàtica de París Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Francesa de les Ciències Corps des mines (en)
Obra
Obres destacables (1852) Leçons sur la théorie mathématique de l'élasticité des corps solides (fr) (1859) Leçons sur les coordonnées curvilignes et leurs diverses applications (fr)
Família
Parents	Alfred Potier, nebot
Premis
Oficial de la Legió d'Honor  Cavaller de la Legió d'Honor  Llista dels 72 noms inscrits a la Torre Eiffel

Gabriel Léon Jean Baptiste Lamé (22 de juliol de 1795 – 1 de maig de 1870) va ser un matemàtic francès que va contribuir a la teoria de les equacions diferencials parcials usant les coordenades curvilínies i a la teoria matemàtica de l'elasticitat.

El seu nom apareix inscrit a la Torre Eiffel

Lamé nasqué a Tours, al departament actual d'Indre-et-Loire.

És conegut per la seva teoria general de les coordenades curvilínies i la seva notació i estudi de les classes de corbes similars a el·lipses, actualment conegudes com a Corba de Lamé i definides per l'equació:

${\displaystyle \left|\,{x \over a}\,\right|^{n}+\left|\,{y \over b}\,\right|^{n}=1}$

on n és qualsevol nombre real positiu.

Va treballar en una àmplia varietat de temes. Sovint els problemes d'enginyeria el van portar a estudiar-ne les qüestions matemàtiques, per exemple, l'elasticitat.

El 1854, va ser elegit membre de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències.

Lamé morí a París el 1870.

• Leçons sur les coordonnées curvilignes et leurs diverses applications (Mallet-Bachelier, 1859)
• Leçons sur les fonctions inverses des transcendantes et les surfaces isothermes (Mallet-Bachelier, 1857)
• Leçons sur la théorie analytique de la chaleur (Mallet-Bachelier, 1861)
• Examen des différentes méthodes employées pour résoudre les problèmes de géométrie (Vve Courcier, 1818)
• Cours de physique de l'Ecole Polytechnique. Tome premier, Propriétés générales des corps—Théorie physique de la chaleur (Bachelier, 1840)
• Cours de physique de l'Ecole Polytechnique. Tome deuxième, Acoustique—Théorie physique de la lumière (Bachelier, 1840)
• Cours de physique de l'Ecole Polytechnique. Tome troisième, Electricité-Magnétisme-Courants électriques-Radiations (Bachelier, 1840)
• Leçons sur la théorie mathématique de l'élasticité des corps solides (Bachelier, 1852)

• Kurrer, Karl-Eugen. The History of the Theory of Structures (en (anglès)). John Wiley & Sons, 2012, p. 350 i ss.. ISBN 9783433601341. 
• Guitart, René «Les coordonnées curvilignes de Gabriel Lamé – Représentation des situations physiques et nouveaux objets mathématiques» (en (francès)). Bulletin de la SABIX, Num. 44, 2009, pàg. 119-129. ISSN: 2114-2130.

• Funció de Lamé

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gabriel Lamé

• Superellipse (MathWorld)
• Lamé's Oval / Superellipse (Java-applet) Arxivat 2009-02-27 a Wayback Machine.
• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gabriel Lamé» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Greitzer, Samuel L. «Lamé, Gabriel». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 2 juliol 2016].